És un esport que porto a la sang des de petit». Així descriu Àlex Hernández què és per a ell l’escalada. El jove berguedà, a només 17 anys, ha demostrat que té molt camí per endavant en aquesta disciplina esportiva, una afició que ha heretat del seu pare, Llucià Hernández, conegut amb el sobrenom de Cachín, que també ha destacat en el món de l’escalada.

Recentment, el jove s’ha proclamat vencedor del campionat d’Espanya i de la copa d’Espanya en la seva categoria, a banda d’assolir bons resultats en competicions internacionals on ha debutat en categoria absoluta amb la selecció espanyola. A part, també ha guanyat el campionat de Catalunya d'escalada en bloc i lidera la copa catalana de dificultat en categoria absoluta i la copa de bloc que tenen les últimes proves els pròxims caps de setmana.

El primer contacte d’Hernández amb l’escalada arriba de ben petit. «Els meus pares em portaven a la muntanya, i suposo que poc o molt he seguit els seus passos», explica. Als 10 anys va decidir que volia practicar aquesta disciplina i als 12 ja va entrar al Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i és soci del Club Esquí Berguedà. Hernández ha estat el primer català més jove a assolir 8c i 8c+ en assaig, als 14 i 15 anys, i el segon de tot l’estat, i s’ha consolidat al nivell 8a a vista, on ha arribat a assolir fins a 8a+ en aquest estil, que consisteix a fer l'ascensió sense tenir cap mena d'informació de l'itinerari, i que és una de les modalitats més difícils i valorades.

La seva trajectòria és engrescadora però el seu futur també després dels bons resultats obtinguts fins ara. És per això que, tot i la seva joventut, el berguedà es posiciona com un dels escaladors amb més potencial del país. No obstant això, sap que haurà de treballar i té clar que si ha arribat fins aquí és gràcies al seu pare i als principis que li ha transmès.

Esforç i tècnica

Evidentment, no tot és teoria i l’escalada també requereix molta pràctica i adquirir la tècnica adequada per seguir millorant. Actualment compagina els estudis de tècnic esportiu de muntanya, a l’institut Alt Berguedà de Bagà, amb els entrenaments i les competicions. «Suposa un esforç perquè vol dir que m’he d’organitzar bé perquè tinc una agenda atapeïda», explica. De totes maneres, diu, convençut, que tot aquest esforç és gratificant. «M’agrada sortir a escalar i assolir nous reptes. Això recompensa les hores de dedicació», afegeix. Fent referència a l’esforç, el pare de l’Àlex, en Llucià, assegura que «mantenir un bon nivell requereix molta preparació física, de força i resistència, però també psicològica: l’escalada suposa combinar treball físic, tècnica i molt cervell».

Hernández s’entrena tres dies a la setmana i el cap de setmana fa sortides, algunes amb el seu pare. A més, aprofita el període de vacances per viatjar i escalar muntanyes de fora de Catalunya.

Manca de suport

Com passa amb altres esports minoritaris, l’escalada queda eclipsada pel futbol. Pare i fill asseguren que el món de l’escalada rep poc suport de les institucions. «Segurament perquè mou molts

menys diners que altres disciplines», diuen. En la mateixa línia, lamenta que l’escalada tingui poca presència com a activitat extraescolar per als infants. «És un esport que tot i que sembli individual, també té molt de col·lectiu, perquè es posen en valor les relacions socials entre els diferents escaladors sempre cordials i en positiu, i no s’entra a competir i a desacreditar el rival», destaca Llucià Hernández. És per això que reivindiquen la creació de més espais per practicar aquest esport al Berguedà, tot i que des d’algunes entitats esportives s’intenti potenciar l’escalada entre els més menuts (vegeu desglossat).

A més, asseguren que el Berguedà és un espai «ideal» per practicar l’escalada i té molts racons per descobrir. De fet, corroboren que a la comarca hi ha cada vegada més afició a aquest esport tot i que costa fer-ne ressò «pel poc pes que tenim comparat amb altres associacions esportives» que mouen més persones.