Teo Valls és de la Garriga, però viu a Barcelona. Té 31 anys i es presenta com un noi transsexual. «Si dic que sóc transgènere la gent no m'entén, en canvi, transsexual forma part de l'imaginari de molts», explica. De totes maneres, deixa clar que utilitza la paraula transsexual tot i que defensa que en el seu procés no s´ha hormonat. «El gènere està marcat com a blanc o negre, però jo sóc un gris, tot i que entenc que necessito una categoria per anomenar-me, i segurament transsexual és la que més s´hi acosta».

«Mai he desitjat tornar a ser una dona, em deia Berta, però de fet mai m'he sentit una noia», ha relatat en una conversa amb aquest diari. «Des de petit sempre m'he barallat amb el meu gènere: no volia posar-me vestits, volia portar els cabells curts...», explica. «Aquests elements més palpables els vaig solucionar, però igualment no estava a gust amb la meva identitat», afegeix. Assegura que més enllà de l'aparença física hi havia d'altres aspectes «que em feien sentir diferent». Valls confessa que de petit s´havia inventat d´altres identitats, «em muntava una vida paral·lela fent-me passar per un noi, jo sabia que estava mentint i que enganyava el meu entorn, però em sentia bé i acceptat, perquè em tractaven en masculí».

Després de viure aquesta doble identitat, però d'amagat, als 15 anys va sorgir una situació que experimenten moltes persones quan es troben en el cas de Teo Valls, confondre orientació sexual amb identitat de gènere. «Una cosa és amb qui et fiques al llit, i l'altra com et sents com a persona, i jo notava que m´agradaven les noies i que, a més, em sentia noi», explica. No va ser fins al cap d´uns anys quan li va sorgir la necessitat de relacionar-se amb la masculinitat i fer un pas endavant. «No tenia referents, em feia por, però la por i el desig van junts. Comences a explicar al teu entorn que et sents noi i ja no hi ha marxa enrere», relata.

Procés compartit

El fet de compartir-ho amb amics, família i el seu entorn va ser un moment clau. «En aquests casos és un procés doble, perquè el teu canvi també implica als que t´envolten», assegura. «Jo em sentia noi, i és un fet que m´implica a mi i a la resta de persones amb qui em relaciono, perquè a partir d´un moment els demano que em tractin com a Teo i no com a Berta». Té clar que tots els canvis generen pèrdues i oportunitats però en general creu que el seu procés ha servit per ser una persona més forta i valenta. De fet, ho demostra amb els tallers que fa als instituts, on projecta l´audiovisual que explica la seva història.

Una experiència vital

De Berta a Teo, història d´un trànsit va sortir com un treball acadèmic i un projecte artístic sobre la seva transformació i s´ha convertit en una experiència vital per a ell. «Un treball que no havia de ser públic i on el resultat final no era el més important, sinó el procés», recorda. Quan el va presentar, però, reconeix que van comprovar que «tenia molta força, perquè està fet en primera persona i relata com he viscut el meu procés de trànsit amb persones del meu entorn més proper que van ser molt sinceres perquè en cap moment es pensaven que això seria públic», afegeix. En aquest documental hi explica els referents de personalitat masculina que ha buscat, com ha viscut el canvi de rols de gènere, com s´ha sentit tractada sent noia i sent noi...

Ara, amb certa distància, creu que el fet de fer pública la seva experiència ha servit per acostar la seva realitat, és a dir, «donar a conèixer que existeix i que és possible». Valls assegura que «hi ha molta gent que, després de veure el documental, ho ha descobert per primer cop o a d´altres que els ha servit per fer el pas i resoldre els seus dubtes, i fins i tot, a alguns els deu haver permès descobrir que hi pot haver diferències entre gènere i sexe...». Per a Valls, el més important és aconseguir que ser transsexual «s´ha de considerar com una opció més, si un sap que això existeix, tot és molt més fàcil»

Tendresa masculina

Són moltes les persones que li pregunten per què ha escollit el nom de Teo per identificar-se com a home. Com molta gent, relaciona aquest nom amb la seva infantesa i li desprèn tendresa. «Jo he decidit que vull que la meva masculinitat tingui molta tendresa, i segurament estic sent molt més femenina com a Teo que com a Berta», explica.

Aquest octubre Valls se sotmetrà a una operació per treure´s els pits, «per un tema social i per complir amb els estereotips masculins», explica. Però no s´ha hormonat ni farà un canvi de sexe. «Abans, hi ha molts altres petits canvis en aquest gran procés de transformació, com canviar el nom del DNI o ser acceptat a la feina com a home», acaba.