ADÉU A BALLARÍN

Mossèn Ballarín segons el seu darrer escolà: «feia broma per millorar el sermó»

El gosolà Max Puig, d'onze anys, estava a les ordres de Ballarín quan oficiava l'eucaristia

26.03.2016 | 07:41
Max Puig amb la seva mare, Mercè Macià, mostrant una fotografia en què surt amb Ballarín · Mireia Arso

Max Puig, de Gósol, no s´acabava de creure la notícia de la mort de mossèn Ballarín, quan la va escoltar per la ràdio. Quan la veu del transistor finalment va pronunciar el nom sencer del mossèn va avisar els seus pares. Aquest gosolà d´onze anys fa d´escolanet a l´església del poble i ha ajudat Ballarín a les misses que ha oficiat en els darrers anys. Assegura que trobarà a faltar els seus consells i que ha estat «una influència molt positiva».

L´escolà d´aquest municipi de l´alt Berguedà, on Josep Maria Ballarín va viure des que va abandonar el santuari de Queralt, parla d´ell referint-se a «l´home savi que deia coses importants, però en broma». Això sí, Ballarín mai l´encertava amb el seu nom. «´Mac!´, em cridava el mossèn. ´No, Max´, li contestava. ´Marc?´, però al final ens rendíem. Per fer-ho més fàcil acabava dient-me ´tu, el ros´», recorda com una de les moltes anècdotes que li ha deixat una petjada entranyable en la memòria.

Fa més de quatre anys que el Max és escolà. Va començar a anar a la missa dels diumenges perquè un dia el seu avi li ho va demanar. Eren misses que no estaven oficiades per Ballarín, ja que en els darrers anys dirigia l´eucaristia molt de tant en tant. «La veritat és que va ser una mica avorrit, però el diumenge següent el meu avi m´ho va tornar a proposar i li vaig contestar que d´acord, que ho tornàvem a provar. A veure si hi havia sort i aquest cop no era tan pesada. Em vaig tornar a avorrir, però vaig agafar l´hàbit d´acompanyar l´avi a l´església». I com que mossèn Ramon Anglerill –l´incombustible rector de Gósol i amic de mil batalles de Ballarín– el veia sovint, li va proposar ser escolanet. Una tasca que va acceptar de bon grat.

Va conèixer aquell mossèn savi i bromista un dia que el religiós conversava amb la seva mare. De fet, parla de Ballarín i Anglerill com si fossin un duet, companys que rondinen l´un amb l´altre i que després de dir-s´ho tot acaben amb el somriure còmplice llaurat per una amistat profunda i llarga. «Ballarín era molt del Barça, però mossèn Ramon és del Madrid!», assenyala Puig.

Per a aquest nen, Ballarín era un capellà molt singular. «Les seves misses eren diferents de les de la resta. Deia el mateix que els altres mossens, però hi afegia un to de broma que atrapava els feligresos que vénen a l´església. Tenia la voluntat de millorar el sermó perquè no fos avorrit. Improvisava i deia coses que a vegades m´havien fet molt de riure», explica. Segons l´escolà de Gósol, mossèn Anglerill és metòdic i «li agrada seguir una pauta». Encara recorda el dia que va venir el bisbe d´Urgell, Joan-Enric Vives, a Gósol. «Eren dos estils diferents, i és clar, em sembla que el bisbe va acabar una mica atabalat».

Les paraules de Ballarín ressonen a la ment d´aquest nen com el d´aquell senyor gran però amb una saviesa cultivada per la lectura. «Sempre feia conya, però quan donava consells tenia un posat molt seriós i llavors no feia broma», destaca com si visualitzés el to greu de Ballarín quan estava a punt de dir alguna cosa important. «A mi em va donar uns quants consells. Em va dir, per exemple: ´si algú et diu que facis una cosa que no acaba d´estar bé, abans pensa si realment ho has de fer´».

Va conèixer Ballarín de ben petit, quan conversava amb la seva mare, Mercè Macià. «Jo llavors no sabia que es tractava d´una persona important. També va ser curiós com vaig conèixer mossèn Ramon. Jo tenia tres anys i com que tibava tot el que veia, un dia vaig tibar la llarga barba del mossèn», diu tot rient. Max Puig fa d´escolanet a Gósol juntament amb Guillem Brunet, que té 10 anys i és de Manresa. La seva família té lligams al municipi.

Puig ha fet recentment la comunió i té clar que també vol fer la confirmació, ja que mossèn Anglerill li va dir a la catequesi que és el següent pas. «Quan m´ho va dir, li vaig preguntar què és la confirmació, i em va explicar que és un nou sagrament. Les paraules de mossèn Ballarín em van animar a continuar la catequesi per fer la confirmació, ja que «estaré més preparat per rebre a Déu».

Dissabte va viure el funeral de Ballarín a Gósol amb tristesa, com la resta d´habitants del poble, però ha tingut prou vivències amb Ballarín per recordar-lo com una persona amb un tarannà especial i amable. De fet, Max Puig és un exemple de fins a quin punt Ballarín ha influït a la vida del municipi. «Jo faig de dimoniet en la representació dels pastorets que va escriure Ballarín. Diuen que és un paper que m´escau molt», bromeja, mentre recorda que el mossèn venia cada any a la representació nadalenca.

Tot i els consells que Ballarín li va donar, no li parlava de política ni de futbol, que són temes que deixava per quan conversava amb persones adultes. «Però em sembla que creia bastant en la independència i era del Barça. Espero que des del cel continuï sent independentista i animi l´equip».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema