Poques vegades -per no dir mai- es veu la imatge de persones fent una llarga cua, esperant-se a peu dret, pacientment, al mig de la plaça de Sant Pere per entrar a l´ajuntament de Berga. Increïble però cert. Va passar ahir, a la tarda. El motiu d´aquesta insòlita expectació per accedir a la casa consistorial no era un sobtat interès per la gestió municipal o per conèixer aquest edifici de principi del segle XX, obra de l´arquitecte berguedà Emili Porta. No. La raó era més prosaica: la celebració d´una room escape, una activitat que té molts incondicionals. I encara més si la proposta és gratuïta com era el cas. S´emmarca dins de les activitats programades pel consistori berguedà per a aquestes festes nadalenques, el Juguem Jugant Cada Dia!.

El poder de convocatòria va sorprendre els mateixos organitzadors, que no comptaven que la proposta, que va durar de les 5 a les 8 del vespre, aplegués unes 180 persones. I, de fet, hauria pogut durar més, perquè de ganes n´hi havia. Tota una demostració de l´interès que desperta aquesta activitat que està de moda.

Els participants accedien al consistori per la porta gran, la que dóna a les escales de marbre. Climent Vila, d´Insomnia Corporation, empresa a qui el consistroi ha encomanat l´organització de la room escape, vestit de negre, amb camisa blanca i ulleres fosques, donava la benviguda als jugadors amb un amable somriure. Els lliurava una cartolina vermella amb cinc caselles que havien de segellar després de superar cadascuna de les proves. Però havien de fer-ho en un temps limitat: 7 minuts cadascuna. La primera era al vestíbul, on un personatge fantasmagòric que apareixia d´una tele de plasma explicava com resoldre l´enigma. Totes les proves tenien el mateix comú denominador: resoldre situacions a través de pistes que donaven la solució final per trobar combinacions, claus amagades per superar un obstacle. Vila va destacar que això obliga els participants a col·laborar, fer pinya per trobar les pistes adequades i resoldre els esculls amb què es topaven.

Al despatx de l´alcaldessa, el maco , com l´anomenen, que es fa servir per rebre visites protocol·làries, ahir, estava ben canviat. Amb una claror molt tènue i amb una gàbia amb una enorme taràntula, peluda, negra (de mentida, és clar) a l´interior que custodiava una clau que els participants havien de pescar. A cada estança els acompanyava un membre de l´organització, vestit de negre per evitar confusions. Un cop a la sala corresponent, els rebia un personatges de poques paraules vestit de monjo, cronòmetre en mà. Observaven els aventurers i, si ho consideraven necessari, els ajudaven. També si els ho demanaven i veien que s´havien esforçat per aconseguir-ho.

La prova més adrenalítica va ser la dels vestidors de plens. Aquí el monjo custodi, a qui no se li veia la cara i proferia les ordres cridant, va reptar els participants a anar d´una punta a l´altra del vestidor de plens esquivant les línies verdes d´un làser. Hi havia fum. Els obligava a estar de cara a la paret fins que els feia passar d´un en un pressionant-los amb el que els passaria si el tocaven. I, en acabat, i amb el cor a cent, els feia sortir corrent a l´exterior. La canalla s´ho va passar bomba. I els grans que els acompayaven, també, encara que acabessin anant de quatre grapes per terra. Prova superada.