A 2.900 quilòmetres de Berga. Aquesta és la distància física que separa la capital berguedana del campament de refugiats d´Idomeni (Grècia). Tanmateix, la realitat del drama humà que han viscut en primera persona el periodista berguedà Xavi Rosiñol i el grup Txarango, entre els quals hi ha el també berguedà Jordi Barnola, no es mesura en metres, sinó amb un feixuc sentiment d´impotència per la injustícia que els toca viure a milers de persones que fugen del conflicte sirià i que ara topen amb la intransigència dels dirigents europeus que els han tancat les portes del Vell Continent.

«Això no és un desastre natural, sinó polític», assegura el comunicador berguedà a Regió7. Van decidir anar a Idomeni i fer-hi el programa que dirigeix, La Tribu de Catalunya Ràdio, en directe, amb música dels Txarango, perquè el malson dels refugiats no desaparegui de l´agenda mediàtica. «L´impacte inicial del capítol grec de crisi dels refugiats va ser molt fort des del punt de vista mediàtic. Quan Macedònia va tancar les fronteres i van anar creixent els camps a l´entorn de la zona d´Idomeni, tots els mitjans van fer un gran desplegaments per informar de la situació. Però, passat aquest temps, la situació no ha millorat. Al contrari, la gent ja fa mesos que aguanta i no pot més. Per això feia falta tornar a posar-hi el focus, per evitar el silenci mediàtic que, per als refugiats, és un càstig afegit», rebla.

Amb la voluntat de donar veu als refugiats, van preparar el viatge. «Vam fer molts contactes a través de voluntaris independents i d'organitzacions d'ajuda humanitària». Apunta que, «sobretot, ens vam deixar guiar». Han viatjat a Grècia «acompanyats de membres de la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum, que lluita contra el genocidi al mar Mediterrani i que coneix bé la situació sobre el terreny, i amb els components de Txarango». A la pregunta de si va ser complicat muntar el desplaçament i fer ràdio des d´allà, respon, sense dubtar-ho ni un segon, que el més difícil ha estat el retorn a casa. «Està sent complicat gestionar ara les emocions. La tornada és dura, perquè, un cop vista la realitat sobre el terreny, un té la sensació que res del que passa a Catalunya és important, que tenim un drama humanitari dins mateix de la Unió Europea i que no en som prou conscients».

La rebuda que van tenir a Idomeni va ser bona. En veure els músics de Txarango «carregats d´instruments, un grup de persones refugiades els va dir que uns amics d'ells s'havien casat el dia abans i que estaven a punt de despertar de la nit de noces. Els van demanar si podrien acostar-se a la seva tenda per dedicar-los una cançó, i així ho fan fer. Idomeni és ple d'històries que fan somriure enmig de la tragèdia». Històries com la d´en Ferrad, un nen sirià d´onze anys. El seu somni: arribar a Alemanya, i també tocar la guitarra. Al camp, mentre escoltava els Txarango al costat del periodista berguedà, feia percussió amb unes pedres.

Xavi Rosiñol explica que el que més l´ha impactat és «la dignitat de les persones, la dignitat entesa com el manteniment ferm dels valors humans fins i tot en les circumstàncies més dures. És increïble com les persones refugiades continuen sent generoses i hospitalàries malgrat que Europa ha estat amb elles cruel i mesquina». Té clar que a casa nostra, malgrat l´accés a la informació, no som prou conscients del que està passant. «Tenim clar que hi ha una crisi de refugiats, però no tenim ni idea de la magnitud que té. I no és el mateix sentir les xifres, les declaracions dels polítics o les valoracions dels analistes que mirar als ulls un nen que t'agafa de les mans i et demana que juguis una estona amb ell. I pensis com de cruels podem arribar a ser els humans per permetre que aquest nen hagi de dormir en una tenda de campanya, castigat pel fred, el vent, la calor i la pluja, per haver comès el delicte de fugir de la guerra». Colpit encara per l´experiència, diu que «els governs europeus han decidit declarar la guerra als més febles. Perquè deixar persones a la intempèrie, tancar-los les fronteres i negar-los el futur és pura violència». Què podem fer? «Continuar mobilitzats».