M. Carme Polo, consultora en comunicació i gestió cultural

La seguretat que la tradició continuarà

Les mirades dels nens. La passió que hi posen en fer la Patum. La seguretat que la tradició tindrà sempre continuïtat, aquests són els valors que jo vull destacar en la Patum i per això hem acordat amb molta convicció que sigui Patrimoni Oral i Immaterial de la Unesco». Són les paraules que va dir la princesa de Jordània, Basma Bint Talal, presidenta del jurat internacional que l´any 2005 va decidir quines noves tradicions mereixien el reconeixement de la Unesco per formar part d´una llista que va valorar també la riquesa, la diversitat i el caràcter ritual de la festa. Uns valors que deu anys després continuen sent vigents i que tinc el convenciment que no deixaran mai de posar-se al davant de tot per seguir transmetent la Patum a les generacions futures.

La princesa no havia estat a Berga però sí que havia visionat un vídeo en el qual explicàvem què es la Patum i que acabava amb unes precioses imatges de la Patum infantil, on les cares d´emoció de la mainada transmetien tota la força de la tradició. Aquest és el gran tresor que té la Patum i Berga, la passió, la devoció, l´amor per fer Patum transmès de pares a fills d´una forma tan existencial que «fan» Patum des que neixen.

Voldria ser berguedana per compartir aquesta comunió de cos i d´ànima amb una de les festes més intenses que mai he viscut. Felicitats en aquest desè aniversari!

Anna Parcerisa Santandreu, llicenciada en investigació i tècniques de mercat i graduada superior en negocis i marqueting internacional

Quan la realitat s'imposa a les expectatives

Ningú ens havia dit que associar Berga i la Patum a una marca potent com és la Unesco a través del seu segell Patrimoni de la Humanitat ens enviaria directes a la fama. Ens ho vam cuinar nosaltres solets. I és que tots esperàvem que, després de la declaració de la festa berguedana per antonomàsia com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, Berga seria reconeguda a nivell mundial. Unes expectatives que, mirant enrere, és clar que no s´han complert.

Des d´aquell ja llunyà novembre del 2005, la Patum no ha evolucionat pràcticament gens en aspectes relacionats amb la comunicació i el màrqueting i Berga continua vivint, fora dels seus cinc dies d´or, d´esquena a la festa.

Canviar aquesta dinàmica no és trivial. La immaterialitat de l´esdeveniment, la seva total estacionalitat, la pràctica inexistència d´oferta relacionada amb la Patum fora dels dies de Corpus i la dificultat afegida que tots hi diem la nostra, traduït en un «campi qui pugui» i «cadascú a la seva», fa que la gestió de tot l´engranatge no sigui gens evident.

Cal que decidim, una vegada per totes, si la realitat actual de la festa i el rendiment que Berga en treu ja ens està bé. Si és així, no cal parlar-ne més. Però si volem avançar, la primera pregunta que cal fer-nos és ben clara: què volem que sigui la Patum? S´han d´establir uns objectius i línies de treball clares. Cap on volem anar, com hi anirem i fins on volem arribar.

Al meu entendre la Patum ha de generar continguts durant tot l´any. Continguts de valor afegit, suficientment atractius per ser, primer, una oferta interessant per als berguedans, per als que ens visiten i més endavant, si s´escau, constituir-se com el motiu principal pel qual anar a Berga. No podem posar el carro davant dels bous. No necessitem un gran museu, tampoc un pressupost desorbitat, només imaginació i coordinació suficient per desenvolupar una oferta patumaire estructurada. Un entramat d´activitats, productes, esdeveniments relacionats amb la Patum i, aixecant una mica la vista, amb la cultura i el folklore popular, que ens ajudin a posicionar Berga en un segment on, realment, la ciutat pot crear una oferta diferencial.

Cal fer un pas endavant, fins i tot dos, i passar de gestionar unes expectatives frustrades a generar unes noves il·lusions que, aquesta vegada, esperem que siguem capaços d´assolir.