"A tot Catalunya no existeix cap altra varietat tradicional de pèsol sec per a consum humà cultivada", circumstància que "l'ha erigit en una important marca de qualitat de l'agricultura i la gastronomia locals del Berguedà". Això ho afirma un estudi de la Fundació Miquel Agustí que el 2014 va esdevenir el primer pas per revaloritzar aquest llegum, juntament amb l'elaboració d'un receptari de vint plats que va fer la Fundació Alícia per donar idees als restauradors berguedans.

Ara, Gósol, un dels municipis on es concentren la meitat dels deu productors d'aquest llegum a la comarca, aposta per valoritzar aquesta varietat local i singular del Berguedà organitzant-ne la primera mostra gastronòmica, que tindrà lloc el 29 d'octubre i s'afegirà així a l'Any Internacional dels Llegums. Ahir, l'alcalde Lluís Campmajó, juntament amb el jove productor gosolà Carles Riu i Eduard Barcons, gerent de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, van presentar aquesta iniciativa que neix amb la pretensió de donar a conèixer aquest producte singular encara molt desconegut fins i tot al Berguedà mateix. Lluís Campmajó i Carles Riu van defensar les virtuts dels pèsols negres de Gósol, un municipi situat a 1.400 metres d'alçada que ofereix el clima òptim per a la seva producció.

La mostra inclourà una exposició monogràfica sobre els pèsols negres, un mercat agroalimentari amb la presència dels productors del parc natural Cadí-Moixeró, una jornada tècnica sobre les potencialitats del pèsol negre a càrrec del director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, a més de demostracions gastronòmiques i una pesolada popular amb el xef bagenc Diego Alías, del restaurant Ca l'Amador de Josa del Cadí. S'acabarà amb un concert dels acordionistes de les Valls del Pedraforca a la plaça Major de Gósol.

L'estudi de la Fundació Miquel Agustí exposa que els pèsols negres es cultiven "en petites extensions, principalment en horts, per a l'autoconsum en gairebé la meitat dels 31 municipis del Berguedà, així com en àrees adjacents del Solsonès, Odèn, Guixers, Sant Llorenç de Morunys, Navès i la Coma i la Pedra". Al Berguedà se'n coneixen 37 varietats tradicionals. Es calcula que se'n comercialitzen entre 35.000 i 40.000 racions anuals.

Ara, l'assignatura pendent és aconseguir un reconeixement de la singularitat del llegum a través d'alguna denominació.