«La Baells i la Llosa del Cavall han estat la meva segona casa»

Després de 46 anys de vida laboral, l'encarregat de La Baells Valentí Sallés, el «senyor de les aigües», es jubila. Va ser el primer treballador de la presa berguedana i també va veure néixer la Llosa del Cavall. Treballador incansable, s'ha guanyat l'estima dels seus companys i conciutadans

22.10.2016 | 07:33
Valentí Sallés

Si existís, Valentí Sallés (Berga, 1953) tindria un doctorat 'cum laude' sobre preses de pantans, la seva passió laboral. No endebades ha participat en la construcció de la de la Baells i la Llosa del Cavall. I les que no ha erigit, les visita perquè les estima. Orfe de pare i mare des de ben jove, als 17 anys va iniciar la seva trajectòria en la que llavors era la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, posteriorment va ser la Junta d´Aigües i darrerament l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA).

Quan va començar a treballar a l´obra de construcció del pantà de la Baells?
L´any 1970 als 17 anys. Vaig ser la primera persona que hi vaig entrar a treballar

Com va anar?
Vaig estudiar a Berga. I per circumstàncies de la vida, la meva mare es va morir quan jo tenia 4 anys i el meu pare quan en tenia 15, hi va haver un moment que vaig haver de treballar. Estudiava als vespres a Sant Francesc. Vaig fer delineant de primer grau i després a Barcelona el segon grau. Ho compaginava com podia.

I com va entrar a treballar a la Baells?
M´ho van dir. Vaig anar a Barcelona a fer un examen i així vaig incorporar-ne a la plantilla de la Confederació. Vaig començar en una oficina que hi havia al passeig de la Pau i de mica en mica van anar venint els treballadors per fer la presa.

Si no fos pel pantà la seva vida laboral hauria estat una altra?
Suposo que sí. Estic molt content i agraït. La feina era com la paret mestra de la casa, podia viure, tenia un sou i a sobre vaig tenir la gran sort que els meus caps eren una gent immillorable i sempre em van ajudar per anar tirant endavant. Gràcies a això he pogut tenir aquesta trajectòria.

I quan es va acabar la Baells què va fer?
Vaig treballar en les obres de canalització de la part final del Llobregat entre el pont de l´autovia de Castelldefels i el de Mercabarna. He pogut estar en obres importants i agafar una certa experiència. Al cap d´un temps em van enviar al Solsonès, on s´havia de començar l´obra del pantà de la Llosa del Cavall. En total hi vaig estar 21 anys.

Déu n´hi do.
Per diferents circumstàncies també vaig ser la primera persona que van destinar a Solsona. Vaig anar a veure l´alcalde que hi havia llavors, Ramon Llumà, i ens van deixar un despatx al Consell Comarcal. Paral·lelament ja va venir més gent i es van muntar les oficines a peu de presa. Així vaig veure néixer la presa de la Llosa del Cavall.

I un cop acabada l´obra?
Em van proposar quedar-me allà com a responsable de l´embassament i hi vaig estar onze anys. Després vaig tornar a la Baells, on he estat els darrers cinc anys. Totes dues preses van ser dissenyades pel mateix projectista: Mario Costa Pereira, portuguès. Eren similars. La veritat és que vaig tornar a la Baells amb molta il·lusió i pensant que havia estat on havia començat i on acabaria la meva vida laboral, i així ha estat.

Les preses són un món poc conegut?
Cert. A mi m´encanten i n´he visitat moltes. Quan has treballat en la construcció de preses te les estimes perquè són un element viu. Tenen les seves funcions. Quan el pantà és ple, la presa té el seus moviments, a l´hivern té fred i el formigó s´encongeix, a l´estiu té calor i es dilata. Ho dic així perquè és una manera que s´entengui de cara a la gent. Aquestes preses com ara la de la Baells i la de la Llosa del Cavall tenen molts aparells d´auscultació que serveixen per mirar els moviments que tenen, els canvis tèrmics, aforaments i drenatges per les possibles fissures o pèrdues d´aigua.

No el coneix gaire gent aquest univers.
Sí, però els que hem viscut la construcció d´una presa i hem estat després en la seva explotació sabem que el seu dia a dia és diferent. S´han de prendre unes dades periòdicament. A la Baells hi ha cap a 480 aparells. És clar: molta gent es pensa que una presa és un bloc de formigó, i no: una presa té unes galeries, aparells que s´han d´anar mesurant i mirar el seu bon funcionament.

Potser només ens recordem de les preses quan hi ha aiguats com el del 1982 al Berguedà?
Gràcies a la Baells els danys no van ser més grans. La presa va servir per laminar, que diem nosaltres, per regular el cabal. Si no hi hagués sigut, aigües avall hi hagués hagut moltes més afectacions de les que ja hi va haver. El pantà el que estava fent era deixar anar, aproximadament, uns 800 metres cúbics d´aigua quan n´estaven entrant 1.400. La presa els aguantava i els deixava anar però reguladament.

Quan ets a l´interior de la presa de la Baells, impressiona una mica perquè té una alçada de 102 metres. No li fa una mica de por veure tot aquell formigó a sobre i saber que conté més de 100 hectòmetres cúbics d´aigua?
Suposo que a la gent que visiten una presa com la Baells, que ara és visitable en el 50%, li pot fer impressió. Però els que estem a l´explotació controlant la situació, tenim tota la seguretat que allò està funcionant perfectament.

Què farà ara que s´ha jubilat?
Quan era petit vaig haver de deixar d´estudiar música i ara m´agradaria fer-ho. També m´agrada anar a caminar i nedar. No em sobrarà el temps! Pensi que en aquests anys només he tingut una baixa d´accident de tres dies. Els meus companys de l´ACA em van fer un comiat a Barcelona on hi havia tothom! Estic molt content i agraït.

Trobarà a faltar la presa?
Em sembla que no perquè canviaré el xip tot i que la Baells i la Llosa del Cavall han estat la meva segona casa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema