FOTO: Marta Pich 

Es compleixen 10 anys del reconeixement de la Patum com a Patrimoni de la UNESCO

El 25 de novembre del 2015, la festa berguedana va viure una fita històrica, convertint-se en el primer element intangible declarat a Catalunya

01.12.2015 | 09:29
Es compleixen 10 anys del reconeixement de la Patum com a Patrimoni de la UNESCO

París, la Ciutat de la Llum –actualment commocionada pels atemptats gihadistes– va il·luminar per sempre més la història de la Patum el 25 de novembre de l´any 2005. Aquell dia, la Unesco va reconèixer la festa com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, i va esdevenir el primer element del patrimoni intangible declarat a Catalunya. Des d´aleshores, la festa és universal i està inclosa en una selecta llista de la qual només formen part 90 manifestacions al món, atès que aquesta categoria va deixar d´atorgar-se.

Tot va començar el 20 de gener del 2001 quan el conseller de Cultura Jordi Vilajoana va inaugurar a Berga l´Arxiu Comarcal. L´acompanyava el director general de Cultura Marc Mayer i va ser ell, recorda Josep Maria Badia –alcalde de Berga entre 1999 i 2003, quan es va iniciar el procés–, qui va llançar la idea de presentar una candidatura patumaire. Els mandataris locals es van fer seva la proposta i hi van començar a treballar.

La Unesco havia iniciat el 2001 el lliurament biennal d´una nova forma de reconeixement, les obres mestres. Els dirigents catalans van exposar als berguedans que la Patum podia encaixar-hi. De fet, la primera manifestació intangible que va ser reconeguda amb aquesta distinció a l´estat espanyol va ser el Misteri d´Elx l´any 2001.

Un cop es va haver decidit que la singular celebració berguedana podia aspirar a ser patrimoni mundial, aleshores es va començar a redactar un dossier previ per explicar la festa, recorda el seu autor, l´historiador i el màxim expert en la festa Albert Rumbo. «Era una cosa que havia d´anar molt ràpid» per qüestions d´agenda. Aquest primer treball d´urgència per explicar les bondats de la festa va tenir continuació i Rumbo va rebre l´encàrrec de redactar un dossier «seguint els paràmetres de la Unesco».

«Un dossier impecable»

Una de les coses de les quals Albert Rumbo se sent especialment orgullós és de la felicitació que va enviar-los la Unesco en el seu dia perquè el dossier que es va elaborar per defensar la candidatura, i en el qual «va treballar molta gent, la Patum és una festa transversal, tothom hi va posar el coll», va ser considerat tècnicament perfecte. De fet, Rumbo recorda que de totes les propostes que es van presentar en aquella ocasió, 71, la berguedana va ser l´única que es va considerar que havia presentat «un dossier impecable». Una circumstància que no sempre es produeix encara que es tingui un trumfo guanyador. En aquest sentit, Albert Rumbo destaca el paper que va jugar la gestora cultural Carme Polo, que va assessorar el consistori i «ens va dir què era exactament el que se´ns demanava per part de la Unesco».

L´historiador no només dóna valor a això sinó també el front comú que es va fer a nivell polític per tal de dur a bon port la candidatura berguedana. «Tots els polítics que van passar per l´Ajuntament hi van posar el coll, es va treballar bé», tant per part de l´Ajuntament com de la Generalitat i arribant fins al ministeri de Cultura, conclou.

Els esculls

La Generalitat va presentar la proposta de la Patum com a Patrimoni Immaterial al Consell Nacional del Patrimoni Històric el 31 de maig del 2002. Aquest ens aplegava els representants de les diferents comunitats autònomes i va decidir que la manifestació que presentaria l´estat seria la festa de Sant Joan de Ciutadella (Menorca). Tanmateix, no va superar el procés d´avaluació. El compromís del 2002 va ser que la següent manifestació que presentés l´estat seria la berguedana. Ho recorden Josep Maria Badia i l´aleshores regidor de Patum Juli Gendrau, i des del 2007 fins al 2015 alcalde.

En aquell moment, no només no es va aconseguir ser l´aposta de l´estat sinó que el ministeri de Cultura volia que la Patum formés part d´una candidatura conjunta amb la proposta de Castella-la Manxa, comunitat que hi volia incloure les festes del Corpus de Toledo. «L´Ajuntament de Berga no va acceptar mai anar amb el Corpus de Toledo», rememoren Badia i Gendrau. «La Patum i aquelles festes del Corpus no tenien res a veure una cosa amb l´altra». A la fi es va aconseguir que la Patum anés sola i a Berga i a la Generalitat van respirar alleujats per haver pogut demostrar que la festa era una manifestació única, justament un dels requisits que demanava la Unesco per aspirar al seu reconeixement.

