La vall del Llobregat va experimentar un canvi irreversible a la dècada dels 70 del segle XX quan s'hi van dur a termes les obres de construcció del pantà de la Baells, a l'aiguabarreig del riu Llobregat i la riera de Vilada. La necessitat de regular el riu Llobregat era un projecte que estava sobre la taula dels dirigents des de principi de segle.

L'embassament ha estat una de les obres públiques de més abast que s'han dut a terme al Berguedà. Va suposar la construcció d'una nova xarxa viària, "no només per connectar amb Vilada i Borredà amb la construcció del que fou durant molts anys el viaducte més alt de l'estat espanyol, sinó també per les obres de la nova carretera de Berga a les portes de Guardiola, que exigeix un nou traçat amb obres importants com per exemple el pont de Cercs o el de la Nou", ha detallat la historiadora Rosa Serra.

Construir l'embassament també va significar la desaparició d'un poble, Sant Salvador de la Vedella, a la cua del pantà, i la construcció d'un de nou, Sant Jordi. L'obra també va suposar perdre l'església de Santa Maria de la Baells. Si bé a principi dels 70 el consistori de Cercs va encarregar el projecte per documentar el temple i fer-ne el desmuntatge pedra a pedra -que es van numerar- per tornar-lo a construir a Sant Jordi, finalment l'obra ha quedat pendent per falta de diners i les pedres disseminades en diferents indrets del municipi.

Les obres directament atribuïbles a la construcció de l'embassament van tenir un cost de 18 milions d'euros (2.900 milions de pessetes de l'època), segons informació recollida per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), propietària de la infraestructura.

El pantà de la Baells va negar una superfície de 365 hectàrees, i la superfície de la conca és de 532 quilòmetres. Els treballs es van adjudicar el 1971 i l'obra es va inaugurar el 17 de febrer del 1976. Va ser una de les primeres infraestructures públiques de les quals l'aleshores nou rei Joan Carles va tallar la cinta, per bé que es va acabar posteriorment.

En declaracions a aquest diari, Jordi Agustí, director de l'ACA, ha explicat que en aquestes quatre dècades "l'embassament ha estat quasi ple durant més del 15% del temps, però va necessitar 3 anys per omplir-se per primer cop, el 15 de juny del 1979". L'obra va ser inaugurada el 17 de febrer del 1976 i les darreres famílies que van abandonar el poble de Sant Salvador de la Vedella, que es va haver de sacrificar per tal de poder construir l'embassament, en van marxar el desembre del 1978. En aquests anys la vegada que el pantà ha tingut menys aigua embassada va ser el 3 d'abril del 1987,

"amb 16,6 hectòmetres cúbics, el que suposa tan sols el 15,% de la seva capacitat. Ni tan sols amb la greu sequera del 2008 van baixar tant les seves reserves (22 hectòmetres cúbics, és a dir el 20%)", ha precisat Agustí.