Contemplar de prop una impressió fossilitzada d'escates de la pell d'un dels darrers dinosaures que van viure al planeta al cretaci superior, poc abans de la seva extinció, provoca una estranya sensació d'insignificança i també d'incredulitat perquè, per a algú que no sigui paleontòleg, realment costa d'imaginar que aquestes restes són l'equivalent a una fotocòpia o el negatiu de la pell d'un d'aquest colossals animals.
Aquesta troballa extraordinària és la que exhibeixen amb legítim orgull davant dels periodistes Víctor Fondevilla, descobridor de les impressions fòssils i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha treballat en col·laboració amb l'Institut Català de Paleontologia (ICP) amb el cap del grup del Mesozoic, Àngel Galobart, al jaciment paleontològic de Fumanya, al terme de Vallcebre.
Víctor Fondevilla ha explicat que la descoberta que s'ha donat a conèixer ara es va fer per casualitat l'any 2015 arran d'una recerca geològica que van fer a Vallcebre per estudiar l'origen d'unes roques sedimentàries del cretaci superior d'uns 66 milions d'anys d'antiguitat. Va ser llavors quan els investigadors de la UAB van localitzar dues empremtes que van deixar en el seu dia les escates de la pell d'un dinosaure fetes en recolzar-se sobre la terra fangosa del lloc, possiblement corresponents a la panxa o a l'espatlla. L'empremta més gran fa uns 20 centímetres d'amplada i la més petita 5 centímetres. Estan separades per un metre i mig de distància i probablement són del mateix animal. El descobridor de les impressions ha exposat que en l'època en què aquest animal va deixar el seu rastre a la roca, a la zona hi havia llots d'un riu. De forma casual el fang on va quedar impressionada la pell de l'animal es va cobrir de sorra que es va petrificar, al llarg de milers d'anys, i va formar gres, que és la roca sedimentària que va preservar la forma de les empremtes descobertes pels investigadors. En aquest cas la sorra va fer de motlle, "per la qual cosa el que es pot observar a la roca, més que una empremta, és el relleu de la pell original de l'animal".
Les restes es quedaran a casa
Com és preceptiu, la troballa es va notificar al departament de Cultura. Els investigadors de la UAB van demanar els permisos corresponents al propietari del terreny on les van trobar i a la Generalitat per estudiar els vestigis. En van fer fotos i uns motlles de silicona per "assegurar que la informació no es perdi", ha detallat Fondevilla. Ara s'estudia com extreure les dues impressions de la roca on són "perquè ningú no les destrueixi, ja que són en un lloc accessible". No hi ha ni projecte ni data per fer-ho ni tampoc se'n sap el cost. Amb tot Fondevilla creu que "com més aviat es faci millor", per evitar que els vàndals les trinxin. Fondevilla ha assegurat que les impressions es quedaran al Berguedà, al Museu de les Mines de Cercs, on des del juny del 2012 es conserven les restes trobades al jaciment berguedà pendents d'exposar-se al centre de Fumanya que s'ha d'acabar.
Vestigis de la Bàrbara
Víctor Fondevilla i Àngel Galobart creuen que les impressions fossilitzades berguedanes probablement són "d'un gran sauròpode herbívor, potser d'un titanosaure", perquè s'han trobat petjades d'aquesta espècie "a prop de la roca on hi ha les impressions de la pell". A Catalunya s'han trobat restes d'exemplar de titanosaure (el seu nom significa rèptil titànic), que mesuraven entre 15 i 20 metres els més grans i feien un pes estimat de 20 tones. El titanosaure és l'animal del qual ja s'han trobat ossos i ous fossilitzats en aquest indret. Les restes d'aquestes bèsties trobades a Fumanya en les excavacions fetes la dècada passada han estat batejades amb el nom de Bàrbara, en honor a la patrona dels minaires que van extreure el carbó que milions d'anys abans eren els vegetals, l'herba que alimentava els dinosaures herbívors que habitaven Fumanya.
Amb la troballa de les dues impressions fossilitzades, el de Fumanya ha esdevingut un dels tres jaciments amb registres fossilitzats de pell de dinosaure d'Europa. Fins ara al continent se n'han trobat a Astúries i a Portugal, però d'una època més antiga que les que s'han trobat al Berguedà. Fondevilla diu que "es tracta de l'únic registre de pell de dinosaure d'aquesta època a Europa".
Àngel Galobart ha explicat que l'interès científic dels dinosaures catalans és precisament que corresponen als darrers que hi va haver a Europa, un lloc geogràficament allunyat de l'impacte del meteorit que va desencadenar la seva decadència irreversible. L'extinció d'aquests animals s'atribueix a la caiguda d'un meteorit a l'actual golf de Mèxic que va provocar un canvi climàtic global. Fonts de l'ICP han indicat a Regió7 que "darrerament alguns autors han proposat que els dinosaures ja estaven en declivi a causa d'una etapa de gran activitat volcànica i que, d'alguna manera, el meteorit només hauria estat el cop de gràcia".
La recerca ha estat publicada aquest mes de setembre a la revista Geological Magazine i l'han liderat els investigadors del departament de Geologia de la UAB Víctor Fondevilla i Oriol Oms, en col·laboració amb els de l'ICP i del Museu de la Conca Dellà (Isona) Bernat Vila i Àngel Galobart.
