«Hi ha municipis que no van patir cap guerra entre bàndols»

El catedràtic Ignasi Hierro continua fent recuperació de la memòria històrica del Berguedà amb un nou llibre que explica casos concrets

25.01.2016 | 07:49
Ignasi Hierro

El catedràtic d´Història Ignasi Hierro continua fent recuperació de la memòria històrica al Berguedà. Va néixer l´any 1949 a Llanes (Astúries) però fa temps que resideix a la comarca, on ha exercit de professor d´història a l´institut Guillem de Berguedà. Ja jubilat i sota el paraigua de l´Associació Memorial Democràtic del Berguedà, Hierro va publicar el 2014 La desmemòria històrica: La Guerra Civil, el primer franquisme i la repressió al Berguedà (1936-1945). Un any després, el col·lectiu treu a la llum La dècada de les expectatives frustrades (La Patumaire Edicions), una continuació de les investigacions portades a terme al primer llibre i amb què, en aquest cas, es vol posar de manifest quin va ser el funcionament de la justícia durant l´època franquista, alhora que dóna a conèixer casos particulars de berguedans que van patir-ne les conseqüències.

A diferència de la primera publicació, aquesta «vol omplir el buit que hi ha a Berga pel que fa a la memòria històrica i explicar amb material real alguns casos concrets», diu Hierro. Per exemple, el llibre recupera la història del primer alcalde republicà de Berga, Josep Badia Sobrevies, que va morir afusellat. «Sempre hi ha hagut molts rumors al voltant del seu afusellament, però és important que la gent sàpiga que, tot i haver estat un alcalde republicà, va ser afusellat perquè va ser denunciat per tres persones que malgrat que no aportar proves de prou pes van aconseguir que el matessin», relata. Aquest és un dels exemples que se sumen al d´altres alcaldes berguedans, com el de Guardiola de Berguedà Joan Anfruns, el primer batlle republicà a qui, després d´haver entrat l´exèrcit d´ocupació i ja finat van expedientar. Es va demostrar, però, que sempre havia estat de dretes i havia tingut suport d´aquest sector, però, què hauria passat si aquest alcalde hagués estat viu?», es pregunta. «Segurament l´haurien matat», respon.

El llibre també vol aportar apunts contrastats sobre les diferències que van viure els pobles berguedans durant la guerra civil. «Fa la impressió que hi ha municipis, als pobles més rurals sobretot, que no van patir cap guerra entre els bàndols de dretes i esquerres», relata. N´és un exemple Castell de l´Areny, «on, per mitjà de la llista cronològica dels equips consistorials, es pot demostrar que hi va haver pocs canvis des de l´època monàrquica, passant per la de la República, la guerra civil fins a la franquista.

Un dels elements incorporats a la publicació que Hierro destaca amb més entusiasme és la reproducció del dietari de Ramon Mussoll, un veí de Cercs que relata els darrers dies del la guerra i els primers del franquisme. «És molt interessant conèixer les seves valoracions», assegura.
La voluntat de l´autor i de l´Associació Memorial Democràtic al Berguedà és continuar la seva tasca. «Ara donem per tancat aquest període i hi ha nous projectes que se centraran en la dècada dels 50 i 60, en què també hi ha moltes coses per donar a conèixer».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema