Després de tres setmanes intenses, han tornat a la seva feina i a dormir al seu llit. Els metges que han protagonitzat la darrera missió humanitària a l’Àfrica recuperen la rutina del dia a dia dels centres sanitaris on treballen mentre assimilen tot el que han viscut a l’hospital Saint Dominiques de Djunang, al Camerun. L’equip ha estat format per Josep Canudas, Manel Romaní, Carlos Fernando Penovi i Carme Grau, de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé, i per Andrea Corominas, Sònia Morros i Àngels Monje, de l’Hospital Universitari de Vic. Dos anestesiòlegs, un oftalmòleg, un cirurgià plàstic, una ginecòloga i dues infermeres que han treballat colze a colze amb l’equip de professionals de l’hospital del país africà dins el projecte de la fundació Recover.

Durant la seva estada al Camerun l’equip mèdic català ha realitzat un total de 200 visites d’oftalmologia, unes 150 de ginecologia i ha dut a terme, amb èxit, 60 intervencions quirúrgiques. Corroboren que no ha estat una tasca senzilla tenint en compte la manca de recursos de la sanitat del país. El projecte ha suposat que tots els pacients que han passat per les mans dels metges voluntaris catalans han pogut rebre servei mèdic molt més barat del que és habitual i de més qualitat. «La sanitat al Camerun no és una prioritat», afirma el doctor Josep Canudas. «Les instal·lacions i el material són molt precaris, els tractaments molt cars, i en la majoria de casos és inaccessible per a la població», afegeix. En aquest sentit, reconeixen que durant les tres setmanes a Djunang han treballat sota una pressió a la qual no estan acostumats. «Allà els pacients entren a quiròfan amb problemes que aquí estan controlats. Per exemple, aquí gairebé tothom que té la pressió alta es pren la medicació i es pot controlar. Allà no, i això també influeix a l’hora d’una operació», explica Andrea Corominas.

En aquest sentit, els professionals mèdics asseguren que en tot moment han apostat per «garantir el benefici del pacient. Hi ha casos que suposen un risc i hem hagut de prendre decisions conjuntes per garantir que totes les nostres intervencions servissin per ajudar».

El seu objectiu no ha estat canviar els hàbits sanitaris del centre hospitalari on han treballat. «Sabem que això és impossible, hi ha molt per fer», però es mostren satisfets d’haver-hi aportat el seu granet de sorra «amb material i medicació de primera qualitat» i amb la professionalitat que han aportat gràcies a la seva dilatada experiència.

Sacrifici positiu

La missió ha suposat un sacrifici per als voluntaris però que valoren com una experiència «enriquidora». «Alguns ens tracten de bojos perquè durant les nostres vacances treballem més intensament que mai, ens hem de vacunar, ens exposem a malalties, però és una lliçó de vida, de superació, convivència, creixement personal i professional». Acabats d’arribar, no tenen clar quan tornaran a endinsar-se en una experiència similar, però no tanquen la porta a repetir-ho. Tot i que denuncien que el món de la cooperació no té suport de les institucions, continuaran defensant la seva importància i donen les gràcies a tothom qui ha donat suport i ha col·laborat -moralment i econòmica- en el projecte.