El camp de treball d´arqueologia al castell de Sant Ferran de Berga s´ha reeditat amb èxit aquest juliol per obtenir més dades sobre l´antiga església romànica de Santa Eulàlia, del segle XI. El temple va passar més tard a ser caserna militar i casa del governador, i que va ser enderrocat l´any 1812. En aquesta nova edició, els sondatges s´han centrat al límit nord d´aquest espai per seguir redibuixant el que havien estat els murs de l´edifici medieval ara desaparegut. Després de quinze dies de feina, els treballs arqueològics que s´hi han realitzat han permès trobar-hi també el paviment d´una estructura posterior juxtaposada a la de l´església: «una quadra de l´època carlina», ha assegurat a Regió7 l´arqueòleg que supervisa el camp de treball, el baganès Pere Cascante.

Pere Cascante ha explicat que, en principi, treballaven amb la impressió que «podia ser que aquest terra fos el darrer paviment d´ús de l´església, del segle XVII». Tot i que finalment han comprovat que es tracta de restes posteriors i que, per tant, la planta de l´antic temple parroquial està en una cota inferior del que en principi consideraven. Haurà de ser en una futura excavació, previsiblement l´any vinent, quan aquests treballs puguin arribar fins al nivell del subsòl en què hi ha la planta del que havia estat aquesta església, i de la qual en l´anterior edició del camp ja van localitzar-se prou restes per poder-ne intuir el perímetre i comprovar que, tal com es recollia en la documentació cartogràfica coneguda, era un edifici de dimensions importants. «Amb la màquina retroescavadora, que ha facilitat el consistori, hem pogut reprendre els treballs on vam deixar-los en la primera edició», ha apuntat Cascante.

Un temple de tres naus

El camp de treball, impulsat per l´Associació Governador Francesc Puig de Sorribes d´Amics del Castell de Berga i l´Ajuntament de la ciutat, i dirigit a persones més grans de 14 anys amb interès per l´arqueologia i el patrimoni històric, ha permès confirmar que la vella Santa Eulàlia era una església de pla basilical amb tres naus i tres absis. La quinzena de persones, col·laboradors i voluntaris d´edats molt diverses, que han treballat al camp han trobat enguany indicis d´elements intercolumnis que separaven la nau central de la resta, així com d´una capçalera triabsidal i del mur exterior del cantó nord.

«El balanç és molt satisfactori», han coincidit a apuntar Pere Cascante i Xavier Campillo, president de l´Associació d´Amics del Castell, que també ha format part de l´equip que ha participat durant dues setmanes a les excavacions.

Un cop finalitzada l´activitat, els seus responsables procediran a partir d´ara a documentar els diferents indicis i troballes, segons ha avançat Cascante. A més, i entre d´altres, en futures prospeccions es treballarà per descobrir i condicionar l´entrada original del polvorí subterrani localitzat el 2015.

L´estiu passat, les cales que van fer-se i que van donar positiu van correspondre´s als fonaments de parets principals i elements que van facilitar una millor idea de l´església i les seves dimensions. «El que es conserva millor és la part nord, on hi ha una estratigrafia menys alterada», ha recordat Cascante. En aquest sentit, l´arqueòleg ha fet referència a la part central, on als anys quaranta del segle passat es va situar una piscina en ubicar-hi un hotel.

«Estem contents perquè estem començant a formar-nos una idea aproximada del que era aquesta antiga església parroquial de Santa Eulàlia, i així mateix el taller resulta molt positiu per donar a conèixer el patrimoni del castell a partir de la disciplina arqueològica», ha valorat Cascante, que s´ha mostrat optimista respecte de la possibilitat de futures edicions.