P D'on neix la campanya «Casa nostra, casa vostra»?

R «Casa nostra, casa vostra» és una campanya que neix d'un gran grup de persones de molts àmbits diversos que el 9 de maig de l'any passat, per diverses circumstàncies de la vida i per motius molt diferents, vam coincidir als camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia. Cadascú pel seu compte, però tots estàvem fent-hi projectes professionals o de voluntariat. Jo per exemple vaig estar fent el programa La Tribu de Catalunya Ràdio des d'Idomeni.

P Aquest és el punt de partida. I com va continuar?

R Quan tots ja havíem tornat, vam pensar que havíem de fer alguna cosa per visibilitzar i denunciar el que hi havíem vist i que calia promoure accions per canviar la situació de les persones refugiades. De mica en mica, tot això abans de fer pública la campanya, vam anar sumant complicitats de moltes persones que volien implicar-se en el projecte. De fet, vam fer una feina prèvia per aglutinar totes les entitats i particulars que ja estaven treballant en projectes solidaris i humanitaris d'aquesta crisi migratòria que viu la Mediterrània. Vam aconseguir sumar 300 persones i més de 200 entitats de tots els àmbits, una xifra que no ha parat de créixer des que vam començar a fer difusió de la iniciativa a final de novembre.

P Amb quin objectiu?

R El punt de partida era unir esforços per realitzar una acció unitària amb l'objectiu de canviar les polítiques de les nostres institucions referents a aquesta crisi, una de les més grans mai viscudes.

P Quines accions s'han realitzat de moment?

R Doncs la campanya, principalment, se centra a informar, sensibilitzar i mobilitzar la població per aconseguir un canvi de les polítiques migratòries i de refugi. Com ho estem fent? Principalment, la nostra eina és la recollida de signatures dels ciutadans que vulguin adherir-se al manifest que s'ha redactat amb l'objectiu que hi pugui haver molta força. A hores d'ara hi ha prop de 32.000 signatures però volem que la xifra creixi per tenir més impacte.

P Per què han de servir aquestes signatures?

R Per demostrar a les nostres institucions que la societat es mobilitza per demanar solucions per a la crisi de refugiats més gran que hi ha hagut des de la Segona Guer-ra Mundial. Estem davant d'una crisi humanitària internacional molt bèstia i creiem que els polítics no plantegen solucions i tenen aquesta problemàtica en una posició poc important de les seves agendes, i així ho han reconegut en moltes ocasions. Per tant, hem de revertir aquesta situació.

P A més, esteu preparant dos actes multitudinaris.

R Sí, per una banda, tenim una data final de la campanya que serà el 18 de febrer amb una manifestació que volem que sigui multitudinària a Barcelona. Els catalans hem sortit al carrer per denunciar altres crisis humanitàries i creiem que ara també cal fer alguna cosa, i la gent ens ho demana. Per altra banda, el dia 11 de febrer, volem omplir el Palau Sant Jordi amb el Concert per a les persones refugiades, on participaran més de 50 artistes convidats i que estarà dirigit per La Fura dels Baus. Ja es venen les entrades.

P Esteu explicant la campanya al territori. Quina és la resposta de la població?

R Doncs molt bona. Estem fent xerrades, presentacions i accions per Catalunya i hem vist que hi ha gent molt disposada a fer coses. Ens adonem que era necessari aquest instrument per fer-ho possible, perquè els catalans hem sentit a parlar molt de la crisi dels refugiats, perquè n'hem estat degudament informats pels mitjans, però ens faltava fer un pas més, que és aquest, el de poder-nos mobilitzar.

P També recolliu diners per finançar la campanya.

R Exacte, estem fent una recollida de diners per pagar les despeses que van sorgint, tot i que l'objectiu és que tots els beneficis es destinin a finançar projectes humanitaris. Crearem unes beques que estaran regulades per un jurat extern on es podran presentar tots els col·lectius que necessitin finançament.

P Quin és el vostre somni?

R Poder acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política... Ara tenim l'oportunitat de demostrar que realment som una terra d'acollida, però de veritat. A Berga, per exemple, després de l'arribada dels primers refugiats, és moment perquè la població faci notar la solidaritat i això només ho aconseguirem amb una ciutadania activa i implicada. També hem de pensar en continuar acollint les persones que fa anys que viuen a casa nostra i tenen dificultats per viure.