El magistrat de la secció tercera de l'Audiència de Barcelona ha absolt l'exalcalde de Cercs Ferran Civil d'un delicte de prevaricació urbanística i estafa. Civil va ser jutjat els dies 29 de juny i 14 de juliol, juntament amb l'exsecretari i l'exarquitecta municipal, acusat d'haver concedit una llicència de construcció de manera irregular l'any 2003 a l'empresa Grup Cercs-4.

La Fiscalia li demanava una pena de set anys d'inhabilitació i una multa de 5.000 euros, mentre que l'acusació particular li demanava 9 anys d'inhabilitació i tres anys de presó per un delicte de prevaricació i un altre d'estafa. El jutge ha considerat que Civil "no era conscient" en el moment d'autoritzar la llicència que aquesta contravenia les normes urbanístiques vigents en aquell moment i també ha absolt l'exsecretari i l'exarquitecta. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar un recurs de cassació en el termini de cinc dies.

En la sentència, el jutge considera provat que el maig de l'any 2000 el Patronat de l'Habitatge de Cercs, una entitat presidida per l'exalcalde Ferran Civil, va acordar adjudicar a la societat Grup Cercs-4 un solar de 423 metres quadrats situat al nucli de Sant Jordi de Cercs, que estava qualificat com a sòl urbà. El 24 de juliol de 2003 es va atorgar la llicència de construcció, mitjançant un decret de l'Ajuntament, que "envaïa part d'un solar on, segons el POUM, hi havia projectat un carrer".

A més, la llicència aprovada també permetia dedicar l'edificació a uns usos "no previstos" en la normativa urbanística que hi havia vigent en aquell moment. Tot i aquestes irregularitats, el jutge considera en el seu escrit que "no consta" que l'exsecretària municipal "fos conscient en el moment de fer l'informe de la contravenció de la sol·licitud de construcció envers la normativa urbanística vigent" ni tampoc que en fos conscient l'exalcalde Ferran Civil en el moment d'autoritzar-la.

Pel que fa a l'exsecretari, el jutge diu que aquest "va fer un informe en el qual no es pronunciava sobre l'adequació del projecte a la normativa urbanística". En relació al secretari municipal, l'escrit de la sentència assegura que l'informe que va emetre "no estava informant favorablement" envers el projecte de construcció, tot i que el jutge admet que podria haver "incomplert les seves obligacions legals" pel fet de no haver advertit en el seu informe de les irregularitats. Amb tot, el jutge conclou que l'incompliment de les obligacions legals de l'exsecretari municipal podria merèixer una correcció disciplinària "però no el fa tributari de responsabilitat penal". En la sentència, el jutge explica que les acusacions van voler demostrar en el judici que entre Ferran Civil i l'exsecretària municipal hi havia hagut un "concert per a delinquir".

El jutge considera que "no s'aprecia que per part seva -de Civil- hi hagués un interessat propòsit que l'afavorís a actuar com ho féu" i recorda que Civil tenia "escassos coneixements en matèria urbanística" i que compaginava la seva dedicació a l'alcaldia amb la seva ocupació professional de metge. El magistrat recorda que per cometre un delicte de prevaricació urbanística cal un "plus de voluntat, una plena consciència d'estar obrant contra ella", un fet que, segons el jutge, "no sembla que aquesta circumstància es donés en ell", ja que Civil "va ordenar la suspensió de l'obra tan bon punt va rebre ordre que se suspengués". Respecte l'arquitecta municipal, el jutge assegura que "no s'albira l'existència de cap mòbil per actuar contra la llei".

De fet, el magistrat considera que l'exarquitecta va actuar "amb certa deixadesa" perquè "va emetre un informe que la faria responsable del delicte sense prendre les exigibles prevencions per tal de no estar actuant contra llei". El jutge veu creïble la declaració de l'acusada durant el judici en què va assegurar que no havia copsat que entre el Pla Urbanístic i el projecte d'obra hi havia una desviació de sis metres perquè "el carrer ja estava consolidat i alineat des de feia molts anys".

Pel que fa al possible delicte d'estafa que demanava l'acusació particular per a Civil, el jutge ha justificat que aquest delicte no es pot tenir en compte, ja que en la interlocutòria dictada durant la instrucció de la causa, la secció setena de l'Audiència de Barcelona va decretar el sobreseïment provisional de les diligències pel que fa al suposat delicte d'estafa. El jutge argumenta que "en ser ferma aquella resolució, no podia en cap cas obrir-se judici oral en relació a aquell tipus penal i, en conseqüència, ni es podia tenir per feta la qualificació duta a terme per l'acusació particular, ni plantejar-se en el judici oral la possibilitat de condemnar Ferran Civil per aquest delicte".