Joan Espel ha viscut, des de petit, la festa de la Fia-faia com una tradició més del calendari festiu nadalenc com a veí de Sant Julià de Cerda-nyola que és. El seu pare li va ensenyar a construir una fia-faia i des de fa més de quaranta anys que, quan s´acosta el fred, inicia el procés per elaborar les torxes vegetals que cremen la nit de Nadal per celebrar l´arribada del solstici d´hivern.

«Des de sempre, si més no abans, la Fia-faia s´havia viscut com una celebració per als més petits», assegura el cerdanyolenc, que ha treballat durant bona part de la seva vida al sector de la mineria. Des de fa molts anys ell ha estat l´encarregat de construir les fia-faies per als seus fills, i ara que ja són grans, per als seus néts. Sempre ha format part de la festa, «perquè hi he acompanyat els meus fills i ara als fills dels meus fills, i m´agrada molt participar-hi com a espectador», confessa, «però ara tothom s´hi afegeix amb fia-faies, ja no és només cosa de nens. Cada cop més, s´hi veuen torxes més grans!», exclama.

Les que fabrica ell, però, són de mida reduïda, aptes per a nens d´entre 6 i 8 anys. Quan s´acaba l´estiu, comença la recerca de la Cephalaria leucantha -així és com s´anomena científicament la planta amb què es construeixen les torxes- per poder-la collir i deixar-la assecar. Un cop ja és seca, Espel inicia la construcció de les torxes. Les fia-faies de Sant Julià de Cerdanyola tenen una particularitat, recorda Espel. «No són com les de Bagà, perquè s´utilitza un pal de fusta, que l´anomenem ànima, al voltant del qual col·loquem les plantes», explica, «serveix de base per subjectar la torxa», afegeix. Perquè les plantes quedin ben enganxades, les lliga amb uns cordills i perquè llueixin en retalla les herbes sobrants.

«No costa gens fer una fia-faia, només cal tenir paciència perquè l´herba quedi ben subjecta i no s´escoli per sota», explica. Tot i que Espel diu que «no hi ha cap secret», sí que assegura que cal tenir-ne pràctica. «La primera potser no et quedarà molt bé, però quan fa quaranta anys que, en construeixes, es fan soles», afirma entre rialles.

Té 74 anys i ha vist com ha evolucionat la celebració. Assegura que els darrers anys «la festa no té res a veure amb el que passava anys enrere». Per a Espel, la participació no ha parat de créixer. «Ara hi ha moltes més fia-faies que baixen des del Clos i també moltes més que s´esperen a la plaça», comenta. També destaca que darrerament s´han recuperat elements de la festa com les danses al voltant del foc.

Sigui com sigui, Espel continuarà vivint, cada Nadal, la Fia-faia a la seva manera. Ja fa unes quantes setmanes que, al garatge de casa seva, al costat de les reserves de llenya per passar l´hivern, ja hi té a punt les torxes que els seus néts i els fills de coneguts que li encarreguen fies-faies cremaran el proper 24 de desembre.