No podien emmirallar-se en ningú. Era un projecte nou. Fa quatre anys l'entitat Mountain Runners del Berguedà -amb 700 socis aficionats a l’atletisme de muntanya- va decidir impulsar la primera escola de trail del món. L'objectiu no era cap altre que el de formar infants i joves a córrer per la muntanya. Un esport que en els darrers anys s'ha posat de moda però que no per això està exempt de molts dels valors que acompanyen la resta de disciplines, com la companyonia, el respecte per l'entorn o el seny a l'hora de sortir a córrer. Aquests valors són els que volen transmetre les persones que són al darrere de l'escola de trail dels Mountain Runners del Berguedà als petits corredors. Enguany, 200 infants i joves participen als entrenaments setmanals pels entorns naturals de la comarca.

L'actual coordinador de l'escola, Edu Sànchez, explica que el projecte va començar d'una manera molt discreta, «amb els fills d'alguns dels socis de l'entitat que habitualment corren». Ja feia temps que els rondava pel cap, assegura, «però era complicat engegar-ho perquè enlloc no existia cap projecte similar, ens ho hem hagut de fer tot nosaltres, començant des de zero, sense saber què fer ni com fer-ho». Sànchez es mostra satisfet de la bona acollida d'aquesta proposta, perquè de la vintena d'infants inicials que van apuntar-s'hi, la xifra no ha parat de créixer i ara ja en són dos centenars. No té clar quina ha estat la raó de l'èxit, però es mostra convençut que l'atletisme de muntanya s'ha posicionat com una alternativa per a molts nens que potser no els agraden altres esports més populars, i té clar que el Berguedà és l'espai «ideal» per a la seva pràctica pel seu entorn natural.

Des del primer any, els responsables de l'escola han anat millorant la manera de funcionar i s'han adaptat a les necessitats sorgides. De totes maneres, Sànchez i qui serà properament el nou coordinador del centre, Cinto Vilà, asseguren que des del primer moment s'ha volgut inculcar als infants els valors de la muntanya i de respecte cap a l'entorn, així com també potenciar el treball en grup tot i ser un equip que es considera individual. «Els nostres alumnes no estan tancats en una pista, surten a la muntanya, al bosc, i aquí hi ha una part educativa important que potser d'altres esports no tenen», diuen. A més, asseguren que «el fet de sortir a córrer en grup és molt diferent de fer-ho en solitari. És cert que cadascú corre per ell, però ho fan tots a la vegada i es crea un ambient i unes relacions que en solitari no existirien», afegeixen.

L'escola acull joves des de 5 fins a 16 anys, tot i que enguany s'ha creat un equip de joves d'entre 16 i 18 que volien continuar entrenant. Un dels trets diferencials respecte d'altres esports és que el 40% dels participants són noies, «fet que ens satisfà perquè vol dir que no és un esport masculinitzat». Expliquen que cada alumne és un món i que tots tenen interessos diferents. «Això ens fa funcionar d'una determinada manera i ens fa tenir en compte que, a banda de treballar amb grups d'edat, també hem de diferenciar els que estan interessats a competir i fer curses, dels que simplement vénen a córrer dos dies la setmana com una activitat extraescolar més».

El planter de l’entitat

Estan satisfets de la feina feta, tal com reconeix el president dels Mountain Runners, Jacint Llargués, que assegura que «aquests nois són el nostre planter, els que ens han de jubilar». Tot i que té clar que «és igual d’important ensenyar-los a córrer que explicar-los el respecte per la muntanya». Una de les dificultats que els vénen a sobre és un possible creixement del nombre d’alumnes, diu Sànchez. «No sabem si anirà a més, però si continuem creixent haurem de replantejar moltes coses de la manera de funcionar», diu. De moment ho tenen tot controlat i 18 monitors formen activament els 200 alumnes, «però hem d’anar alerta perquè la muntanya no té res a veure amb un pavelló tancat».