Socorristes d'Andalusia i Àvila amb destí Berga

Mari Hidalgo, Silvia García i Javier Expósito vénen de Granada, Àvila i Jaén i passaran tot l'estiu a la ciutat per cobrir les vacants que hi havia a la piscina

18.07.2016 | 12:15
Mari Hidalgo, Javier Expósito i Silvia García

És migdia de juliol a Berga i la calor convida a remullar-se. Mari Hidalgo i Silvia García, les socorristes, vigilen atentament els usuaris de la piscina municipal, entre ells desenes de nens i nenes de diversos campus i estades que comparteixen lleure a la instal·lació. Podria ser perfectament una escena de qualsevol altre estiu, però hi ha una particularitat: aquest 2016, tant l'una com l'altra s'han desplaçat més de 800 quilòmetres per venir a treballar a Catalunya, i més concretament al Berguedà. Hidalgo té 25 anys i és natural de Benalúa de las Villas (Granada), i Silvia García viu a Bercial de Zapardiel (Àvila) i en té 24. Hi ha un tercer jove amb qui comparteixen pis i feina: Javier Expósito, d'Andújar (Jaén) i que també acaba de fer-ne 24.

Tots tres han vingut de lluny per cobrir les places vacants de socorrista que hi havia aquest estiu a la capital berguedana. A final de juny, Hidalgo i Expósito van fer fins a 14 hores d'autobús per arribar a la ciutat; García, l'última a arribar, n'ha fet unes nou en cotxe. Junts, estaran a Berga fins a final d'agost.

«En hores en què la piscina està oberta, de 9 del matí a 8 del vespre, sempre hem de ser dos els qui hi som», expliquen. La seva tasca no és la de salvament, sinó també la de vigilància i prevenció. «Ens veiem obligats a cridar l'atenció a les persones que es tiren a l'aigua de mala manera o bé s'empaiten o no es comporten correctament: l'altre dia vaig haver de fer fora un noi», relata Expósito. «Allò ideal seria no haver de cridar l'atenció; que tothom fos conscient del que es pot fer i del que no es pot fer en una piscina pública, i que els més petits estiguessin sempre vigilats per un adult», reflexiona García.

Un cop a casa, al pis que comparteixen i que els ha facilitat l'empresa que els contracta, la feina els ocupa part de la conversa, però no és pas l'únic tema. «Aquí tothom se t'acosta i et parla en català, fins i tot nens petits que veus que són fills de migrants», diu Expósito, que explica que és el primer cop que visita Catalunya. «Crec que és una mica cruel perquè jo ja els dic que no els entenc però no canvien d'idioma», mig bromeja. Tot i que García, la seva companya d'Àvila, no creu que sigui així: «et parlen en català quan creuen que els estàs entenent però, si els dius que ets de fora, canvien ràpidament», conclou.

El que tampoc convenç Expósito és la manca d'opcions d'oci nocturn a la ciutat: «he fet 24 anys i baixaré a celebrar-ho a Manresa. No hi he trobat gaires bars, aquí, i tampoc discoteques», relata. Hidalgo, en canvi, està contenta amb el que la ciutat i els voltants li ofereixen: «hi ha muntanya i moltes possibilitats per sortir a caminar, per fer senderisme», diu.

I afegeix que, de moment, ha estat a Pedret i ha fet algun recorregut per la vora del riu. «Potser em quedaré un dia o dos més quan acabem temporada per veure la Patum del setembre», avança. Els berguedans amb què han tingut contacte els han explicat la festa i els han assegurat que Berga i els seus ciutadans «es transformen» i abandonen l'ara aparent tranquil·litat quan és l'hora d'endinsar-se a la celebració. «Una mica com als Sanfermines, costa de creure», fa el comentari Expósito.

Com fa Hidalgo, García coincideix a valorar les opcions que ofereixen el paisatge i l'entorn. I tot i que s'ha incorporat fa pocs dies, i de moment no n'ha tingut l'oportunitat, ja planeja visitar el Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Pedraforca. «La gent d'aquí m'ha parlat una mica d'història, de cultura. Esportivament m'ha sorprès que hi hagi tanta diversitat d'opcions. Al Tossalet, per exemple, hi ha un equip de nenes amb un molt bon nivell de natació sincronitzada», indica. «A Lleó, a Àvila, no em consta que hi hagi equips infantils de sincro», lloa.

Els tres tenen títol de socorrista i estan molt vinculats a l'esport. Per a Expósito aquesta és la primera vegada que treballa de socorrista. S'estrena a Berga perquè va aprovar els cursos que li feien falta, de socorrisme i de monitor de natació, l'hivern passat. «Altres anys a Andújar baixava a observar com els socorristes d'allà feien la feina. De petit a mi em feia molta por l'aigua», comenta. I diu que va trobar l'oferta a Berga a través de la xarxa.

D'altra banda, tant Hidalgo, que té un FP esportiu, com García, ja tenien experiència en piscines públiques i d'establiments privats, però mai havien marxat tan lluny per tenir feina.

Dèficit de personal
L'empresa AquaSos cobreix el servei de socorrisme i gestiona un elevat nombre de piscines públiques, unes 65. Enguany, els va costar cobrir les tres vacants de la piscina de Berga i van recórrer a joves de més lluny. «A Catalunya, en general, ens han dit que hi ha manca d'efectius. No hi ha prou socorristes», diu Expósito. «El sou era més alt del que jo trobava més a prop, i amb allotjament», afegeix.


Un primer ensurt amb final feliç
Els joves que enguany fan de socorrista a la piscina municipal de Berga van començar la temporada amb un ensurt i demostrant també la seva capacitat de reacció. L'1 de juliol ells i el personal del SEM van aconseguir reanimar una nena de 8 anys que s'estava ofegant quan era a l'aigua. Passat l'ensurt, la petita va poder recuperar-se sense problemes. «Llavors, encara hi havia l'Alberto de Motril (Granada), que finalment ha trobat feina a la platja i que ha marxat perquè el clima del lloc que li oferien li anava millor per un problema que té a la pell.

Va ser qui va actuar aquell dia», recorda Mari Hidalgo. Ha estat amb la marxa de l'Alberto que s'ha incorporat la Silvia a l'equip. Però tots tres, la Silvia, la Mari i el Javier, consideren que des que va haver-hi l'accident, «tothom va una mica més amb compte», afirma Hidalgo. Silvia García va arribar a Berga la setmana passada, tot just havent entregat el treball final de la carrera, Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. «No he tingut temps de gaire res encara, perquè he treballat i he descansat. A partir d'ara serà diferent», es promet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema