La berguedana que desxifra la mort

Sílvia Rotllant treballa des de fa deu anys com a tècnica d´autòpsies a l´Institut de Medicina Legal La seva feina és clau per resoldre casos d´homicidis o de morts sobtades a través de l´anàlisi meticulosa de cada part del cadàver

26.09.2016 | 08:17
Sílvia Rotllant

Treballa amb la mort. Amb cossos inerts per descobrir què va truncar la vida de cada una de les persones que de manera sobtada van morir i han acabat al dipòsit de cadàvers de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Ella hi posa les mans expertes i els ulls observadors per escodrinyar fins al darrer òrgan i així determinar què va posar fi a la vida d´aquells noms que apareixen als informes policials. Sílvia Rotllant, veïna de Berga que té 32 anys, té els dits analítics, la mirada escrutadora i, sobretot, la ment bregada dels milers d´autòpsies que ha hagut d´afrontar durant la darrera dècada.

«Sóc tècnica d´autòpsies a l´Institut de Medicina Legal de Catalunya. El forense és qui omple tota la fitxa, però a mi m´agrada ser tècnica perquè m´apassiona palpar tota l´anatomia i veure per mi mateixa què ha provocat la mort d´aquella persona. El forense mira i orienta, però jo sóc la que obre el cos i avisa de tot el que hi veu», emfatitza. Tarda entre seixanta i noranta minuts a practicar l´autòpsia de cada cadàver. I això si el cas no és complicat, com el d´algun homicidi, ja que llavors pot estar hores i hores per esbrinar com es va produir la mort.

Ha hagut de tractar casos complexos que han requerit dosis de paciència, molta observació i delicadesa per resseguir cada racó de l´interior del cadàver. «Fa anys, em va tocar un cas molt difícil d´un homicidi en què vam estar treballant una setmana, perquè feia molt temps que l´havien enterrat i era complicat fer una anàlisi dels fets. Havíem perdut molta de la informació que ens dóna el cos quan la mort és recent. L´havien apallissat per totes bandes i tenia ferides d´arma blanca. Va ser complex mirar tots els ossos que li havien trencat i determinar si la mort va ser conseqüència de la pallissa o de l´apunyalament. De vegades costa de creure com a les nostres ciutats es produeixen crims semblants als de les pel·lícules».

Al dipòsit de cadàvers és on comença la feina de Sílvia Rotllant. A sobre de cada nevera hi ha una pantalla que indica el nom dels cossos, els números dels expedients i si són infecciosos. És impossible perdre els cadàvers, perquè porten un braçalet que emet un senyal d´infraroig que indica a cada ordinador de la planta a quina sala són. Rotllant, que viu a Berga però és del municipi de Saldes, porta la llitera amb el cadàver a una de les quatre sales d´autòpsies. Prèviament ha preparat tot els estris que serviran per tallar meticulosament i sense dificultats els teixits humans.

En l´àmbit professional, els casos d´homicidi són els que li desperten més la curiositat, perquè l´autòpsia s´ha de practicar amb un plantejament diferent de la resta. A través de l´anàlisi ha de saber exactament com ho van fer per posar fi a la vida de la persona que ha hagut d´obrir. A través de l´autòpsia aconsegueix dilucidar la reconstrucció d´uns fets de vegades complexos, i aquest afany per saber com es va produir un homicidi o un assassinat és uns dels trets que més li interessen de la seva feina. És clar que treballar amb la mort té les seves conseqüències, i hi ha casos durs que afecten de manera personal. «Aquesta feina et fa pensar en la vida, a valorar-la més. No tothom està preparat per practicar autòpsies. Impacten molt els casos en què hi ha nens implicats o els accidents múltiples, com l´atropellament de tren de Castelldefels. Està clar que quan surto de la feina canvio de xip i m´esbargeixo amb els amics i els meus familiars. Però és cert que hi ha dies que necessito veure amb més intensitat la meva família», reconeix.

Assassinats, suïcidis, accidents... Obrir cada cos suposa respondre moltes preguntes; quina trajectòria va recórrer la bala, quin cop va resultar fatal, quins òrgans estan afectats. Mil interrogants que s´han de resoldre per contestar la qüestió més bàsica de totes: causa de la mort? Les autòpsies es practiquen a la planta -1 de l´edifici gris que hi ha enmig dels complexos cúbics i imponents que conformen la Ciutat de la Justícia. No és difícil veure endinsar-se un cotxe llarg a l´accés del carrer, d´on treuen una llitera amb un cadàver que no s´arriba a veure perquè està totalment cobert per un plàstic de color blanc. I així, sense destapar, és introduït a les neveres del dipòsit, que es mantenen a una temperatura d´entre 3 i 4 graus centígrads.

Les instal·lacions de l´Institut Nacional de Medicina Legal tenen quatre sales dobles, una de bioseguretat per als casos en què hi hagi risc d´infecció i un laboratori per analitzar fluids, entre altres sales. Els colors blanc i gris metàl·lic dels utensilis són presents a cada racó, i donen certa fredor al complex.

La feina l´apassiona tant que diàriament fa el recorregut de Berga a Barcelona per anar al seu lloc de treball. «M´encanta la biologia del cos humà. És com un rellotge amb moltes peces que es coordinen perquè funcioni, i aquí tinc l´oportunitat de veure-ho i tocar-ho. Puc experimentar i investigar. Quan arriba un cas de mort sobtada, em pregunto: «no tenia res? Anem a indagar-ho».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema