Després de tres mandats al capdavant de l’Ajuntament de Guardiola, Montserrat Ribera (1960), no repetirà com a alcaldable de CiU.

Com va entrar en política?

Em van venir a buscar per ser a la llista de CiU a Guardiola. Hi havia poca gent jove i m’hi vaig animar per donar un cop de mà a tirar el poble endavant.

Després de 20 anys deixa la política municipal. Per què?

Fa12 anys que sóc alcaldessa i sóc partidària que la gent limiti els seus mandats en política. És bo per a la regeneració democràtica i la il·lusió de les coses. Amb el temps es van agafant vicis, i és bo per als partits que hi hagi regeneració. Hi ha projectes que no he acabat, i m’hauria agradat, però per a mi és més important la renovació.

Com valora els 12 anys a l’alcaldia ?

Hem intentat fer les coses que hem pogut i que ens han semblat més adequades en cada moment. A vegades n’hem hagut d’aparcar, per diversos motius, però hem buscat el màxim benestar dels veïns treballant per la majoria.

Què li ha quedat pendent?

El projecte més important que resta per acabar és la posada en marxa de la residència d’avis. No m’agradaria deixar un ajuntament penjant per demostrar que es pot engegar una cosa quan realment no és possible. El més complicat és obrir l’equipament, no tant construir-lo. Perquè sigui viable cal tenir places concertades amb la Generalitat, i ara mateix no és possible econòmicament. També falta acabar el pavelló, que no es considera prioritari i ara no hi ha les subvencions necessàries.

Marxa satisfeta?

Sí. Mai es fa bé per a tothom, però en general he intentat complir tot al que m’he compromès a excepció de la residència. També marxo deixant projectes engegats: la instal·lació d’una caldera de biomassa per a l’escola, l’obertura del centre de dia dins de la residència amb algunes places, la restauració del monestir de Sant Llorenç i la torre de Foix amb subvencions que hem lligat...

Es pensava que estaria vint anys a l’Ajuntament?

No. Al 1995 em dedicava a fer de mare i a treballar i no m’ho pensava de cap manera. Ni que seria diputada, ni alcaldessa, ni presidenta del Consell Comarcal... A la vida m’he trobat amb coses que m’han vingut sense buscar-les.

Com va créixer en el món polític?

Doncs no ho sé dir. Al principi de ser regidora van posar-me de diputada provincial i aquí vaig començar a moure’m. Després vaig presentar la meva candidatura per ser presidenta del Consell Comarcal. Llavors es triava per votació, i vaig guanyar.

Per què s’hi va presentar?

Sempre havia treballat pel Berguedà des de la part més econòmica, i tenia bon coneixement del teixit industrial de la comarca. Pensava que tenia propostes i capacitat per millorar les coses.

Hi ha gent que considera que el Berguedà no està posicionat i no s’ha trobat un lloc per situar-nos al mapa. Què en pensa?

El Berguedà comença a posicionar-se amb algunes coses: per exemple, en l’àmbit agroalimentari. Ens ha costat molt trobar el camí. Veníem d’una societat industrial paternalista, acostumada a treballar a la mina i a la fàbrica, amb molt poca capacitat emprenedora i això costa de canviar. D’aquí, ens havíem de convertir en una societat de serveis. Però tot el que no ens fem nosaltres no ens ho faran els de fora, per tant, hem de donar impuls a la gent amb talent de la comarca. L’emprenedoria ens pot ajudar a sortir de la crisi.

Com a diputada: el Govern pensa prou en comarques com la del Berguedà?

Al Berguedà no som ni carn ni peix. Estem entre la Catalunya Central i el Pirineu. Això fa que haguem de trobar el nostre espai i posicionar-nos. Crec, però, que els governs pensen en el territori en relació al que les comarques es fan sentir. Així com a les Terres de l’Ebre s’ha fet un lobby molt important i de conjunt, aquí al Berguedà i altres comarques no hem sabut fer aquest pas d’anar tots junts sempre amb un discurs únic a demanar a Barcelona, és un handicap.

Influeix tenir una diputada berguedana al partit del govern?

En tot el que es pot, sí. He treballat molt per tenir una actuació important a la C-16 de Berga a Bagà per millorar-ne la seguretat. Hem influït en altres temes com la llei de muntanya, i petits projectes que hem desencallat de problemàtiques de pobles petits. Evidentment podem incidir en molts més temes, però faig de transmissora dels alcaldes: m’han de venir a buscar per poder-hi treballar.

Quins projectes de govern hi ha encallats per al Berguedà?

N’hi ha que estan encallats per qüestió de diners: l’enllaç amb Coll de Pal, l’obertura del nou edifici de l’Hospital Sant Bernabé o el segon institut de Berga. També seria important la reindustrialització, però això no és per manca de diners, sinó pel panorama que vivim ara. Quan comenci a repuntar l’economia, el Berguedà necessitarà un incentiu especial perquè no acabem de morir. Hem de trobar l’encaix entre indústria, ramaderia, turisme...

Continuarà com a diputada després del 27 de setembre?

No depèn de mi. A mi m’agradaria però ho ha de decidir el President Mas segons el tipus de llista que vulgui fer. Si convé que faci un pas enrere perquè el país necessita altres persones, el faré, amb l’objectiu que el nostre país arribi a la independència.

La independència ha deixat de banda els temes socials?

Això és un discurs del PP. No he deixat de treballar més en altres temes per la causa sobiranista. Estic en comissions d’economia, d’empresa i pobresa energètica i puc assegurar que en cap moment hem deixat de treballar pel que fa falta al país: salut, benestar social, ensenyament o seguretat.

Es penedeix d’alguna cosa d’aquests 20 anys de política local?

No. Sempre sóc partidària de mirar endavant.

És complicat governar un poble petit?

Bé, a diferència de grans ciutats, el tracte és molt més personal amb la gent i sempre et paren pel carrer, al bar o on sigui. La manca de tècnics fa que hagis d’assolir més responsabilitats.

L’han criticat per descuidar el poble mentre està al Parlament?

No. Al revés. Ara em demanen que no plegui d’alcaldessa.

Què farà quan plegui?

Ser diputada com a mínim fins al 27 de setembre i a partir d’aquí ja ho veurem. Si no continuo, tinc una feina que m’agrada al departament d’Indústria i hi tornaré.

Ho trobarà a faltar?

Suposo que sí, però ja ho veurem quan m’hi trobi. Si més no, ho aprofitaré per fer altres coses. Un projecte que em faria gràcia és fer un llibre sobre Guardiola amb un altre noi del poble.

Què recomana al seu substitut Josep Lara, la seva mà dreta?

Que ha de fer el que ell i el seu equip creguin en cada moment, ser emprenedor i no tenir por.

Creu que CiU guanyarà a Guardiola el 24 de maig?

Crec que sí, i desitjo que guanyi.