La Valldan està estudiant les opcions legals que existeixen per tal de gaudir de més autonomia segons ha explicat a Regió7 Maria Antònia Ortega, presidenta de l´associació de veïns de l´antic poble berguedà. Justament, avui, s´escauen els cinquanta anys que es va produir l´annexió forçosa de la Valldan a Berga. L´entitat ha convocat als veïns avui a les 5, al centre cívic Joan Noves, per recordar els fets i per parlar del futur.

El fet d´haver estat un municipi ha mantingut viva la voluntat d´autogovern de la Valldan. De fet, és l´únic districte de Berga com recorda Maria Antònia Ortega.

La dirigent valldanesa ha explicat que està duent a terme «un treball de recerca» per veure les vies que tenen per guanyar cotes d´autonomia. Exposa que aspirar a la independència en l´actual conjuntura econòmica de vaques magres seria molt complicat.

Tanmateix hi ha altres opcions que podrien satisfer les aspiracions d´una major sobirania de la Valldan. Una podria ser crear una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). «Fa mesos que hi estic treballant» ha explicat Ortega. Crear una EMD «no és un tràmit senzill i no és fàcil, és molt llarg i molt complicat» comenta la presidenta de l´associació de veïns. Amb tot, hi afegeix que «en algun moment s´ha de començar».

Ara per ara tot està en el terreny de l´estudi. «Ens estem documentant per saber quins són els pasos que s´han de fer » i escatir «quines són les possibilitats si és només» la de crear una EMD o «si n´hi alguna altra que nosaltres no sabem i que en aquests moments sigui més factible». La presidenta veïnal ha exposat que no existeix cap calendari dels pasos que faran un cop hagin conclós el procés de documentació i estudi. En qualsevol cas, un cop s´hagi completat n´exposaran les conclusions als veïns que seran els que tindran la darrera paraula sobre el que cal fer ha destacat la presidenta veïnal

Al Berguedà existeix un precedent similar al de la Valldan. Es tracta de Sant Julià de Cerdanyola que el 1993 es va segregar de Guardiola de Berguedà municipi que se l´havia annexionat el 1945. En el cas del poble cerdanyolenc, el pas previ per l´assoliment de la seva independència va ser la creació d´una entitat municipal descentralitzada (EMMD).

Des de principis dels 90 del segle pasat, la Valldan té un regidor de districte. Actualment aquesta representació recau en la pròpia Maria Antònia Ortega que és regidor del grup municipal de CiU a l´oposició. Justament una de les feines que estan fent des de l´asociació de veïns és documentar què suposa exactament a nivell pràctic tenir un districte. «El que no sabem perquè encara no ho hem pogut trobar als arxius municipals, no ens consta, quines són les responsabilitats d´aquest regidor de districte». Ortega no sap si és que «no es van escriure mai o si és que hi són i no les trobem».

Mig segle de l'annexió forçosa

Aquest 23 de setembre fa mig segle que es va materialitzar l´annexió forçosa de la Valldan a Berga. Això va posar el punt i final a la petició d´annexió que l´Ajuntament de la capital berguedana va aprovar en un ple extraordinari celebrat el 2 de maig del 1953. Amb tot, Berga cobejava els recursos de la Valldan almenys des de principis del segle XX tal i com recull M. Neus Forés al llibre «Què en sabem de La Valldan?».

Les raons d´aquesta pretensió eren gaudir dels aprofitaments de la muntanya de Queralt -situada del terme de la Valldan- com la fusta o l´aigua. Berga argumentava que es trobava en una fase d´expansió -a diferència del de la Valldan assenyalaven-i raonava que li calia espai per crèixer i que el seu potencial econòmic permetria atendre millor el manteniment dels serveis públics de la Valldan. Els dirigents valldanesos sempre es van oposar de forma rotunda i ferma a l´annexió i van defensar-se davant dels tribunals fins al final. Malgrat tot, no van poder esquivar la sentència que confirmava l´annexió que es va consumar en un ple el 23 de setembre del 1966 amb els regidors dels dos ajuntaments reunits a la sala de plens de Berga.