El juny del 2003 hi va haver un canvi de govern i el nou executiu liderat per Ramon Camps va renovar el contracte a l´assessora Carme Polo. I es van activar de nou els equips de treball de la Generalitat, on també hi va haver un canvi de gestors amb l´arribada a l´executiu autonòmic del primer tripartit.

L´exalcalde Ramon Camps destaca el paper d´Albert Rumbo per aconseguir culminar amb èxit el dossier definitiu que el ministeri de Cultura va enviar a l´organisme cultural de l´ONU, amb seu a París, l´octubre del 2004. Aquell document es va presentar el 10 de novembre d´aquell mateix any a la seu de la conselleria de Cultura en roda de premsa.

El Consell Nacional de Patrimoni Històric havia aprovat la candidatura de la festa el 18 de juny del 2004. Es tractava d´una fita important perquè pel camí havia calgut superar nombrosos obstacles, ja que la festa berguedana va haver d´avantatjar celebracions com les festes del Pilar de Saragossa, els Sanfermines de Pamplona, el Rocío de Huelva, el Corpus de Toledo, el Silbo Gomero, i possiblement un dels seus principals adversaris: el flamenc. Ramon Camps recorda la lluita política per aconseguir que la candidatura de l´estat espanyol fos la Patum.

El patronat, una peça clau
Per a Juli Gendrau, que era regidor de la festa quan es va iniciar el procés per presentar la candidatura, un dels aspectes clau d´aquest camí és la creació del Patronat Municipal de la Patum. Sense aquest organisme, que justament es va crear l´any 2001 amb representació de les diferents colles i dels partits polítics amb presència al consistori, pensa que no s´hauria aconseguit . «Vam ser capacos de posar-nos d´acord polítcs i patumaires gràcies a la creació d´aquest òrgan de gestió i de participació. S´havien de trencar recels», explica Juli Gendrau.

Nervis, neguit i alegria

Ramon Camps recorda que des de l´alcaldia berguedana aquell 25 de novembre del 2005 el va viure «amb neguit». Ho compara amb la preparació d´un examen i l´entrega de les notes. El govern va convidar a viure l´acte en directe a la casa gran els seus antecessors. Va presidir l´espera l´aleshores consellera de Cultura Caterina Mieras. Camps confessa que no van saber que la Patum seria patrimoni fins al dia abans. «La consellera havia dit que no es mouria si no era segur que s´obtenia la proclamació». I el dijous els van dir que el divendres 25-N Mieras seria a Berga. Però, per què cap representant de l´Ajuntament ni de la Generalitat no va ser a París? Camps explica que les directrius de la conselleria de Cultura eren aquestes: no es volia que el jurat de la Unesco es pogués sentir pressionat o condicionat. Tampoc no hi va haver Patum especial. El patronat va votar i el resultat va ser de 7 vots a favor i 7 en contra. Davant d´aquesta divisió, el vot de qualitat de l´alcalde va ser el «no» per evitar conflictes.

Assignatura pendent

La gran alegria ciutadana que va significar el reconeixement internacional no s´ha traduït en la materialització d´una de les històriques assignatures pendents de Berga: la creació d´un museu o centre d´interpretació de la festa. El 2005, abans de la proclamació, el govern d´aleshores havia tirat endavant amb el consens del col·lectiu patumaire una proposta de centre que va quedar en un calaix. Els successors de PSC i ERC, CiU, van optar per vincular el futur museu a la plaça de Sant Pere. Cap de les tres propostes fetes fins ara no ha reeixit. La ciutat s´ha gastat més de 600.000 euros públics per ara sense cap resultat tangible. Existeix des de l´11 de desembre del 2002 la Casa de la Patum, on es guarda la comparseria. Per a Camps la proclamació «s´havia d´haver aprofitat per promocionar més Berga a través de la Patum». El seu successor, Juli Gendrau, diu que la crisi ha fet inviable el finançament de la construcció del museu o centre de la festa a càrrec de les administracions públiques. El museu no s´ha pogut afrontar en els vuit anys que ell ha estat batlle d´ençà de la proclamació. «Hem arribat fins aquí amb encerts i errors però ara ja no ens correspon a nosaltres» prendre decisions, diu Gendrau. Amb tot, apunta que el segell d´universal ha servit per millorar el finançament de la festa, «ens ha donat autoestima i també visibilitat com a ciutat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema