The New York Times analitza com es reflexa a la Patum el moviment independentista

El diari nord-americà es fa ressò de la festa berguedana en un article publicat al seu web

31.05.2016 | 19:36
The New York Times analitza com es reflexa a la Patum el moviment independentista

Amb el títol de "Medieval Festival in Rebellious Catalonia Takes on Modern Meaning" (Un festival medieval a la Catalunya rebel adquireix un significat modern), el diari nord-americà The New York Times es fa ressò de la Patum celebrada aquesta setmana passada a Berga. Raphael Mindermay firma un article en el qual relata com el moviment independentista s'ha fet seva la festa de corpus berguedana i l'ha "impregnat, com tants altres símbols i expressions culturals de la regió, amb cada vegada més importància per als nacionalistes catalans".

El periodista elogia la Patum, que titlla de "festival espectacular que es remunta a l'època medieval" i que "duu a terme la lluita entre el bé i el mal representats pels vestits i estàtues d'àngels, dimonis armats amb foc i dracs, i els cavallers cristians".

A la vegada, però, l'article remarca que en els darrers temps el procés d'independència hi ha deixat empremta i que el festival "també ha arribat a simbolitzar les lluites polítiques i socials modernes entre el govern espanyol a Madrid i els secessionistes catalans".

"Diumenge, l'alcalde d'extrema esquerra de Berga, Montserrat Venturós, 30, va veure el clímax de la Patum des del balcó de l'ajuntament. Altres polítics separatistes estaven asseguts al costat d'ella, però no hi van ser presents representants de l'Església Catòlica o de l'exèrcit espanyol, pel que sembla per primera vegada en la història del festival", explica Mindermay, el qual afegeix que "L'alcalde no els convida; ella tampoc va assistir a la missa catòlica que tradicionalment obre el final frenètic de la celebració".

Referint-se a Venturós, el diari també es va ressò de la seva plantada a la justícia espanyola. "El desafiament de la Sra Venturós ha anat més enllà de la Patum. A l'abril, es va negar a aparèixer a la cort després d'haver estat acusat de deixar l'Estelada, una bandera que s'ha convertit en un emblema per als secessionistes catalans, a l'ajuntament durant les eleccions".

Per part de l'església, el periodista ha parlat amb Marc Majà, capellà, qui explica que després de celebrar la missa de diumenge estava trist de veure a la seva església al marge de la Patum per primera vegada. "Les arrels de la Patum són religiosos, per la qual cosa té tot el sentit que ens seguíssim convidant-nos mútuament. Però no estic aquí per promoure un nou conflicte entre l'església i l'estat quan tenim tants problemes més seriosos que tractar."

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema