Joaquim Sala va arribar a l’institut Guillem de Berguedà el curs 1979-1980 de manera provisional. S’hi va trobar tan bé que va estar-s’hi fins que es va jubilar el 2004. Són molts els alumnes que recorden les seves classes de filosofia i que encara avui el saluden pel carrer. Sala també manté una bona relació amb el centre, que visita sovint.
Com va arribar a l’institut de Berga?
Jo sóc de Centelles i quan vaig aprovar les oposicions de catedràtic vaig venir a Berga de manera provisional fins que tingués una plaça fixa a Vic. M’hi vaig trobar tan bé, que vaig decidir quedar-m’hi fins que vaig jubilar-me als 65 anys, ja en fa dotze.
Què és el que més va canviar amb el pas dels anys al centre?
El principal canvi el vam notar el 1996 amb l’arribada de la LOGSE i l’ESO, quan els alumnes van començar a entrar més jovenets i havien d’estudiar obligatòriament. Els professors ens vam haver d’adaptar, jo vaig canviar la didàctica sobretot de les classes de filosofia. Per altra banda, la sociologia i la psicologia, que també impartia, cada vegada van tenir menys protagonisme.
Com veu el món de l’educació actualment?
L’ensenyament està molt desorientat i queda clar que l’evolució de la societat i els canvis i transformacions que experimenta es reflecteixen al cent per cent a les aules: els canvis a les famílies, a les classes socials, els problemes econòmics interfereixen sempre al graó més dèbil, que són els infants i els joves, per tant això es percep a les aules.
Des que s’ha jubilat, manté el contacte amb el centre. Què ho fa?
La veritat, és que des que no treballo he tingut la meva etapa més fructífera com a pensador i escriptor, perquè des de la jubilació he publicat vuit llibres de filosofia. A més a més, he fet alguna col·laboració a l’institut i m’hi sento sempre com a casa, per això m’agrada venir de tant en tant i recordar vells temps i veure els amics.
