Perfil: Alcaldessa, presidenta i bidiputada

08.03.2016 | 11:31

Parla de «deixar pas a noves persones i a nous projectes» i diu que «el relleu en els càrrecs polítics és important». Frases boniques, reflexions impecables, amb les quals Montserrat Ribera i Puig justifica la seva decisió de no tornar-se a presentar a les eleccions municipals de l´Ajuntament que governa com a alcaldessa des de fa 12 anys, Guardiola de Berguedà. El proper 14 de juny veurà investir el seu successor a partir dels resultats de les urnes del 24 de maig. Ella dirà que vol que sigui Josep Lara, la seva mà dreta dels darrers anys, però seran els ciutadans els que decideixin.

Guardiola de Berguedà no és cap metròpoli. No arriba als mil habitants. De fet, el nucli principal del poble és relativament recent: va créixer fa cent anys, a la vora del riu, a l´ombra del ferrocarril que transportava el carbó i el ciment de l´alt Berguedà. Però la importància política de Montserrat Ribera no li ve de governar un municipi de menys de mil habitants i en procés de despoblament per la crisi de l´activitat minera –i perquè els pobles de muntanya, encara que siguin a la vall, tendeixen a minvar. Si té un nom en política és per la feina que ha fet i els càrrecs que ha ocupat en els àmbits comarcal i nacional.

La seva fitxa diu que va néixer a Guardiola el 2 de febrer del 1960, quan el poble i el municipi es deien Guardiola de Berga –van canviar-lo el 1981, amb el retorn de la democràcia als ajuntaments. Va tenir l´oportunitat d´estudiar i va aprofitar-la per llicenciar-se en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Acabats els estudis, el 1984 es va posar a treballar d´economista al sector privat, i al cap de quatre anys va fer el salt al sector públic i va entrar al servei del Cidem, el Centre de Desenvolupament i Innovació Empresarial creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a eina de dinamització econòmica. Ella en va ser nomenada delegada a la Catalunya Central i va ocupar aquesta destinació durant setze anys. En deixar-ho ja era alcaldessa del seu poble i havia tingut temps de ser més coses.

Per exemple, regidora de l´oposició i ada a la Diputació Provincial, tot alhora. Comencem pel principi. Essent ja delegada territorial del Cidem, el 1995, als 35 anys, és elegida regidora a les eleccions municipals a Guardiola. Però llavors l´Ajuntament guardiolenc encara era la plaça forta d´Ignasi Costa i Amills, alcalde des del 1979 sota diferents sigles però sempre sota el paraigua socialista. Potser perquè es tractava d´una plaça minera, malgrat la davallada de l´activitat, els socialistes, amb Costa al davant, van governar el consistori durant sis mandats consecutius. Ribera es va haver d´acontentar amb ser la cap de l´oposició durant, no un, sinó dos mandats: del 1995 al 2003. Aquest darrer any, finalment, va accedir a la vara d´alcaldessa.

Ser cap de l´oposició a Guardiola no dóna gaire feina, de manera que Ribera va dedicar-se a més coses. Tot i haver perdut les eleccions al seu municipi, Convergència li va agrair l´esforç, la dedicació i la fidelitat i aquell mateix 1995 li va donar la plaça de diputada de la comarca a la Diputació de Barcelona. Aquests òrgans provincials permeten aquestes coses: no cal que guanyis al teu poble per aconseguir la cadira de representant de la comarca. N´hi ha prou que siguis regidor. Als consells comarcals passa exactament el mateix: es fan una sèrie de càlculs amb els resultats de les eleccions municipals, es determina quants consellers toquen a cada partit, i aquests diuen quins dels seus regidors a la comarca escalfaran les cadires. Fins i tot es pot ser president del Consell Comarcal havent perdut les eleccions al teu municipi. És exactament el que li va passar a Montserrat Ribera durant els seus primers quatre anys (1999-2003) com a presidenta del Consell Comarcal del Berguedà. Els altres anys, a partir del 2003, ja era alcaldessa.

El 2008 va deixar la presidència comarcal però va esdevenir diputada al Parlament de Catalunya. De fet, aquell any no hi va haver urnes; ella havia estat candidata dos anys abans, a les eleccions del dia de Tots Sants del 2006, però no va entrar. Va quedar a les portes, i quan es van produir vacants va arribar el seu torn, a mitja legislatura. La legislatura del President Montilla. I continua fermament collada a l´escó.
Les circumstàncies l´han feta ada de legislatures incompletes. La primera, perquè ella mateixa es va incorporar a la meitat. I les altres dues perquè han estat més curtes del compte. La que va començar el 2010 va acabar al cap de dos anys amb les eleccions anticipades convocades per Artur Mas després de la primera Diada independentista massiva. I la que va començar el 2012 acabarà el mes de setembre que ve, sense arribar a complir els tres anys. Per tant, Ribera, que va accedir a l´escó el primer dia de juliol del 2008, haurà estat diputada durant set anys i unes setmanes. Això sí, set anys entretinguts, que inclouen la sentència de l´Estatut, les grans manifestacions, el procés i la consulta.
Mentrestant, el Cidem ha desaparegut com a denominació perquè les seves funcions i el seu personal s´han integrat en Acció, un altre organisme públic de dinamització i suport a les empreses. I la situació de «declaració de serveis especials» que Montserrat Ribera va obtenir del Cidem quan va deixar de treballar-hi per dedicar-se més plenament a la tasca política, ara la manté però a Acció. «Serveis especials» vol dir que et guarden un lloc de treball de la teva categoria mentre et dediques a servir el poble des de la política, i en acabat, pots demanar el reingrés. Que és el que ella podria fer si deixés de ser diputada després de les eleccions del 27 de setembre. Ara tot just als 55 anys, aquesta economista i política guardiolenca i catalana encara ha de fer molta feina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema