Poc abans de la una del migdia, els cabdills del bàndol carlí van ocupar el balcó de l'ajuntament de Berga, ban brandar la senyera tradicional davant de la gentada que omplia la plaça de Sant Pere de Berga, i, després de proclamar un discurs encès, injuriós i ple d'amenaces, van llançar aquesta arenga a la multitud: "els liberals són de Manresa! Els liberals són de Manresa!".

A pesar de la ferocitat de les amenaces carlines, l'exèrcit encapçalat pel general Baldomero Espartero no es va deixar arronsar i, acompanyat per la melodia vivaç de l'himne de Riego, va marxar orgullosament per la plaça de Sant Pere lluint els seus uniformes de color vermell. Tots els assistents preveien que la batalla seria aferrissada i sense quarter.

L'enfrontament va iniciar-se després de l'encaixada de mans de rigor entre els dos comandants dels exèrcits enemics. Durant uns segons, un silenci angoixós i sepulcral va envair la plaça. Tot de sobte i gairebé sense avisar, desenes de petits projectils de farina -bombes elaborades amb segó, farina de blat amb pellofa i carbonat de calç, embolicades amb paper vermell i blau- van travessar la plaça amunt i avall. En impactar al terra o a la casaca d'un soldat enemic, produïen un núvol blanquinós, dens i opac que impedia distingir clarament entre combatents liberals i tradicionalistes i difuminava la línia enemiga.

L'entitat que organitza la guerra de la farina de Berga, la Bauma dels Encantats, va fer una crida a la participació per dotar la festa de més simbolisme en el seu 175è aniversari. En la batalla d'aquest Carnestoltes, l'associació va voler reunir el màxim nombre de participants. Enguany, però, els vertaders protagonistes de la guerra van ser els nens i nenes, que s'ho van passar d'allò més bé fent gatzara i terrabastall amb els projectils de farina, fins i tot quan la guerra s'havia acabat i els exèrcits ja s'havien retirat del camp de batalla.