Els pobladors del que avui és Olvan ja coneixien tècniques de conservació dels aliments que avui en dia ens poden semblar molt modernes però que en realitat tenen un llarg recorregut. A l’Edat de Bronze, i possiblement abans, al Neolític, els olvanesos del moment sabien molt bé com fer-s’ho per conservar els cereals que recol·lectaven, dins de les sitges que ells mateixos havien fet amb esforç, en perfectes condicions. Introduïen la collita en sitges de diferents mides, amplitud i fondària. Les tapaven amb cura i els grans que havien quedat dipositats a la part més superficial del recipient germinaven i d’aquesta manera consumien l’oxigen que podia haver quedat al contenidor. El resultat és que així s’hi creava una atmosfera protectora que conservava el cereal, com si estigués envasat al buit.

Aquesta és la manera com els cereals collits a l’estiu es mantenien en bones condicions per ser consumits mòlts en els mesos següents, i eren un aliment que formava part de la dieta bàsica de l’època.

Un dels camps de sitges de la comarca estava situat a l’àrea on el 2010 van començar les obres de construcció del que havia de ser el polígon comarcal d’Olvan, a Rocarodona, les obres del qual estan aturades des del 2011 per falta de diners per acabar-les. Aquells treballs van posar al descobert l’existència d’aquestes sitges, tot i que no se’n va fer ressò. No ha estat fins ara que s’ha conegut gràcies a la primera campanya d’excavacions que s’hi ha fet durant les darreres tres setmanes, impulsada i liderada per la Societat d’Arqueologia del Berguedà.

Les excavacions han estat codirigides per les arqueòlogues Meritxell Lladó i Marta Ramon. Els treballs de camp han anat a cura de voluntaris de l’entitat berguedana. El seu vicepresident, Josep Sánchez, va explicar a Regió7 que a la vista de les restes que han trobat creuen que el de Rocarodona 1- nom amb què s’ha batejat aquest jaciment per diferenciar-lo de Rocarodona 2, que no s’ha excavat- podria tractar-se del camp de sitges més antic que es coneix fins ara a la comarca. L’estudi de les peces trobades servirà per confirmar aquesta hipòtesi.

Les excavacions han permès estudiar vuit sitges, una d’elles excavada en part a la roca. Les codirectores del jaciment consideren que podrien datar-se a l’època de l’Edat del Bronze mig (1800 aC). S’hi han localitzat restes de ceràmica i també dos fragments de sílex molt treballats. Es tracta de les puntes de les sagetes que es feien servir per caçar animals. Igualment, s’han trobat fragments de les pedres que s’usaven de molí. A sobre de la superfície de la roca s’hi posaven els grans de cereals, i amb una altra pedra es molien manualment.

Les codirectores del jaciment i Josep Sánchez han destacat la informació que poden aportar les troballes per al coneixement d’aquest període històric al Berguedà. A partir de la seva anàlisi se’n podran extreure conclusions que es recolliran en un document que es dipositarà a la Generalitat i al Museu Comarcal de Berga, junt amb els elements descoberts.

Un cop excavat el jaciment, els forats de les sitges s’han recobert amb una mena de lona i s’han tapat de nou amb terra perquè es conservin en bones condicions.