«Jo sóc aquell que no canvia mai, content del fred, content de la calina». Amb aquests versos del trobador Guillem de Berguedà, Montserrat Gorchs, directora de l´institut de secundària que porta el mateix nom que el poeta, resumeix molt sintèticament les quatre dècades del centre. «Fa quaranta anys que passi el que passi, l´edifici resisteix intacte i els alumnes van passant per formar-se i créixer com a persones, faci fred o faci calor i adaptant-nos als canvis socials, a les lleis educatives i al que faci falta», afirma amb fermesa.

L´IES Guillem de Berguedà arriba als quaranta anys de vida com un dels centres de secundària de referència de la comarca per on han passat milers d´estudiants berguedans durant la seva etapa educativa. L´institut va començar a funcionar el gener del 1976 a l´escola de Santa Eulàlia i com a Instituto Nacional de Bachillerato Mixto Almirante Carrero Blanco. Un nom que va durar només uns mesos pels problemes que va generar. Després de dos cursos sense cap nomenclatura, es va batejar com a Guillem de Berguedà. Malgrat que l´edifici s´hagi mantingut físicament (tot i les ampliacions), Montserrat Gorchs assegura que els canvis que hi ha hagut durant aquestes quatre dècades són molts. «Hem passat del guix al llapis punter, i de les pissarres convencionals a les digitals; els llibres han quedat en segon terme i el núvol d´Internet cada cop és més ple. Ah! i tenim Google com a company i no el diccionari», relata.

També en destaca un canvi important amb l´aplicació de la LOGSE el 1996, quan es van iniciar els estudis d´Educació Secundària Obligatòria i quan l´edat dels alumnes que entraven a l´institut va baixar als dotze anys, en lloc dels 15. «Això va fer que el nombre d´alumnes creixés perquè no estudiava qui volia, sinó que era obligat, i també va fer néixer altres instituts a la comarca per absorbir tot l´alumnat», destaca. Assegura que és complicat comptabilitzar quants alumnes han passat pel centre en 40 anys, com a màxim s´ha arribat als 912 i actualment n´hi ha 642. «El que està clar és que hem format a molts joves de la comarca i hem intentat obrir els ulls berguedans cap a altres fronteres», diu satisfeta. Sí que s´ha registrat el nombre de docents que han impartit classes al Guillem de Berguedà: més de 670 professors, «a l´inici molts de fora de Catalunya i actualment, majoritàriament, del Berguedà o instal·lats a la comarca».

Actualment el centre acull 13 grups d´ESO i 6 de batxillerat, a banda dels alumnes de cicles formatius i de compartir edifici amb l´Escola Oficial d´Idiomes i l´Escola d´Adults del Berguedà. «Ara mateix l´institut respira de dia, matí i tarda, de moment de nit inspira per tornar-hi l´endemà», bromeja Gorchs, que es mostra contenta que «sigui un centre viu, amb molt moviment d´estudiants, de diferents edats, amb horaris diversos, però amb barreres ben definides i on tothom hi és benvingut si té ganes d´aprendre».

Nova etapa i futur incert

El centre ha arribat als 40 anys de vida, però «la vida continua», assegura la directora sortint. I és que Montserrat Gorchs deixa el càrrec de la direcció després de disset anys al capdavant del centre. «El futur no està escrit, però creiem fermament que l´institut continuarà creixent amb èxit. Nosaltres treballem per conservar els espais que tenim i aprofitar al màxim el ventall que ens ofereixen els ensenyaments, acostar-nos a Europa amb més intercanvis i potenciant els idiomes i continuar adaptant-nos als canvis de les lleis educatives», afirma, «i volem obrir portes al Berguedà perquè els joves tornin un cop formats». Gorchs creu que «les davallades de la natalitat faran que d´aquí a vuit cursos calgui replantejar la distribució escolar». De moment, però, alumnes, professors i personal no docent bufa les 40 espelmes amb molt bona salut.