El funeral de mossèn Ballarín va esdevenir un homenatge als capellans de poble i a l'Església més propera a la gent, la que està arrelada al territori i es converteix en amiga dels vilatans. A més del bisbe de Solsona, Xavier Novell -que va oficiar la missa-, també van tenir-hi veu capellans com el de Gósol, Ramon Anglerill, i l'actual custodi de Queralt, Ramon Barniol, que van donar a la cerimònia aquest to de reivindicació de la religiositat planera.

L'església de Sant Pere es va omplir de gom a gom amb una àmplia representació política i cívica, no només del Berguedà sinó del conjunt del país, encapçalada per primeríssims espases de la política nacional amb el President Carles Puigdemont al davant i flanquejat pel vicepresident, Oriol Junqueras, el conseller de Salut, Toni Comín i, enmig de tots ells, l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós. Poques vegades Berga havia estat escenari d'una concentració de tant pes institucional, mesura de la talla de la persona que era acomiadada.

El bisbe Novell, captant l'esperit que de forma natural prenia la cerimònia, va parlar de l'Església propera que encarnava el mossèn. "Coneixia les entranyes del Carrer Major, l'esperit dels berguedans", va destacar. Com la resta dels intervinents, també va fer esment del tarannà de Ballarín, obert a tothom i posseïdor d'una saviesa que el va portar a conèixer destacades persones de la vida política de Catalunya. "El seu menjador i biblioteca va ser el confessionari d'aquest país", va sentenciar Novell.

Quan va acabar l'homilia va cedir la paraula al rector de Gósol. "I com va deixar escrit mossèn Ballarín, pot parlar sense límit de temps", va dir el prelat amb un somriure i despertant algunes tímides rialles entre els assistents. El perfil de Ballarín que va dibuixar mossèn Anglerill va ser precisament el del capellà que és tan planer que acaba parlant del "Déu dels bolets". Eren paraules sentides i amb un to vibrant que el van fer perdre el control de les llàgrimes, emoció que va encomanar a la cuidadora de Ballarín, l'Emília, quan aquesta va destacar "la companyia" que ha arribat a fer al mossèn.

Els rostres dels assistents eren la prova palpable de les amistats que va arribar a teixir. Entre ells, l'expresident Jordi Pujol, que ja havia visitat el tanatori el dia anterior. Pujol i la seva esposa no estaven asseguts als bancs de les autoritats, sinó amb els familiars de Ballarín. Pujol, que va comentar en sortir que perd "un gran amic", va ser qui més salutacions i encaixades va rebre de les personalitats congregades al funeral.

El conseller de Salut, Antoni Comín, va explicar que havia assistit a la cerimònia "no com a representant d'una institució, sinó com a amic", ja que el seu pare, l'històric dirigent del PSUC Alfonso Comín, havia mantingut una profunda amistat amb Ballarín. Entre els assistents també hi havia el germà gran de Pasqual Maragall, Jordi Maragall.

Tot i l'àmplia presència de personalitats, el gros de l'assistència al funeral era format per berguedans que coneixien personalment i estimaven l'autor de Mossèn Tronxo. Ballarín va ser, ahir, més berguedà que mai.