El jaciment paleontològic de Fumanya (Berguedà) continua demostrant la seva gran riquesa. En aquesta ocasió gràcies a una troballa d'un valor excepcional. Es tracta de la descoberta de dues pells fossilitzades dels darrers dinosaures que van habitar el planeta.
Investigadors de la UAB, amb la col·laboració de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descobert dues impressions fòssils sobre una roca «de la superfície de la pell d'un dinosaure del Cretaci superior una època a molt propera a la seva extinció. Per les seves característiques, es tracta d'una troballa única a Europa».
La descoberta que s'ha donat a conèixer ara es va fer per casualitat l'any 2015 arran d'una recerca geològica feta a Vallcebre per estudiar l'origen d'unes roques sedimentàries del Cretaci superior d'una edat d'uns 66 milions d'anys. Va ser aleshores quan els investigadors de la UAB van localitzar dues empremtes que van deixar en el seu dia les escates de la pell d'un dinosaure en recolzar-se sobre la terra possiblement corresponents a la part de la panxa o l'espatlla. L'empremta més gran fa un 20 centímetres d'amplada i la més petita 5 centímetres. Estan separades per un metre i mig de distància i probablement són del mateix animal.
Detall d'una de les dues pells fossilitzades de dinosaure trobades a Vallcebre D.C.
En aquella època a la zona hi havia els fangs d'un riu. Casualment, el llots on va quedar impressionada la pell de l'animal es va cobrir de sorres que van petrificar, al llarg de milers d'anys, per formar gres, la roca sedimentària que va preservar la forma de les empremtes dels investigadors. En aquest cas la sorra va fer de motlle «per la qual cosa el que es pot observar a la roca, més que una empremta, és el relleu de la pell original de l'animal».
L'investigador Víctor Fondevilla ha declarat que «el fet que siguin empremtes a la roca és un evidència de què l'animal és de l'època del sediment, un dels darrers dinosaures que va viure al planeta». Ha aclarit que «quan es troben ossos la datació és més complicada perquè poden haver-se desplaçat respecte del sediment original en tots aquests milions d'anys».
L'investigador Víctor Fondevilla mostra les escates D.C.
Titanosaure, un gran sauròpode herbívor
Els investigadors creuen que les pells fossilitzades probablement siguin «d'un gran sauròpode herbívor, potser d'un titanousare» perquè s'han trobat petjades d'aquesta espècie «a prop de la roca on hi ha les impressions de la pell». El mateix animal del que ja s'han trobat ossos i ous al jaciment de Fumanya
La forma de les escates que hi ha a la roca mostra un patró característic de la pell d'alguns dinosaures: una roseta amb un bon central en forma de polígon rodejat per altres conc o sis bonys.
Reconstrucció d'un dels titanosuares que van habitar Fumanya. Arxiu /ICP
Per què és excepcional?
La troballa és excepcional perquè el Cretaci superior és l'època en que van viure els darrers dinosaures abans de la seva extinció. Hi ha poques zones al món amb roques d'aquesta època. «Es tracta de l'únic registre de la pell de dinosaure d'aquesta època a tot Europa i, correspon a un dels exemplars més recents, més propers a l'extinció, a tot el món» segons ha destacat Fondevilla. Hi ha afegit que «el registre fòssil de la pell dels darrers dinosaures és molt escàs i només compta amb alguns jaciments de característiques similars als Estats Units i Àsia». A la Península Ibèrica «s'han trobat altres fòssils de pell de dinosaure a Portugal i Astúries però corresponen a altres èpoques més llunyanes».
La recerca ha estat publicada aquest mes de setembre a la revista «Geological Magazine» i l'han liderat els investigadors del departament de Geologia de la UAB Víctor Fondevilla i Oriols Oms en col·laboració ambs els de l'ICPi i del Museu de la Conca Dellà (Isona) Bernat Vila i Àngel Galobart
Excel·lents registre fòssils als Pirineus
Els investigadors consideren que aquesta descoberta posa de manifest «l'excel·lent registre fòssil dels Pirineus pel que fa als dinosaures que van viure a Europa poc abans de la seva extinció a tot el planeta». Els jaciments del Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera «han proporcionat evidències de cinc grups diferents de dinosaures: titanosaures, anquilosaures, teròpodes, hadrosaures i rahbdodòntids» ha explicat Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l'ICP i director del museu de la Conca Dellà d'Isona. «Els jaciments dels Pirineus són molt rellevants des del punt de vista científic ja que ens permeten estudiar les causes de la seva extinció en un punt geogràficament allunyat de l'impacte del meteorit» que va caure a la zona de l'actual Golf de Mèxic que va provocar un canvi climàtic global.
