«El que farem ara no és un estudi més. És una part de la feina que s´ha de fer si s´acaba tirant endavant» el projecte del Parc de la Natura. Això ho va afirmar Antoni Biarnés, cap del grup de CDC a Berga, convençut que la petició de la comissió de projectes estratègics municipal que el govern faci un avançament del pla del parc no és un simple déjà-vu. L´enèsim. No endebades fa més de dues dècades que el projecte de crear un parc temàtic a mas d´en Bosch és a l´agenda política, però s´ha quedat en el terreny de la teoria. De fet, i malgrat els anys que fa que se´n parla i que es debat, ni tan sols està inclòs al pla urbanístic.

En els darrers tres anys semblava que havia agafat embranzida, sobretot després que l´aleshores conseller Felip Puig anunciés que aquesta proposta era un dels onze projectes del país que la Generalitat havia triat i batejat com una unitat de projecte estratègic, la bíblia de les actuacions que l´executiu català considera claus per desenvolupar el país. Tanmateix, aquesta consideració no s´ha traduït en res tangible. Se suposava que el Govern havia de fer un pla director del parc, tal com va anunciar en aquell moment l´alcalde Juli Gendrau, i no s´ha fet.

Llavors, el projecte del Parc de la Natura no es va poder incloure al Pla d´Ordenació Urbanística Municipal (POUM) . Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del juliol del 2010 va anul·lar el pla especial del parc. Això obligava a fer de cap i de nou tota la tramitació urbanística, i fins ara encara no s´ha fet. Per tant, per tirar endavant aquesta iniciativa en els terrenys de la zona de mas d´en Bosch a priori previstos per a aquesta finalitat i que són de propietat privada, abans de res cal començar fent una modificació del planejament actual. I també disposar de la titularitat dels terrenys i els diners per a la inversió necessària, cosa que fins ara no està lligada.

L´entrada del govern de la CUP a Berga va suposar un gerro d´aigua freda per a les aspiracions del promotor i ideòleg d´aquesta proposta: Joan Barniol. La raó és clara: els cupaires s´oposen radicalment a la seva idea perquè defugen i rebutgen el model de turisme de masses que consideren que simbolitza aquest parc, a les antípodes del model econòmic diversificat i basat en els sectors secundari i primari que defensen.

Tanmateix, el setembre passat van començar les reunions de l´anomenada comissió de projectes estratègics, un ens creat a instàncies dels grups de l´oposició per discutir sobre aquelles propostes que es considerin interessants per dinamitzar la ciutat. La primera que es va tractar va ser la del Parc de la Natura. Després de parlar-ne amb agents socials i el mateix promotor, la comissió -coordinada per la regidora del PSC Rosalia Monroy- va concloure que el govern ha de redactar un estudi previ, un avanç del pla del parc, cosa que diuen que servirà si la proposta esmentada cristal·litza.

La CUP entoma aquesta decisió amb resignació, un gripau que s´ha d´empassar. «Ens costa entendre aquesta urgència després de vint anys», va dir Oriol Camps, el regidor d´Urbanisme, sobre un projecte del qual destaca que «ningú s´ha atrevit a desestimar», i que no veuen viable. Posa d´exemple el cas de Naturlandia, a Andorra, que acumula 10,8 milions d´euros de pèrdues.

L´altra cara de la moneda és l´opinió dels grups de l´oposició presents a la presentació de les conclusions de la comissió, favorable al Parc de la Natura. «Entenem que és un projecte estratègic, el veiem amb simpatia i esperança», va dir Antoni Biarnés. El convergent va assegurar que la prioritat ha de ser impulsar «l´economia i l´ocupació». Amb un índex d´atur del 15% «tenim l´obligació moral de donar suport a projectes que puguin ser un revulsiu», va esmentar. I creu que el Parc de la Natura seria «una peça que actuaria d´imant».

Per la seva banda, Ermínia Altarriba (ERC) creu que aquest avançament del pla servirà per «saber amb números clars i un estudi rigorós de què parlem».

Finalment, la regidora Rosalia Monroy (PSC) sosté que la prioritat és la creació de llocs de treball, que considera que aquest projecte pot generar.

Les dades

25 milions d'euros.Aquest és el darrer cost previst per materialitzar el projecte de construcció del Parc de la Natura a Berga, impulsat per l´empresari Joan Barniol a través de la societat Cim d´Estela, en un espai de 100 hectàrees a l´àrea de mas d´en Bosch, al sud de Berga.

800.000 visitants. Aquesta és la xifra màxima de visitants anuals del Parc de la Natura prevista pels seu promotors. Els estudis de mercat i de viabilitat situaven la xifra d´usuaris entre un mínim de 500.000 i un màxim de 800.000 l´any.

100 llocs de treball. Aquest és el nombre de llocs de treball que els impulsors del Parc de la Natura preveien crear amb el seu projecte. A més, també es preveia que en generaria 400 més d´indirectes