Potser pel nom de Maria Coma i Quitet no és gaire coneguda, però pràcticament tothom sap qui és la Maria del forn. És la dependenta que durant 35 anys i tres mesos ha treballat al forn Santa Anna, la fleca del carrer Major de Berga, establiment de l’empresa Pabevsa. El 13 de juny d’enguany va jubilar-se i, tot i que confessa que s’ha enyorat molt de la feina, amb el temps ha sabut trobar altres dedicacions que omplen el seu dia a dia. «No em pensava que trobaria tant a faltar el forn, un cop jubilada», reconeix.
La Maria va néixer el març del 1950 a Cal Rosal. Als 14 anys va començar a treballar a Cal Jové, l’establiment del carrer del Roser. Després de cinc anys va estar-ne cinc més al bar de la piscina de Berga, fins que va néixer la seva filla Emma. «Un bon dia em va canviar la vida. Va trucar-me la mestressa del forn Santa Anna, Lídia Rosell, per si volia treballar a la botiga mentre cuidava la seva mare que estava malalta», explica. «La mala sort és que el mateix dia va morir», relata. Coma es pensava que després d’aquell dia ja no hauria de tornar, «però la mestressa va demanar-me que m’hi quedés un temps més». I des de llavors, fins que s’ha jubilat.
Han estat trenta-cinc anys en què dia rere dia, gairebé de manera ininterrompuda (només fent festa els diumenges), Maria Coma s’ha posat el davantal i ha atès els seus clients darrera del taulell. Clients que al cap del temps, pràcticament tots, s’han convertit en bons amics. Tant és així, que ella els troba a faltar, però els clients també. «Al forn he viscut molts moments, més de bons que de dolents, però sempre he tingut persones al costat que m’han donat suport i m’han ajudat», recorda.
Coma ha estat també un testimoni de l’evolució del carrer Major. A través del vidre de l’aparador ha vist com alguns dels comerços anaven tancant mentre n’obrien d’altres. O alguns que abaixaven la persiana i ja no l’han tornat a aixecar. «Jo vaig viure la millor època que ha tingut el carrer», recorda amb enyorança, «quan a Berga hi havia els soldats, quan l’escola de Sant Francesc funcionava... tot ha canviat molt», afegeix.
Fa més de cinc mesos que ha deixat el forn. Confessa que ha estat difícil acostumar-s’hi, però ara assegura que té tanta feina que no se l’atrapa. «Durant els 35 anys que he treballat mai he fet servir agenda, i ara la necessito per organitzar-me el dia a dia», afirma entre rialles. Gran part del seu temps el dedica a Creu Roja, entitat a la qual es mostra molt agraïda. «M’han salvat la vida», diu. «Faig acompanyaments de gent gran, de recepcionista... ajudo en tot el que fa falta», explica.
Sap que ha d’acostumar-se al nou estil de vida, sense bata i fora del taulell, però després de 35 anys s’endú molts records positius i un munt de felicitacions i paraules d’agraïment. Com a mínim 900, les podrà rellegir sempre que vulgui. Són les targetes que va recollir de l’arbre de Nadal que va presidir el forn durant les festes de l’any passat perquè tothom hi digués la seva.
