Accepta amablement explicar la seva vivència a Regió7 malgrat que encara està trasbalsada pel mal tràngol que va patir aquest dijous al migdia, quan el fort corrent d´un riu Llobregat, amb un cabal inusualment elevat a causa del desguassament de la Baells, es va endur a la seva gossa Frederica a tocar de la resclosa que hi ha després del vell escorxador de Gironella i ella va intentar salvar-la sense èxit. Núria Prat i la seva gosseta, absorbides per un remolí de la resclosa i la força de l´aigua, van ser rescatades i salvades d´ofegar-se pel jove Abel Garcia Simon tal i com ja va avançar aquest diari.

Com «cada dia fem» aquest dijous al migdia, va treure a passejar la «Frederica», la gosseta creuada de pastor alemany i adoptada a la protectora de Berga fa un any. Des d´aleshores s´ha convertit en un membre més de la família que forma amb el seu marit amb el que viu a l´antiga colònia tèxtil de Viladomiu Nou.

Ambdues, van anar pel passeig del Riu, un camí planer que trancorre a tocar del Llobregat dins del nucli urbà de Gironella després del pont vell. «És un lloc maco, verd i hi ha bancs per seure, hi ha molta, molta gent que hi passegem els gossos». Un d´aquests habituals és justament el seu salvador, l´Abel que també té dos gossos el Nico i el Kiwi, que «juguen amb la meva Frederica». «Ell anava més endavant, un gossos corren més, d´altres no tant». Relata que «la Frederica la única cosa que va fer com fa cada dia, va ser parar-se a beure aigua als llocs on es para sempre amb tanta mala fortuna que baixava molt cabal d´aigua i el riu se la va endur».

Quan la Núria Prat va veure que no podia sortir de dins l´aigua «no em podia quedar mirant-ho i no fer res». Explica que on va caure la gossa, la resclosa que hi ha després de l´escorxador l´aigua feia efecte «de centrifugació, de remolí» per l´elevat cabal després que l´embassament de la Baells hagués estat desembassant aigua durant les 24 hores anteriors.

Creu que si l´accident hagués passat aquest divendres en comptes de dijous «només en haguessim banyat i ens en riuríem però, dijous, el riu baixava amb molta força i amb l´efecte remolí, la gossa va quedar encallada». La jove va entrar caminant al Llobregat però «el mateix que li va passar a la gossa em va passar a mi: el cabal se´n va emportar i vaig quedar estancada en el mateix remolí que la gossa».

A partir d´aquí recorda «molt cops, volteretes. Em vaig poder agafar durant pocs moments a una mena de soca que surava per allà i que també feia voltes» però després d´això «ho tinc tot molt borrós». Recorda que l´aigua «em xuclava cap avall, se m´enduia i per molt que jo m'hi esforcés, perquè ja ho intentava ja, no aconseguia sortir amunt». També té a la memòria que va cridar «ajuda´m , si us plau!» a l´Abel.

Explica que «amb el que podia haver-nos pasat, hem tigut molta sort, hem tornat a nèixer i li devem tot a l´Abel». Núria Prat es desfà en elogis cap al seu salvador. «Va reaccionar de seguida. Va estacar les corretges dels seus gossos i en va fer una. Va tenir la suficient intel·ligència d´intentar reaccionar però va fer-ho amb molta prudència, molta cautela com si ho fes un professional. No sé com hagués reaccionat jo, no sé si hagués pensat tot el que ell va pensar i tot això ho va fer en segons. La Frederica i jo li devem la vida».