El 24 de maig del 2015, Berga va deixar de ser un bastió electoral inexpugnable de Convergència i Unió. La CUP, que va accedir a l'arena política local berguedana el 2007, va completar una trajectòria meteòrica en aconseguir guanyar els comicis (amb un estret marge de 58 vots respecte de CiU) i assolir el seu millor resultat electoral a la capital de la Patum. Els seus 2.248 vots combinats amb els 2.190 de CiU, que va obtenir els seus pitjors resultats en uns comicis a Berga, els van obrir les portes del govern. Van demanar el mateix que ells havien defensat fins aleshores: que es deixés governar la llista més votada. Malgrat que ni a CiU ni a ERC els semblava la millor opció perquè defensaven que hi hagués un govern fort, finalment, van deixar fer la CUP.

El 13 de juny del 2015 Berga va estrenar la primera alcaldessa d'un cap de comarca de la Catalunya Central, Montse Venturós. En el darrer any, però, no només hi hagut canvis de gènere al consistori berguedà. La CUP ha impregnat el dia a dia de consistori amb el seu segell particular. Un estil en què fins i tots els seus adversaris reconeixen una gran capacitat de treball. La CUP ha entrat al consistori amb ganes de transformar les coses tot i que ha topat amb la crua realitat dels números d'un consistori endeutat fins a les celles i sotmès a la rígida cotilla de la Llei de racionalització i i sostenibilitat de l'administració local. Una de les primers mesures del nou executiu va ser rebaixar-se els sous. Així, l'alcaldessa de Berga, una ciutat de més de 16.000 ànimes, cobra un sou net mensual de 1.402 euros.

Els gestos han estat importants en aquest primer any. El primer d'aquests va ser treure el santcrist de la sala de plens defensat la aconfessionalitat de les administracions públiques. Aquesta va ser una mesura censurada per la resta de grups perquè els independentistes que en el seu dia ja havien aconseguit fer treure el retrat del rei Joan Carles I perquè CiU els va donar suport a la seva proposta, ho van decidir de forma unilateral. Paradoxalment, i tot i que també és un símbol religiós, es manté a la sala de plens una imatge de la Mare de d Déu Queralt. Aquest any també s'ha vist una nova manera de fer. Per exemple, els regidors de la CUP no van a missa. No almenys a les de festes, però sí que han assistit a funerals de prohoms, el més recent el de mossèn Ballarín.

La reducció dels números vermells i les despeses del consistori és el principal maldecap dels nous dirigents, però no pas l'únic, és clar. Entre la llarga llista de temes, hi ha el de les concessions, amb la de l'hotel Berga Park i Queralt dirimint-se als jutjats.