Quiche de crema de carabassa i camagrocs amb una amanida d’escarola, carxofa a la jueva, bacallà, botons de rovelló escabetxats i magrana. Amb aquesta recepta, Mònica Ramírez ha estat la guanyadora del recuperat concurs de cuina del bolet del Vall de Berga. «Una combinació de sabors que casava molt bé perquè és un plat molt pensat», explica convençuda.
Mònica Ramírez té 43 anys i és de Terrassa, però fa vint-i-sis anys que viu a Berga, on es va traslladar amb els seus pares. Tot i que va iniciar els estudis a l’escola d’Arts i Oficis de Rubí, «perquè volia ser pintora», diu, des de ben jove és una apassionada de la cuina. Als onze anys ja preparava àpats per a familiars i amics. L’indici que acabaria dedicant-s’hi professionalment.
Va entrar al món de la restauració quan va aterrar al Berguedà. Durant les dues darreres dècades ha fet estades en diverses cuines de diversos establiments d’hostaleria de la comarca i explica que la seva formació com a cuinera l’ha adquirit «a partir de moltes històries i de petites temporades en molts restaurants». La seva experiència a la cuina també l’ha aconseguit amb la formació que ha rebut fent alguns cursos. El primer, a l’escola Mediterrània de Barcelona. Confessa que no ha parat mai i que als llocs on no s’ha sentit a gust no ha volgut quedar-s’hi. En aquest sentit reconeix que té caràcter, però el seu objectiu sempre ha estat créixer i buscar el seu espai. Des del maig passat ha iniciat una nova aventura, feta a mida i amb dues de les seves millors amigues: la Marie i l’Úrsula. Totes tres han posat en marxa l’espai gastronòmic La Magrana, a la plaça dels Països Catalans de Berga, on Ramírez té total llibertat per experimentar i crear els seus plats, majoritàriament, dolços.
I és que la cuinera reconeix que li encanta la part artística de la cuina. Té clar que els fogons són el seu espai perquè és on «no hi ha barreres ni límits i puc realitzar totes les meves fantasies i sentir-me al meu món». Confessa que la cuina sempre l’ha fascinat, «perquè és màgic que, per exemple, una massa líquida pugui transformar-se en un pastís sòlid i esponjós».
Cuina «fresca i en moviment»
El seu cervell no s’atura mai, i tot i que assegura que cuina des dels sentiments, les seves receptes estan molt pensades. «Cuino des de l’emoció, però penso molt els meus plats», diu. A més, defineix la seva cuina com a «fresca i en moviment». De fet, receptes innovadores i canviants són les que ofereix a La Magrana. «De quatre o fins i tot cinc receptes diferents, en trec una de pròpia i única que és la que més m’agrada», explica. Es mostra satisfeta perquè aquesta nova proposta ha estat ben rebuda entre els clients i després «d’un començament trepidant, he d’asseure’m per crear noves elaboracions que seran excepcionals». Es mostra una apassionada del que fa i ho fa amb convicció. Creu que el secret està en l’actitud positiva i la motivació, i segurament aquesta -i la seva experiència als fogons i la bona mà per la cuina- l’han portat a l’èxit.
