El pantà de la Baells vol convertir-se en un reclam turístic del Berguedà

S'ha creat un centre d'interpretació a l'interior de les galeries de la presa, un espai que fins ara ha estat sempre tancat al públic

15.08.2016 | 15:05
El pantà de la Baells vol convertir-se en un reclam turístic del Berguedà

El pantà de la Baells és una de les principals riqueses de l'alt Berguedà. Construït als anys 70, l'embassament és una important obra d'enginyeria hidràulica que té l'objectiu de recollir l'aigua del riu Llobregat i de la riera de Vilada pel consum humà de Barcelona i l'àrea metropolitana. Des de fa uns anys, al voltant de la Baells han anat sorgint nombroses iniciatives privades que estan convertint el pantà en un reclam turístic. Ara, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'ACA i els ajuntaments de la zona han fet un pas més enllà, i han creat un centre d'interpretació a l'interior de les galeries de la presa, un espai que fins ara ha estat sempre tancat al públic. La museografia repassa la història de la presa, l'obra, el vincle del pantà amb el territori i la importància de la gestió de l'aigua.

Amb una capacitat de 109 hectòmetres cúbics, el pantà de la Baells es va construir per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona. La presa, un mur de formigó de 112 metres d'altura, havia de servir per contenir les aigües de la conca del Llobregat. Les obres van durar tres anys, del 1973 al 1976, i va ser una de les últimes grans infraestructures del franquisme.

La construcció de l'embassament va cobrir d'aigua l'antiga colònia de Sant Salvador de la Vedella on hi havien arribat a viure més de 1.000 persones. Per a ells, es va construir Sant Jordi de Cercs, un nou nucli situat a un quilòmetre de Cercs. L'alcalde, Jesús Calderer, ha explicat a l'ACN que això va suposar "un drama" i un trasbals emocional pels veïns. Per tot plegat, durant anys, el Berguedà ha viscut d'esquena al pantà.

La Baells, recurs turístic
Quatre dècades desprès però, la Baells s'està convertint en un reclam turístic de la comarca i han començat a sorgir nombroses iniciatives privades per explotar l'incipient negoci al voltant del pantà. Actualment, ja s'hi pot practicar la pesca i diversos esports nàutics.

Ara, l'administració pública ha decidit fer un pas més enllà i ha creat un centre d'interpretació a l'interior de la presa. La museografia repassa la història, l'obra, i el vincle del pantà amb el territori. Així, s'han renovat els plafons de la primera corona, i s'han obert al públic les galeries ocultes. El projecte, que ha tingut un cost de 100.000 euros, ha estat finançat íntegrament per la Diputació de Barcelona, i ha comptat amb la col·laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i els ajuntaments de la zona.

La intenció és aconseguir que sigui un recurs no només per a grups d'escolars, com ho ha estat fins ara, sinó també per al públic general. De moment, el centre d'interpretació només s'obre els dimecres, però l'objectiu és ampliar-ho als caps de setmana per atraure un públic més familiar.

El projecte s'inclou en la iniciativa 'Vies Blaves', que farà transitables 300 quilòmetres de la riba del Llobregat. Segons l'alcalde, es tracta d'una iniciativa "molt important amb molt futur i molt potencial".

La pesca, el pas següent
L'alcalde de Cercs vol treure més profit del pantà de la Baells. Per això, l'Ajuntament treballa per fer un estudi que permeti conèixer el potencial que té l'embassament per a la pesca i convertir el pantà en un referent per als amants d'aquest esport.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema