Berga va viure una jornada històrica per celebrar una triple efemèride: el centenari de la Coronació de Queralt, els 150 anys dels gegants vells i els 125 dels nous. Prop de dues mil persones es van acabar aplegant al santuari de Queralt a les dotze del migdia, on els gegants van tancar amb quatre salts dins l'església un pelegrinatge popular que havia començat sis hores abans a la plaça Sant Pere.
A les sis del matí eren uns 300 els berguedans que van iniciar la jornada. Concentrats amb expectació davant l'ajuntament, contemplaven les figures quietes. Es respirava entre els presents un certa sensació d'esdeveniment històric. Les campanades de les sis van marcar el moment per començar a caminar. Ningú no ho va dubtar i, com esperitats, les quatre figures es van aixecar i van arrossegar els berguedans. El recorregut es va fer primer en silenci i a molt bon ritme pels carrerons de la Pietat i els camins costeruts.
Els geganters es van organitzar amb una vintena de components per a cada gegant per carregar les figures fins al santuari en un itinerari proper als cinc quilòmetres. Cada 30 passes una marca al terra indicava el canvi de portador. Al final de la jornada la vuitantena de geganters van portar a terme més de 500 relleus.
De mica en mica la comitiva es va anar fent gran i a la primera aturada a Cal Nen, on una taula amb porrons i coca esperava els portadors, ja sumaven cinc-centes persones. Un cop a la carretera, el ritme es va alentir en passar per la font Negra i el Pi de Ferro. A mesura que avançava el matí s'hi van anar incorporant famílies i colles d'amics que van anar convertint el pelegrinatge en una festa. Precisament al Pi de Ferro, a les deu del matí, la comitiva va aturar-se per descansar i esperar tant els berguedans que pujaven en bus -l'organització en va haver d'incorporar un tercer vist l'èxit de la convocatòria- com les autoritats, entre les quals la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
La represa de la marxa ja va ser amb l'acompanyament musical de la banda, la qual cosa va acabar de convertir el seguici en una festa. Geganters i acompanyants van entonar les melodies de la Patum mentre els gegants feien ballant els últims metres fins al santuari.
Un cop a Queralt, l'organització va rebre els participants amb un esmorzar a base d'entrepans de tastet i cansalada. Quan els gegants havien quedat exposats i els assistents s'apilaven a les barres, un ruixat va fer la guitza als esforçats pelegrins, però tan sols durant deu minuts.
La diada es va recuperar amb el sol i l'atenció es va anar desplaçant cap a l'església, on els més previsors ja feien cua davant les portes.
Entrada accidentada
A mesura que tothom es va anar acostant al temple, els de més endavant van anar quedant atrapats entre les portes, encara tancades, i la gran multitud que volia estar a prop de l'entrada. Les portes no es van obrir fins a tres quarts de dotze, un quart d'hora abans de l'inici de l'acte, amb els gegants ja davant l'església. Els geganters van fer entrar les figures a pressió davant els plors dels més petits i els crits de les famílies que no sabien com sortir-se'n.
Finalment, les quatre figures van entrar al temple quan es van obrir definitivament les portalades grans i es van fer lloc a la nau central, lliure de bancs. Després de la salutació de mossèn Ramon i de Forcadell, els gegants van ballar quatre salts al ritme entusiasmat dels centenars de persones que omplien l'església. Una pantalla gegant a fora va permetre a la resta seguir els balls. De totes maneres, les figures van fer els tirabols a l'exterior de l'església per tancar una jornada històrica.
