Gósol plora la mort del "vilatà" Ballarín

Els veïns del conegut mossèn recorden l'empremta que va deixar al poble i la seva implicació en la vida cultural i social

21.03.2016 | 07:35

L'empremta que ha deixat mossèn Ballarín a Gósol és inesborrable. Els veïns del municipi lamenten la seva pèrdua i recorden amb nostàlgia el seu tarannà alegre, la implicació en la vida del poble i la promoció que tot sovint en feia quan l'entrevistaven. L'enterrament i el funeral a l'església del poble, amb un to més íntim que el de Berga, va ser una experiència que va marcar els vilatans (vegeu Regió7 d'ahir).
La influència de Ballarín a Gósol fins i tot envaïa el paisatge sonor de la quotidianitat del poble. L'alcalde, Lluís Campmajó, viu molt a prop d'on residia el mossèn. "A la nit es podia sentir el teclejar de la màquina d'escriure. En els últims anys ja no se sentia perquè dictava els seus articles a l'Emília, la cuidadora", explica. Mossèn Ballarín va anar a viure a Gósol el 1993, quan va deixar el santuari de Queralt "amb tristesa", segons va dir el seu amic mossèn Ramon Anglerill dissabte, en el funeral.
El record més estès entre els veïns de Gósol és el del mossèn que va enriquir la vida del petit municipi amb la seva paraula sàvia, l'afabilitat envers els habitants i el gran nombre de persones -conegudes i anònimes- que l'anaven a veure. "Molts cops, hi havia gent al poble que no el coneixien personalment però preguntaven on era casa seva. Ell els obria les portes sempre. Tenia la mà estesa per a tothom", explica Clara Casals, que regenta l'estanc del poble. Afegeix que de vegades es veia algun polític conegut que anava a visitar-lo, com Jordi Pujol, per l'amistat que tenia amb personalitats del país.
Precisament Casals, i altres gosolans, destaca que la popularitat del mossèn ha ajudat a donar a conèixer Gósol i que, en part, la visita de moltes persones al municipi -ple de turistes els dies previs a Setmana Santa- és gràcies al mossèn. Ahir mossèn Ramon Anglerill, precisament, va oficiar la missa de Diumenge de Rams amb normalitat, però tothom tenia present el funeral del dia anterior.
A l'estanc van entrar dos barcelonins, Josep Maria Torner i Montserrat Bonet, que solen anar al poble quan tenen uns dies de festa, reclamant "els diaris que parlin més del funeral de Ballarín". No el coneixien a fons, però ja fa anys que estiuegen el poble i més d'una vegada hi havien intercanviat algunes paraules.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema