Fa anys que la comarca del Berguedà és pionera en la gestió dels seus boscos i la implantació de la biomassa. Els principals impulsors són set municipis que, l'any 2012, van decidir tirar endavant una mancomunitat per treure profit dels seus boscos i crear llocs de treball a la comarca. Des d'aleshores, han creat 13 calderes que escalfen 32 equipaments municipals, i actualment construeixen una planta de biomassa per abastir d'energia les indústries del polígon de Berga. Amb una inversió de 2 MEUR, es tracta d'un projecte únic a Catalunya que crearà entre 30 i 40 llocs de treball directes en la gestió forestal. Es preveu que la planta entri en fase de proves de cara a finals d'aquest 2016.
Els set municipis que formen la Mancomunitat de Municipis Berguedans gestionen prop de 16.000 hectàrees de boscos públics. El seu president, l'alcalde de Gisclareny, Joan Tor, ha explicat a l'ACN que, el fet d'unir-se, permet dur a terme una bona gestió forestal i treure un rendiment tant de la fusta bona (que va les serradores), com també de la que no es considera tan bona, ja que s'utilitza per a les 13 calderes de biomassa que s'han instal·lat als municipis per escalfar 32 equipaments municipals.
Malgrat tot, Tor ha explicat que, a l'estiu, quan les calderes no funcionen, hi ha un excedent de fusta per a la qual calia trobar una sortida, i la solució ha estat la implantació d'un planta de biomassa al polígon industrial de la Valldan que servirà per abastir d'energia les seves indústries. En aquest cas, el consum de la biomassa es realitza durant tot l'any i, per tant, es va considerar un "complement ideal" al projecte de calderes als equipaments municipals.
La central és un projecte únic a Catalunya per a polígons amb indústries amb necessitat de calor en els seus processos productius. A més, el president de la Mancomunitat, Joan Tor, ha destacat que l'existència de la planta és un atractiu per noves empreses que busquin ubicació. La planta permetrà la creació d'entre 30 i 40 llocs de treball directes en la gestió forestal i subministrament d'estella.
Els beneficis que ha de generar la planta de biomassa s'obtenen a partir de la venda d'energia a les empreses del polígon, un procediment que es fa mitjançant dues xarxes de calor, una a 300 graus de temperatura, d'oli tèrmic; i una altra que funciona amb aigua calenta, fins a 80 graus.
L'oli i l'aigua calenta es faran arribar a les empreses a través d'un sistema de canalització -que actualment és l'únic que falta per construir- de més de 600 metres. Les obres de canalització, a més, s'estan aprofitant per fer passar els cables de fibra òptica.
Tor ha subratllat el fet que, gràcies a la planta de biomassa, els diners que actualment gasten en combustibles fòssils, s'inverteixen a la comarca directament. "Aquests diners abans marxaven fora del país en un tant per cent molt elevat, i ara aconseguirem augmentar la inversió a la comarca", ha destacat. De fet, els promotors de la iniciativa subratllen que l'estimació inicial d'estalvi de Co2 és de 1.800 tones l'any pel que fa a la central de biomassa i de 1020 tones l'any pel que fa a les calderes.
La planta de biomassa ha costat 2,1 MEUR, 1,5 dels quals han estat finançats per la Diputació de Barcelona i la resta per la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa.
