Vuit de cada deu persones que la Creu Roja de Catalunya atén en els seus programes de lluita contra la pobresa tenen algun tipus de problema de salut bucodental. Segons la Federació d'entitats d'atenció i educació a la infància i l'adolescència (Fedaia), els nens i joves de les famílies catalanes més desafavorides no poden accedir als controls odontològics que no cobreix el sistema de la Seguretat Social espanyola, que tenen un cost elevat per als pacients.

Al Berguedà, la Creu Roja fa un seguiment periòdic de la qualitat de vida dels infants en situació de pobresa. Queralt Escobet, coordinadora de la secció comarcal de l'entitat, explica que, després de detectar diversos casos de «nens de sis i set anys de famílies amb dificultats econòmiques que tenien moltes afectacions a les dents i a les genives», la Creu Roja va plantejar-se la possibilitat de «tirar endavant un projecte per garantir que aquests infants rebessin l'atenció necessària».

Aquest propòsit inicial va concretar-se el desembre del 2013 en un acord de col·laboració signat per l'entitat humanitària i la clínica dental Frías de Berga pel qual els dentistes es comprometen a oferir gratuïtament els seus serveis a famílies amb pocs recursos.

25 nens atesos

«Hem atès 25 nens de quatre a catorze anys des que va començar la iniciativa fins avui», indica Cristina Graner, odontòloga periodoncista de la clínica. Actualment, el centre mèdic té capacitat per tractar dos infants cada setmana. «Anem fent de mica en mica. Hi ha pacients que necessiten moltes visites per recuperar-se i n'hi ha que en tenen prou amb un parell de dies», aclareix Graner.

La llista d'espera per accedir als serveis de la clínica s'ha anat allargant amb el temps. «En efecte, ja és de sis mesos», precisa Escobet. Aquest fet podria indicar que la pobresa ha crescut notablement a la comarca. Malgrat tot, segons la coordinadora de la Creu Roja al Berguedà, l'augment del nombre de pacients que esperen ser atesos no significa que hi hagi més famílies en risc d'exclusió social, sinó que el servei és cada vegada més conegut. «S´ho diuen els uns als altres i cada cop ve més gent», puntualitza.

Manca d´informació

«Quan els infants arriben a la consulta, gairebé sempre ens trobem amb dos problemes fonamentals: la mala salut dels nens i la manca d'informació dels pares. Nosaltres intentem fer les dues coses, és a dir, curar-los i donar consells als pares sobre higiene bucodental perquè els seus fills no tornin a venir en aquest estat», assegura el doctor Aureliano Frías, especialista en Odontologia i Estomatologia de la clínica.

Els professionals Frías i Aureliano amb Queralt Escobet. Foto: V.G.

Frías explica que aquesta tasca educativa és molt important, atès que bona part de les lesions es poden evitar «només canviant els hàbits». «No cal invertir grans quantitats de diners per promoure un estil de vida més sa. De vegades l'únic que fa falta és més informació», conclou Frías.

En termes generals, afirmen els experts, els casos que tracten a la clínica són complexos. Per abordar-los, sovint han de parlar amb les famílies sobre l'alimentació dels seus fills, que sol ser deficitària. «Les persones que ajudem a la Creu Roja no disposen cada dia de menjar fresc, com ara peix, verdures i fruita», alerta Escobet. Així mateix, Graner afegeix: «els hàbits dietètics són molt rellevants. Per exemple, si un nen pren per berenar sucs de pot i galetes amb molt sucre i, a més a més, no es renta bé les dents, aquests aliments s'hi enganxaran i faran molt mal». «Al cap i a la fi», sosté Frías, «el que podem fer nosaltres és promoure un altre tipus d'hàbits, sempre tenint en compte que hi ha dos mons: el dels qui tenim la possibilitat d'escollir menjar aliments ecològics i dietètics, i el dels qui no la tenen perquè no s'ho poden permetre».

Coordinació d´esforços

L'odontòleg del CAP és el primer professional que detecta els problemes de salut bucodental en els nens. Al Berguedà, hi ha tres centres d'atenció primària amb personal expert en aquesta especialitat: el de Puig-reig, el de Berga i el de Guardiola.

El funcionament del protocol és el següent: quan els metges del CAP han valorat l'estat de salut de l'infant, consignen aquestes dades en un informe mèdic. Alhora, el treballador social de l'ambulatori redacta un informe social que avalua les necessitats de la seva família. Un cop han rebut els dos textos i han valorat el perfil econòmic del nen per determinar si pot beneficiar-se del servei, els voluntaris de la Creu Roja del Berguedà es posen en contacte amb la clínica i els dentistes busquen un dia a l'agenda per fer la visita, que té un cost simbòlic de sis euros.

«La majoria de famílies que utilitzen aquest servei ja són usuaris nostres o de Càritas. En molts casos són nombroses i depenen d'una prestació. Els fem pagar un preu per anar al dentista per posar en valor la idea que l'esforç per tirar endavant el projecte l'hem de fer entre tots», explica Escobet. Quan s'acaba el tractament, la clínica dóna d'alta els nens i deriva els pacients a l'ambulatori, on els pacients amb un risc més alt de tornar a tenir càries són revisats cada sis mesos.

La Cristina i l'Aureliano fan totes aquelles intervencions en l'àmbit de la salut bucodental per a nens de sis a catorze anys que no cobreix la Seguretat Social, com ara els tractaments de nervi i els empastaments a les dents de llet. Graner alerta que hi ha cures «molt importants» que el sistema de salut pública no finança: «pot donar-se el cas que un nen de cinc o sis anys tingui una càries profunda en una dent de llet, la qual no li caurà fins als onze anys. No pot ser que aquest nen hagi de viure tots aquests anys amb una infecció a la boca perquè la seva família no té recursos per pagar el rebut del dentista. Nosaltres intentem actuar en aquestes situacions».

Pel que fa a la llista de tractaments de l´àmbit de la salut dental que cobreix la Seguretat Social, Frías és del parer que «sempre es pot fer més». «El sistema de salut pública fa el que pot», assegura. Per la seva banda, Graner explica que, en comparació d´altres països, el sistema garanteix poques prestacions per a tothom en aquestes especialitats.

«Tot té relació amb la riquesa del país, els impostos que recapta el govern i com es distribueixen aquests diners», conclou Frías, que afegeix que hem de valorar més els serveis de què disposem: «també podria passar que no tinguéssim cap sistema de salut dental a la Seguretat Social».

Altres projectes pioners

La iniciativa conjunta de la Creu Roja del Berguedà i la clínica dental Frías de Berga per oferir un servei d'atenció gratuït a nens de quatre a catorze anys de famílies en situació de vulnerabilitat residents a la comarca s'emmiralla en altres projectes pioners, com ara l'ONG Odontologia Solidària, que té clíniques a Granollers, Badalona i Madrid, entre altres ciutats de l'estat espanyol.

«Abans de posar en marxa el conveni amb la Creu Roja, els beneficiaris del nostre servei havien d'anar a Granollers. El fet de desplaçar-s'hi no els sortia a compte, i molts directament no ho feien», explica Graner. A pesar d'aquesta identificació, Graner recorda que la clínica és una empresa privada, no pas una ONG, i que, en conseqüència, la capacitat per tractar pacients gratuïtament és limitada.

«Que els nens de les famílies amb pocs recursos econòmics puguin tractar-se aquí és un avantatge per a tothom», conclou Escobet.