Si no hi ha un rerefons polític que se m´escapa per ignorant, en aquest cas feliç, no entenc l´extravagant polèmica que s´ha armat a l´Ajuntament de Puig-reig amb la moció del senyor Eudald Serra, de CDC, «contra» la novel·la de Francesc Ribera, per una tergiversació dels fets i per apropiació «del fill il·lustre de Puig-reig».

Si el senyor Serra, historiador, vol contribuir a la reivindicació de la figura del trobador esplèndid, el més lògic fóra que emprengués un estudi rigorós del personatge i de la seva obra. Com el que, definitivament, s´ha currat l´amic Titot des de fa dècades, molt abans de ser regidor d´enlloc. Criticar una novel·la per novel·lar és un oxímoron força divertit, i convertir-ho en una moció de l´Ajuntament, com si hi hagués una pugna de viles, ja arriba al tip de riure (però sense ànim d´ofendre).

El que l´obra de Guillem de Berguedà ens demana, per la qualitat universal que palesa, és estudiar-la, celebrar-la i donar-la a conèixer. És de lamentar que en comptes d´organitzar unes jornades divulgatives, amb els autors que l´han treballat i els historiadors que semblin pertinents, perdem el temps amb aquesta mena de pessigolles molles. I remarco que el que compta és l´obra, perquè el personatge en si, més que de Puig-reig o Berga, era un fill de la pell de Satanàs. Probablement, és clar: l´estudi de la història és infinit i l´enginy de la literatura il·limitable. I totes dues disciplines funcionen de conya, en paral·lel i amb conjuncions felices, quan es respecten l´essència mútuament.

I una nota personal, però sense ressentiment. Quan fa un parell de mesos, vam baixar a la biblioteca municipal de Puig-reig a presentar la meva novel·la sobre Guillem de Berguedà, El trobador Cuadeferro, només va venir un amic per disculpar-se que arribava a tard. A un acte suspès, és clar, per falta d´interès.

Proposo humilment canviar de camí i emprendre´n un de col·laboració i complicitat, entre autors, historiadors i ajuntaments, i tot, per situar a Catalunya primer i a la resta del món després la poètica magistral de Guillem de Berguedà. I segur que el Francesc Ribera hi serà el primer, perquè se l´estima i el respecta de tot cor. Crec que ningú ha fet tant per divulgar la seva obra des que mossèn Forner en va fer la seva traducció.