L'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga acollirà aquest dissabte, a les 4 de la tarda, el funeral de Josep Maria Ballarín, mort als 96 anys. Serà una cerimònia presidida pel bisbe Xavier Novell i en la qual hi assistirà, entre altres, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller de Salut, Santi Vila i Antoni Comín, respectivament. Després, Mossèn Ballarín serà enterrat a Gòsol.

Durant tot ahir, les despulles del capellà i escriptor van ser vetllades al tanatori de Berga, per on van desfilar familiars, amics i personalitats del món polític i social català, entre els quals el conseller Vila i l'expresident Jordi Pujol.

Vila va destacar durant la seva estada al tanatori que Mossèn Ballarín ha estat una figura que ha anat "més enllà de la cultura" i l'ha reivindicat com "una referència per a tota la ciutadania". El conseller de Cultura també s'ha congratulat que des de fa tres anys, les conferències, diapoitives, agendes i altre material audiovisual que recull l'obra i els discursos del capellà es troben cedits a l'Arxiu Comarcal del Berguedà.

Figura de ressò nacional

Catalunya ha perdut amb la mort de Mossèn Ballarín una de les seves personalitats religioses més carismàtiques i estimades, establert des de fa prop de 60 anys al Berguedà. La seva trajectòria va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, el 1995, i el Premi Ramon Llull, el 1996 i la Medalla d'Or de Berga el 2004 que li va lliurar al pavelló de Suècia berguedà el president Pasqual Maragall així com el premi a la Cultura Popular de la ciutat, que li fou atorgat i lliurat l'any 1992.

El carisma i la popularitat de Ballarín va fer que la seva obra i figura transcendís l'àmbit estrictament religiós i cultural del Berguedà assolint notorietat i ressò a nivell nacional per la seva faceta d'escriptor i la presència i col·laboracions als mitjans de comunicació. Deixa un llegat d'uns quaranta llibres i un reguitzell d'articles i col·laboracions en els que va plasmar la seva manera de veure el món i també l'Església amb qui sovint s'havia mostrat crític.

En els darrers dies, la salut del pare de Mossèn Tronxo s'havia deteriorat molt fins al punt que diferents coneguts i persones que se l'estimaven ja havien anat a donar-li el darrer adéu a casa seva. Entre els que van voler acomiadar-lo s'hi comptava el que fou president de la Generalitat Jordi Pujol, amic personal de Ballarín.

Qui també va acomiadar-se de Ballarín va ser Ramon Barniol qui li va agafar el relleu a principis de la dècada dels 90 del segle passat com a capellà custodi de Queralt. «Ja veus, m'estic morint. Espero que el bon home de dalt m'accepti a casa seva» li va dir Ballarín a Barniol segons ha explicat aquest darrer.

Va arribar al Berguedà el 1953

Nascut a Barcelona el 1920, Mossèn Ballarín va ser durant més de tres dècades capellà custodi del santuari de Queralt -plaça de la que va prendre posessió el 4 de juliol del 1958 segons recull al seu dietari de Berga mossèn Josep Armengou- provinent del seminari de Solsona . A la capital del bisbat solsoní exercia de professor i prefecte. Durant la Guerra Civil Espanyola havia format part de la lleva del biberó, va estar tancat en un camp de concentració on agafà la tisi i es va recuperar en un sanatori a Matadepera durant 6 anys. Ballarín va perdre un pulmó tot i això era amant dels cigars, concretament dels Montecristo.

En el seu dia, pel santuari de Queralt hi van passar els que acabarien sent presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i diferents personalitats de l'època que conreaven l'amistat del custodi queraltí.

Des del 1976 col·laborava setmanal amb el diari Avui, també amb la revista Serra d'Or o Catalunya Ràdio, Ràdio Estel o TV3. I amb El Matí Digital de Catalunya Digital.cat que el 7 de març va publicar el seu darrer escrit breu «Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca». A nivell de mitjans local també va fer col·laboracions puntuals per als especials de Patum de Regió7 o L'Erol.

Quan Ballarín va deixar el santuari berguedà va exercir de vicari de mossèn Ramon Englarill a Gósol on tenia una casa i hi passava temporades els estius. Ballarín va arrelar especialment en aquest municipi i va signar una versió dels pastorets que retraten la vida a un llogarret de muntanya. L'any 2011 la narradora d'aquest pastorets que formen part del patrimoni cultural gosolà fou la seva amiga, la comunicadora Mari Pau Huguet.

Un mossèn "amb el carnet de boig no perillós"

El propi Ballarín es definia com un capellà "atípic" i va confessar en entrevistes recents que ha tingut "total llibertat a l'església" tot i tenir "el carnet de boig no perillós". També forma part del sector eclesiàstic que s'ha posicionat a favor del procés sobiranista.

L'any passat, el mossèn va publicar les seves memòries amb e títol de 'El sac dels records' (Efadós). "No hi sento gaire i tampoc hi veig, així que l'única cosa que puc fer és rumiar i dictar", va explicar aleshores el religiós. Durant cinc mesos va dictar a l'Emília, la seva majordoma, tots els seus records, des de la seva infantesa, passant per la guerra, l'estada a Matadapera, l'arribada a Queralt o el trasllat a Gósol.

Pare d'una quarantena de llibres

Com a escriptor el gran èxit de vendes de Ballarín va ser Mossèn Tronxo (1989) on feia un retrat del món dels capellans rurals. Ballarín, autor d'uns quaranta llibres de diferents gèneres literaris, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1995 en reconeixement a la seva tasca literària i religiosa i el premi Ramon Llull el 1996 per la seva obra «Santa Maria Pa Cada Dia». També va rebre la medalal d'or de la ciutat de Berga.

El 2010, diferents personalitats del món polític, esportiu, cultural i religiós es van aplegar en un dinar al col·legi de Sarrià a Barcelona per acompanyar-lo en la celebracio dels seus 90 anys.

Josep Maria Ballarín va merèixer un retrat del programa El Convidat del periodista Albert Om a TV3 i també va ocupar, simbòlicament, el darrer lloc de la llista de Junts pel Sí per Lleida en els comicis autonòmics del 27 de setembre del 2015.