Mina Consolació: un llegat històric que cau a trossos

L'espai que abans ocupava l'explotació minera s'ha convertit en un munt de runa i ferralla

14.11.2015 | 07:44

Les antigues instal·lacions de La Consolació i els edificis del seu entorn, antany propietat de l´empresa Carbones de Berga i que el 2005 van ser cedides a l´Ajuntament de Cercs, que des d´aleshores n´és el titular, cauen literalment a trossos davant la indiferència generalitzada. L´estat d´aquest patrimoni és una analogia de la decadència d´un univers desaparegut: el d´una comarca fortament industrialitzada.

D´aquelles instal·lacions que van donar feina a milers de minaires només en resten un conjunt d´edificis entestats a mantenir-se dempeus des que va cessar l´activitat extractiva de CBSA el 31 de desembre del 1991.

L'estat de l'entrada al recinte. Foto: D.C.

Aquest diari ha denunciat al llarg dels anys el mal estat d´aquest conjunt sense que fins ara ningú hagi intervingut per dignificar aquest entorn que provoca vergonya aliena. En el seu dia, el consistori de Cercs va acceptar la donació de CBSA pensant que tindria diners per donar un nou ús públic a aquestes instal·lacions. No ha estat així i els vells edificis minaires s´ensorren una mica cada dia, tan lentament com inexorablement. Les teulades de nombroses edificis cauen, també les xemeneies, murs, portes, vidres, camins, pilars. Els lladres s´han endut allò que tenia algun valor.

L´esplanada que antany hi havia davant de l´entrada de la mina fa anys que ha desaparegut. El terreny era el resultat d´un conglomerat de materials que en el món de la mineria s´anomenen estèril: terres, rocs, tapàs. El sòl va cedir i ara només hi ha un gran forat. L´entrada de la mina no es veu perquè damunt hi ha la carretera que mena a Sant Corneli i Fígols, la BV-4025, que depèn de la Diputació.

L'estat actual de l'accés a la mina. Foto: D.C.

L´ens ha fet obres per canalitzar l´aigua que surt de la mina i assegurar l´estabilitat del sòl. El que va ser el cor de l´imperi d´una de les indústries més potents del Berguedà s´esllangueix. CBSA es va crear el 19 de febrer del 1911. Ha estat una de les empreses més importants de la història berguedana. El pes que va tenir en el teixit productiu berguedà i català el mostra una dada: l'any 1945 va arribar a ocupar 4.458 treballadors, la xifra més alta de la seva trajectòria.

L'exterior de l'antiga infermeria. FOTO: D.C.

Tant Josep Vilalta com Gaspar Maldonado i Fermí Parcerissa estan d´acord que caldria dignificar aquell entorn, fer-ne un lloc per recordar la història minaire. «Havia estat la mina més moderna d´Europa», exposa Parcerissa. Creu que caldria netejar la boca de la mina, agençar-la i fer-hi un accés perquè es pogués visitar. Proposa posar-hi una imatge de la patrona minaire, Santa Bàrbara. En Gaspar diu que, tal com està, «és com si no hagués existit mai». Josep Vilalta explica que encara hi ha la caixa forta on guardaven els diners de la mesada, que cobraven trinco-trinco, en metàl·lic. Per la seva banda, l´alcalde Jesús Calderer diu que la cessió que els va fer CBSA el 2005 «va ser un regal enverinat». Està d´acord que cal sanejar l´espai però adverteix que l´Ajuntament de Cercs no pot fer-ho tot sol, «és impossible». També exposa que és un lloc «molt complicat per fer-hi res» per l´orografia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema