La flaire de pólvora atrau els berguedans com els imants els metalls. No se n'escapen. Ahir, en ple mes de setembre, es va viure una autèntica jornada de Patum, amb el salt al migdia i els quatre de la nit, per commemorar el centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt. Tot i que la celebració és genuïnament religiosa, els berguedans sabien que el poder de convocatòria a la plaça de Sant Pere no era cap miracle de la Mare de Déu -que ha abandonat durant uns dies el santuari per visitar Berga i els pobles de la comarca-, sinó de les ganes dels berguedans de fer Patum i de convertir els salts del centenari en un esdeveniment inoblidable.

Ni les poques veus crítiques que s'han posicionat en contra de celebrar una efemèride religiosa han servit per desvirtuar la Patum. Anit, ballar amb les diferents comparses comportava haver de fer front a la marea humana habitual de les jornades de Corpus. Això sí, molts tenien la sensació que a Sant Pere es van citar, sobretot, patumaires de Berga i de poblacions properes, en detriment dels milers de persones que solen anar a Berga provinents d'altres comarques. Fins passades les tres de la matinada, la Patum va transcórrer sense incidències.

La commemoració cada 25 anys de la coronació ja està inculcat a l'ADN berguedà com una d'aquelles tradicions indestriables de l'esperit patumaire. Si els berguedans compten els anys de Corpus en Corpus, la commemoració -que té lloc cada quart de segle- representa com un canvi de cicle vital. I ahir hi havia tot d'anècdotes que ho constataven. Els guitaires, per exemple, van estrenar un nou cap de colla de la guita xica. El cap de colla dels Nans Vells, Joan Carles Sosa, i tres membres més de la comparsa es van acomiadar de la Patum ballant l'últim salt de la nit. La família Prat, la que tradicionalment ha repicat el Tabal de la Patum, es va exhibir com mai fent actuar ahir cinc membres de la família al llarg de tots els salts. Xavier Prat, que s'estrena aquest any com a Tabaler oficial, va tocar el Tabal al migdia, i al primer salt de la nit ho va fer el seu pare, Ramon Prat, que havia estat Tabaler entre els anys 1970 i 1986.

Instants abans del salt de plens, els patumaires van poder veure com el centenari també marca el ritme de la família Barra. "Per a mi és molt especial saltar de ple en aquesta Patum. Tinc 68 anys, i el primer cop que vaig sortir a la plaça vestit de ple va ser, precisament, pel cinquantè aniversari de la coronació", explicava emocionat Antolí Barra, que ha format part de la plantilla dels vestidors de plens durant més de 30 anys. Ahir va saltar amb el seu fill i el seu nét. A la guita grossa, Isidre Sabata, que feia 52 anys que era guitaire, també es va acomiadar de la Patum, a part de dos geganters.

Amb la Patum d'ahir, Berga va renovar el seu cicle vital. Un quart de segle que marca el comiat de velles generacions de la festa i de les noves que hi entren.