El Perfil

Maria Coma: «No em pensava trobar tant a faltar el forn, un cop jubilada»

La berguedana s'endú molts records després de més de trenta-cinc anys darrere el taulell de la fleca Santa Anna, al carrer Major de Berga

01.12.2015 | 09:29
Maria Coma

Potser pel nom de Maria Coma i Quitet no és gaire coneguda, però pràcticament tothom sap qui és la Maria del forn. És la dependenta que durant 35 anys i tres mesos ha treballat al forn Santa Anna, la fleca del carrer Major de Berga, establiment de l´empresa Pabevsa. El 13 de juny d´enguany va jubilar-se i, tot i que confessa que s´ha enyorat molt de la feina, amb el temps ha sabut trobar altres dedicacions que omplen el seu dia a dia. «No em pensava que trobaria tant a faltar el forn, un cop jubilada», reconeix.

La Maria va néixer el març del 1950 a Cal Rosal. Als 14 anys va començar a treballar a Cal Jové, l´establiment del carrer del Roser. Després de cinc anys va estar-ne cinc més al bar de la piscina de Berga, fins que va néixer la seva filla Emma. «Un bon dia em va canviar la vida. Va trucar-me la mestressa del forn Santa Anna, Lídia Rosell, per si volia treballar a la botiga mentre cuidava la seva mare que estava malalta», explica. «La mala sort és que el mateix dia va morir», relata. Coma es pensava que després d´aquell dia ja no hauria de tornar, «però la mestressa va demanar-me que m´hi quedés un temps més». I des de llavors, fins que s´ha jubilat.
Han estat trenta-cinc anys en què dia rere dia, gairebé de manera ininterrompuda (només fent festa els diumenges), Maria Coma s´ha posat el davantal i ha atès els seus clients darrera del taulell. Clients que al cap del temps, pràcticament tots, s´han convertit en bons amics. Tant és així, que ella els troba a faltar, però els clients també. «Al forn he viscut molts moments, més de bons que de dolents, però sempre he tingut persones al costat que m´han donat suport i m´han ajudat», recorda.

Coma ha estat també un testimoni de l´evolució del carrer Major. A través del vidre de l´aparador ha vist com alguns dels comerços anaven tancant mentre n´obrien d´altres. O alguns que abaixaven la persiana i ja no l´han tornat a aixecar. «Jo vaig viure la millor època que ha tingut el carrer», recorda amb enyorança, «quan a Berga hi havia els soldats, quan l´escola de Sant Francesc funcionava... tot ha canviat molt», afegeix.
Fa més de cinc mesos que ha deixat el forn. Confessa que ha estat difícil acostumar-s´hi, però ara assegura que té tanta feina que no se l´atrapa. «Durant els 35 anys que he treballat mai he fet servir agenda, i ara la necessito per organitzar-me el dia a dia», afirma entre rialles. Gran part del seu temps el dedica a Creu Roja, entitat a la qual es mostra molt agraïda. «M´han salvat la vida», diu. «Faig acompanyaments de gent gran, de recepcionista... ajudo en tot el que fa falta», explica.

Sap que ha d´acostumar-se al nou estil de vida, sense bata i fora del taulell, però després de 35 anys s´endú molts records positius i un munt de felicitacions i paraules d´agraïment. Com a mínim 900, les podrà rellegir sempre que vulgui. Són les targetes que va recollir de l´arbre de Nadal que va presidir el forn durant les festes de l´any passat perquè tothom hi digués la seva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema