Anna Escalé va llicenciar-se en Medicina a la Universitat de Barcelona el 2011 i fins al 2016 ha estat fent l’especialitat de medicina familiar i comunitària a la unitat docent de la Catalunya Central. Des del maig treballa a l’EAP Navàs-Balsareny com a metge d’atenció primària. La puig-reigenca de 29 anys ha rebut recentment el primer premi Doctor Pau Florejachs que ha lliurat la delegació del Berguedà del Col·legi de Metges de Barcelona pel seu treball Guia d’ús terapèutic de les plantes medicinals del Berguedà. Ruta de les colònies tèxtils.

Què és aquesta guia d’ús terapèutic i d’on surt?

Aquest és el treball de final de màster que vaig fer els dos darrers anys de la residència. Parteix d’un treball preliminar que vaig fer a batxillerat amb el treball de recerca, que consistia a recollir les plantes medicinals del Berguedà a nivell d’ús popular. Vaig pensar que era un bon moment recuperar-lo i actualitzar-lo des del vessant de metge i d’una manera més científica i marcar les dosis, les contraindicacions que cal tenir en compte, les precaucions... és a dir, un recull pràctic en l’ús de les plantes i que pugui tenir una difusió en el públic general.

Per a ús particular?

Sí, fins ara ho feia servir a la consulta. Ara mateix, després de rebre el premi, estem en contacte amb el Col·legi de Metges per poder-lo editar i que pugui arribar a la resta de professionals interessats i també al públic en general i no quedi en un calaix.

Com s’estructura la guia?

És una estructura molt simple. Es tracta d’un recull de 60 plantes amb una fitxa per a cadascuna d’elles. La particularitat que tenen aquestes plantes és que totes es poden trobar al Berguedà, i concretament als entorns de la Ruta de les Colònies, però no vol dir que siguin úniques d’aquest indret. Per cada planta hi ha una fotografia, una explicació amb el nom popular i el nom científic, la seva composició, on es pot trobar, l’acció farmacològica, les indicacions, com s’ha d’utilitzar i les precaucions i contraindicacions. Tot això, però, d’una manera molt breu, que amb un sol cop d’ull puguis trobar-ho. Si algú vol més informació, pot trobar manuals més extensos. A més a més, s’hi inclou un petit receptari amb remeis casolans i un glossari per resoldre dubtes del vocabulari més mèdic que s’utilitza a la guia.

L’objectiu és recuperar la importància de plantes que són útils i ja no es fan servir?

Més que res, el que pretenia era explicar els usos, mesurar-ne les dosis recomanades perquè tinguin efecte terapèutic, i recordar que hi ha moltes plantes que tenen una utilitat però que no són terapèutiques si s’utilitzen malament. De vegades s’està infrautilitzant una planta que ens podria donar un benefici o, al contrari, algú que es pren una planta i que combinada amb la medicació que segueix li provoca efectes indesitjats. Vol ser una cosa pràctica que arribi a tothom, perquè de manuals de fitoteràpia n’hi ha molts i de molt ben explicats.

Per tant, està demostrat l’ús terapèutic?

Sí! Potser la medicina convencional ha deixat de banda les plantes, però per a petites patologies o primers estadis de malalties, són molt útils. A més, cal tenir en compte que molta gent ho continua fent servir, perquè ha passat de generació en generació.

Ha trobat gent crítica que li digui que les plantes no són medicinals?

Com sempre, cal buscar l’equilibri. No hi ha cap medicina ideal, sinó que sempre depèn de cada persona. Aquestes plantes poden servir per acompanyar el procés de curació o poden ser útils en determinats moments. Mai he defensat que tot el que és natural és bo. Depèn de per a qui. I evidentment tampoc defenso les plantes per a tot. En la meva pràctica clínica habitual, a l’ambulatori, s’utilitzen poc perquè tendeixes a fer servir una medicina més convencional. Ara bé, a mi tenir aquests coneixements m’ha ajudat a obrir la mentalitat i tenir una altra visió i, en alguns casos, ajudar a pacients.

D’on li ve aquest interès?

De casa. Ja vaig interessar-m’hi quan estudiava batxillerat perquè a casa sempre hi havia hagut la tradició de fer servir plantes medicinals. Quan vaig haver de triar un treball de recerca em va venir de gust un tema que inclogués bona part de treball de camp, i com que els meus avis eren apassionats del tema, vaig decantar-me per aquesta opció. Ara, després d’uns anys, m’ho miro des del vessant medicinal. He volgut obrir la ment i descobrir altres coses i anar més enllà del que vaig estudiar a la universitat. Sempre està bé tenir altres enfocaments i noves eines a la teva feina. En aquest moment ha estat la fitoteràpia, i més endavant pot ser una altra especialitat de la medicina.

Què li ha suposat rebre el premi Doctor Pau Florejachs?

M’ha sorprès molt la repercussió i és un orgull que el Col·legi de Metges de Barcelona, en concret la delegació berguedana, et reconegui les hores de feina. A més ha tingut molt ressò entre els companys de professió i també a la població, i això sempre és bo.

El Berguedà és terra de plantes medicinals?

Totalment. Hi ha molt per descobrir. Em sap greu no tenir coneixements de botànica, perquè hi ha molt per conèixer quan camines per les nostres contrades. Hi ha molt saber popular que està tancat als rebostos de cada casa, i seria molt interessant poder extreure aquest saber popular. Les generacions dels nostres avis tenen molta informació que hauria de recollir-se abans no desaparegui del tot pel que fa a l’ús de les plantes medicinals. Ells ho tenen claríssim, en canvi a la gent jove ens sobta. Jo he plasmat una realitat d’una manera pràctica a la guia, però no m’he inventat res.

Quines plantes destacaria?

La valeriana i la passiflora per controlar l’ansietat. Moltes vegades ho medicalitzem, però en casos lleus són molt útils i, de fet, ja són molt conegudes. També el card marià, que es fa servir per temes gastrointestinals i de fetge. Altres plantes molt conegudes, com el julivert o el llorer, també tenen propietats terapèutiques i ara s’utilitzen menys i moltes vegades, sobretot a casa dels que som més joves, ja no les tenim ni a la cuina.