Maria Rosa Riera és la presidenta de la Polifònica de Puig-reig. Va néixer a Cal Pons. A la colònia de Puig-reig hi va treballar i també és on va començar a cantar. Va ser de ben petita. I és que la música l´ha acompanyat tota la vida. Riera és una de les ànimes i impulsores de la Polifònica de Puig-reig, juntament amb el seu marit, Ramon Noguera, mort el febrer passat, i una desena de joves balladors de sardanes. L´entitat coral ha iniciat una nova etapa després de la desaparició de qui ha estat com un pare per als seus cantaires. Actuals i antics membres i, en general, el poble de Puig-reig i el Berguedà retran un merescut homenatge a Noguera el dimarts 12 de juliol (9 del vespre, pavelló de Puig-reig) amb un concert que ell mateix va proposar.

Com va començar a cantar?

Vaig començar a cantar de molt petita a la colònia de Cal Pons, a la capella de música de l´església. Crec que va ser després de fer la comunió que ja em van demanar que entrés a la capella de música mixta, per tant, deu fer uns 60 anys que canto.

I després ja a la Polifònica?

Sí, bé, al principi a la Colla Joventut Sardanista, que va néixer el 1956, que és l´embrió del que ha acabat sent la Polifònica. Érem uns quants joves que fèiem sortides per ballar sardanes, i mig de broma ens vam animar a començar a cantar engrescats per mossèn Basora cap a l´any 1968. Va semblar que a la gent li agradava i vam continuar assajant. Van passar per la direcció de la coral dos mossens fins que s´hi va atrevir el Ramon.

Llavors ja festejaven?

Sí, justament vam començar a festejar quan vam fer el primer concert oficial en una trobada de corals que se celebrava a Balsa-reny. Teníem molt bona relació perquè quan acabàvem els assajos de les sardanes el Ramon ens acompanyava cap a les colònies amb cotxe i jo era l´última noia a baixar per l´ordre de les cases, i mira... així va començar.

Paradoxalment, la colla sardanista va desaparèixer, però la coral s´ha mantingut...

Vam haver de deixar l´activitat sobretot per falta d´homes l´any 1981. Va ser el 2006, quan vam celebrar el cinquantè aniversari de la colla sardanista, que un grup d´exballadors va animar-se i ara ja fa deu anys que hi ha un grup de veterans que balla. Aquest any, si tot va bé, celebrarem el 60è aniversari de la creació de la Colla Joventut Sardanista, perquè és la mare de tot el que tenim ara.

Com ha evolucionat la coral?

Doncs al principi vam començar fent cançons molt senzilles i actuant a casa, i de mica en mica vam anar creixent i oferint concerts a fora de la comarca, per exemple a Granollers. Podem dir que un dels punts d´inflexió va ser un concert que vam fer el 1973 al Saló del Tinell i altres actuacions que vam tenir en l´ambient sardanista amb el qual teníem relació. Més endavant també vam fer un pas més en el repertori. El Ramon va anar-se formant musicalment per atrevir-se a proposar nous estils i va ser el 1976 que vam començar amb el tema dels musicals. El primer va ser Jesucrist Superstar. El 1987, vam entrar en el terreny de les principals obres clàssiques i ho vam fer per la porta gran: amb el Messies de Händel. Vam demanar ajuda a Manel Cabero, mestre del Ramon, i en aquesta producció vam aprendre molt i ens va donar força per continuar creixent.

I fins ara?

Sí, hem fet concerts per tot Catalunya fent produccions importants i també hem viatjat per molts festivals del món.

I han creat un segell amb el qual s´han donat a conèixer.

L´objectiu dels nostres concerts és fer que la música pugui arribar a tothom i oferir repertori variat perquè tothom en gaudeixi. És per això que sempre seguim un patró per als nostres concerts: una part de música clàssica, sigui de l´època que sigui, i una part popular, que pot incloure musicals, gospel, òpera i, evidentment, sardanes. Una cosa que hem notat amb el pas dels anys és que cada vegada fem menys concerts dels nostres, és a dir, com a Polifònica amb un repertori escollit per nosaltres, i en canvi ens truquen més per fer projectes amb orquestres, que ens semblen molt interessants i sempre que podem els acceptem.

Però encara fan concerts i ja en tenen en calendari...

Intentem no parar el ritme i renovar el repertori tant com és possible. Per exemple, el cap de setmana del 23 i 24 de juliol actuarem a Puigcerdà i a Cardona, on presentarem una part totalment nova, que inclou un medley del musical Chicago i un altre de temes d´ABBA. Per a la propera temporada també ja tenim projectes interessants emparaulats.

La mort del Ramon suposa l´inici d´una nova etapa.

Evidentment que és una pèrdua que marca un abans i un després. Hem estat de sort, però, que des de fa molts anys Josep Maria Conangla ha estat al costat del Ramon, també en la part musical, i en els darrers temps també ha estat una peça clau. Tot i que no és la seva vocació, ha assumit la part de direcció en els darrers mesos, ja quan el Ramon estava malalt. Per a la propera temporada tindrem Emmanuel Niubó a la batuta. L´objectiu, però, serà el de sempre: mantenir la nostra essència fins que hi hagi cantaires implicats i amb il·lusió per fer els projectes.

Dimarts, el fill predilecte de Puig-reig rebrà un homenatge a títol pòstum. D´on surt la proposta d´aquest concert?

Doncs precisament aquest concert amb la JONC i la Polifònica va ser idea del Ramon. Aquesta orquestra ha vingut un parell de cops a Puig-reig, i en una de les ocasions el director Manel Valdivieso i el Ramon van parlar de la possibilitat de fer la Novena Simfonia de Beethoven i ho van programar per a aquest estiu. Malauradament el Ramon no ho podrà veure, però ho farem tal com ell ho tenia al cap. És per això que s´ha pensat com a homenatge.

Alguna sorpresa especial?

El concert serà diferent del que farem els dies anteriors a Girona, Vic i Barcelona amb la JONC. A Puig-reig intepretarem la sardana Pregària de Pau composta per ell i arranjada per a orquestra, i possiblement alguna parella de balladors la dansarà. Serà un gest petit però amb sentiment on participaran els actuals cantaires, excantaires i també els alumnes de l´escola de música de Puig-reig, on va treballar fins al curs passat.