Bagà explica els secrets ancestrals de la Fia-faia global

20.12.2015 | 07:37
Miquel Pons relligant una faia en el taller que es va celebrar ahir a Bagà per promocionar la festa

B
agà conserva com un tresor la tradició de la Fia-faia perquè és un dels elements que l'arrela a la terra des de la nit dels temps i, ara també, el que projecta el municipi arreu del món gràcies a la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. Un taller per ensenyar a fer les faies va deixar entreveure ahir alguns dels secrets més ben guardats de la tradició. Allò que tan sols els baganesos sabien fins ara...
La faia es fa amb l'herba seca de Cephalaria leucantha que creix pels marges. Dos primers elements clau de la tradició en aquesta part del procés: cal collir-la seca, perquè, si no, no cremarà bé, i cal fer-ho a partir de Sant Martí, l'onze de novembre. Continuem. Per fer un bon escalaborn, nom que dessigna l'estructura de la faia, cal encavalcar els farcells, perquè d'aquesta manera s'estructura una torxa forta amb una certa flexibilitat. Aquí ve un altre secret d'un dels veterans faiaires, Miquel Pons: uns farcellets d'espígol a l'interior de la faia farà que quan cremi desprengui una bona aroma.
Una vegada encavalcats els farcells fent una llargada d'uns dos metres i mig, es procedeix a lligar-los prement-los ben fort amb fil d'espart (antigament també s'havia fet amb altres herbes). Es van fent lligalls com anells que van arrodonint la torxa. Aquí ve un altre truc que posen en pràctica Miquel Pons i, també, Llorenç Pedrals, l'altre faiaire que ahir va liderar el taller: la lligada de dalt de tot es fa amb un nus de ràpida obertura perquè, en desfer-lo sobtadament, provoca un esclat d'espurnes espectacular. L'encavalcament dels farcells dóna a la torxa una mobilitat i una maniobrabilitat molt diferent de les de Sant Julià de Cerdanyola, on hi posen un tronc central que les fa més rígides i els permet girar-les sobre el seu propi eix quan cremen. Un altre costum íntim que es resisteix a perdre's gràcies als més veterans: els faiaires van cridant la lletania "Fia-faia, fia-faia, nostre senyor ha nascut a la palla".
La festa té altres secrets. L'esclat que ha viscut ha provocat la creació d'un mercat negre de faies que permet als forasters fer la Fia-faia la nit de Nadal comprant-les per uns 30 euros. Aquesta activitat no està gaire ben vista per alguns defensors de la tradició, però es permet i tothom sap qui ho fa. De fet, la festa ha perdurat gràcies també a decisions en contra de la tradició: a final dels anys 60, es va promoure un concurs de faies que valorava la llargària de la torxa més que no pas la seva realització. Es van arribar a veure faies de més de deu metres. Aquella decisió, però, ha permès mantenir la tradició i viure l'actual moment d'esplendor, segons va remarcar ahir el president de l'Associació de la Fia-faia, Josep Ureña. La declaració de la Unesco il·lusiona els garants de la festa i no els preocupa. No veuen que pugui patir per un èxit excessiu perquè el fet que se celebri la nit de Nadal evita que les masses urbanites es mobilitzin, com sí que ho fan la nit de Sant Joan. El taller es va fer al pati d'armes del castell de Bagà, en la intimitat dels que ho saben tot de la festa tot i que l'objectiu era ensenyar-ho als profans. En aquest sentit, Pedrals va apuntar que "a mi el que m'hauria agradat és que aquí hi hagués molta canalla...", i una idea per al futur va circular per la desena de baganencs que van assistir a l'activitat: un taller de Fia-faia a l'escola.
De totes maneres, la festa ha recuperat tota la força. Aquest any es retransmetrà en directe per televisió. Fia-faia global.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema