Ferran Pastor i Solernou va néixer el 17 de juny del 1951 a Manresa. És llicenciat en Medicina i especialista en medicina interna. Entre el 1975 i el 1981 va treballar com a metge internista a l´Hospital de Bellvitge. Del 1981 al 1987 va exercir a l´Hospital de Sant Andreu de Manresa. Des del 1988 és cap del servei de medicina interna de l´Hospital Sant Bernabé de Berga. És divorciat i té una filla. El novembre passat fou guardonat amb un dels Premis Excel·lència Professional que el Col·legi Oficial de Metges atorga des del 2004. Es donen als metges que han destacat durant l'any per la seva excel·lència, pel seu recorregut professional, honestedat, compromís i altruisme.

Content amb aquest premi?

Rebre un reconeixement sempre produeix una satisfacció personal. Però al moment de rebre´l recordes molts amics, bons professionals, que realitzen amb molta qualitat, dedicació i honestedat la seva feina. Probablement són tant o més mereixedors que un mateix d´aquest reconeixement. Tenim un molt bon sistema sanitari públic i convindria lluitar per mantenir-lo. Aquest sistema es basa en les persones i en la qualitat i dedicació de molts professionals sanitaris. Ha estat un encert del Col·legi de Metges crear aquests premis ja que reconeixen i valoren la feina ben feta, és un primer pas per mantenir l´excel·lència de la sanitat.

Vostè és metge per vocació?

Des de petit volia ser metge. El meu pare era metge de capçalera. Va ser ell qui em va ensenyar a estimar la medicina.

On va estudiar?

Els meus estudis van ser convencionals. El batxillerat al col·legi La Salle de Manresa, la carrera de Medicina a l´Hospital Clínic de Barcelona i el MIR en medicina interna a l´Hospital de Bellvitge.

Com va iniciar-se en aquesta professió?

En fer l´especialitat a l´Hospital de Bellvitge, em va agradar molt la medicina hospitalària. Treballant, més endavant, com a internista a l´Hospital de Sant Andreu de Manresa, vaig descobrir la importància de practicar la medicina en un hospital petit de la comunitat. Es podien resoldre molt bé els problemes de salut d´una manera àgil i a prop del domicili de les persones.

Quan i per què va arribar al Sant Bernabé de Berga?

Era l´any 1988 i l´hospital de Berga volia obrir una nova etapa. Desitjava convertir-se en un hospital comarcal total, amb els serveis mèdics corresponents i la professionalització dels equips assistencials. Em va seduir el projecte. Vaig considerar l´aposta atractiva i em vaig incorporar com a cap del servei de medicina interna.

Quins eren els reptes que es plantejaven en aquells moments al centre?

El repte era poder resoldre, en un hospital petit, la quasi totalitat dels problemes mèdics hospitalaris de la comunitat, amb un alt nivell de qualitat i amb una visió integral de la persona malalta: mèdica, funcional, psicològica i social. Era laboriós motivar professionals joves, qualificats per treballar amb aquesta visió integral en un hospital comarcal, rural i allunyat de Barcelona.

Vist en perspectiva, creu que s'ha assolit?

Hem aconseguit un bon nombre d´aquells objectius que semblaven utòpics fa 25 anys. El nostre millor termòmetre ha estat sempre l´opinió dels pacients. Els hem escoltat sempre a fi de guanyar la seva confiança i de continuar millorant dia a dia. Ara som un hospital reconegut arreu. Durant molts anys, hem rebut la distinció com a millor hospital petit de l´estat en el concurs IASIST de qualitat hospitalària i hauríem de sentir-nos molt orgullosos d´allò aconseguit, i tinc la sensació que de vegades ens costa reconèixer-ho.

Què falta per assolir.

Ens falten coses. La millora d´un hospital s´aconsegueix dia a dia i any rere any. Crec que hauríem de dimensionar i adequar millor els serveis mèdics per respondre a les necessitats reals de la població. Hem topat amb dues dificultats: l´infrafinançament crònic dels hospitals petits i la dificultat per aconseguir especialistes que vulguin viure el repte dels hospitals comarcals. Està canviant l´escenari sanitari i, potser, hauríem de refundar els hospitals amb nous objectius assistencials i treballant en xarxa amb els hospitals terciaris. Crec que ens permetria completar la continuïtat assistencial dels pacients amb les especialitats mèdiques de tercer nivell i garantir la formació continuada dels nostres professionals, participant en programes mèdics col·lectius.

Quins són els tres reptes més importants que té actualment l'hospital?

Em saben greu les llistes d´espera excessivament llargues que té el sistema públic. Hauríem de ser resolutius i creatius a fi de reduir-les al mínim. L´envelliment de la població i la cronificació de les malalties ens han de fer possible controlar cada dia un nombre més gran de pacients a casa seva en règim d´hospital de dia i hospitalització a domicili. Durant els últims anys, s´ha produït un gran creixement tecnològic en les àrees de diagnosi en les àrees quirúrgiques. La inversió tecnològica és inassolible per a molts hospitals. Hauríem de consensuar entre tots quines són les especialitats quirúrgiques de les quals ha de disposar cada nivell assistencial a fi d´obtenir els millors resultats.

Va ser un error emprendre l'ampliació de l´hospital amb un edifici nou que ha estat anys tancat i barrat sense ús i del qual només es fa servir una petita part?

Va ser un error ampliar les estructures de l´hospital sense un pressupost públic que ens permetés augmentar l´activitat. Aquest error s´ha produït arreu de Catalunya amb estructures sanitàries massa dimensionades que actualment no poden ser utilitzades. La medicina del segle XXI requereix molts hospitals no tan grans i més resolutius i un nombre petit d´hospitals terciaris centralitzats.

Com a cap de medicina interna de l´Hospital Sant Bernabé, quin diria que és l'estat de salut dels berguedans?

Tenim un bon nivell de salut equiparable al de qualsevol país mediterrani. Amb la prevenció, tenim cura de l´alimentació i dels hàbits saludables. També controlem millor, a posteriori, els pacients després de patir una malaltia. Tot això fa que visquem més anys, 83,5 de mitjana en l´actualitat i amb millor qualitat de vida fins arribar al final de l´existència.

Viure en un entorn envoltat de serralades i muntanyes com és el cas del Berguedà té alguna influència a l´hora de tenir determinades malalties?

Avui en dia, entorn rural vol dir un alt índex d´envelliment amb nuclis familiars reduïts d´una o dues persones i dispersió geogràfica. Això és un problema preocupant i exigeix un treball en equip entre els serveis mèdics i socials. També patim alguna herència del passat, com per exemple, un alt nombre de malalties pulmonars cròniques produïdes per la mineria. Pel que fa a la resta, crec que l´ambient rural és un factor protector davant la majoria de les malalties de la civilització.

Potser la proximitat a la natura també ens dóna algun avantatge a l'hora de mantenir-nos en forma.

Viure a l´aire lliure és qualitat de vida: menys estrès i menys contaminació i més facilitat per caminar i fer esport a l´aire lliure. Hauríem de fomentar aquests aspectes per aconseguir que les comarques rurals puguin ser considerades com a àrees de salut o hàbitats per a la gent gran.

El metge cura més amb medicines o bé escoltant i tenint paraules amables per als pacients?

El metge tracta persones malaltes, no malalties. Necessitem medicaments per compensar els desequilibris biològics. Al mateix temps, necessitem conèixer les persones amb les seves emocions, desitjos, pors, il·lusions i creences, tan sols així podrem crear complicitats per aconseguir bons resultats de salut.

Amb deu minuts n'hi ha prou per visitar com cal un pacient?

Per millorar el nivell de salut de les persones es necessita temps. Temps per conèixer l´historial mèdic del pacient, establir estratègies terapèutiques i controls posteriors.

I, també, més temps per parlar, convèncer i implicar les persones.

Tota aquesta inversió revertirà favorablement en les resultats finals.

Digui´m l'última cosa que l'ha commogut.

M´afecta molt la mort de pacients joves amb malalties terminals. En especial, em va impressionar i commoure la serenitat i la pau que va demostrar el doctor Lluís Ballús en assumir el final de la seva vida.

Diuen que els metges són molt mals pacients. No es refien dels seus col·legues?

Diria que són pacients atípics, més que mals pacients. En conèixer millor les malalties ens permetem a vegades una certa flexibilitat en el seguiment dels controls mèdics clàssics.

Es cobra poc a la medicina pública? Li dic perquè és comú que molts metges treballin al matí a la sanitat pública i a la tarda a la seva consulta.

Seria desitjable que el metge públic cobrés el sou necessari per fer, si ho volgués, una dedicació exclusiva a la seva feina. Això repercutiria en un millor nivell professional i també en la qualitat de l´assistència.

A nivell social està prestigiada la seva professió?

No m´agrada mitificar la medicina. Crec que està suficientment reconeguda pels nostres pacients i molt ben valorada en les enquestes dels mitjans de comunicació.

Vostè viu a Berga?

Visc des de sempre a Manresa, però passo la quasi totalitat del meu temps a dintre l´hospital de Berga.

Quan no atén pacients a què dedica el seu temps?

M´agrada dedicar un temps diari a llegir medicina. Ho necessito.

En la resta del meu temps lliure, gaudeixo de la bona literatura o bé amb la meditació. De tant en tant, menys del que voldria, també surto a fer fúting.

Quin és el somni que té pendent de fer?

Fa anys vaig visitar els hospitals de marginats de la mare Teresa de Calcuta. Em van impressionar. M´agradaria dedicar un temps de la meva vida a treballar en el Tercer Món.

On es veu d'aquí a deu anys i fent què?

Em continua apassionant la medicina. M´agradaria fer de metge mentre les meves capacitats i les meves forces m´ho permetin.