i pinto sóc feliç. És màgic poder plasmar el que sents a través d´una expressió artística i poder-ho transmetre a la resta de persones». D´aquesta manera defineix Maria Lluïsa Comellas què suposa per a ella la pintura.

La berguedana ha viscut, des de ben petita, l´afició per aquest art, que va heretar de la seva mare. «Tenia només onze anys i, mentre la meva mare dibuixava, jo pintava. Vam muntar un estudi on passàvem moltes hores», recorda. «Pintava i estudiava, no tenia temps per a res més», confessa. Era una enamorada de l´art. «Fins i tot, de vegades, si les meves amigues em venien a buscar per sortir al carrer, els deia que no perquè havia d´acabar encàrrecs que em feien d´algunes petites obres», diu.

La seva afició per la pintura era molt gran, fins al punt que, durant les vacances, demanava als seus pares d´anar a visitar museus. «Quan tenia dotze anys vam passar una setmana a Madrid, i l´únic que vam fer va ser estar-nos cada dia, matí i tarda, al Prado», relata. Estava enamorada de la pintura, i de jove va fer diverses exposicions. Ara continua mantenint aquesta passió, tot i que ha compaginat la seva afició per la pintura amb la feina de terapeuta. «Vaig decidir fer uns estudis que no tenien res a veure amb la pintura, i quan em vaig casar vaig deixar-ho una mica de banda», relata.

Ara ja fa uns anys, des del 2014, que torna a fer exposicions. Darrerament ha exposat a l´Hotel Cèntric Airam, i durant aquests dies una petita selecció de la seva obra es pot veure als aparadors buits del carrer Major de Berga. Té projectes entre mans i, tot i que no n´ha avançat els detalls, està treballant per exposar un altre cop a Andorra, i també a Manresa, Berga i Com-ruga.

Assegura que és feliç pintant, i creu que la seva obra desprèn aquesta felicitat. «Els meus quadres són vitals, plens de colors alegres i, sobretot, de molta llum», i és que té clar que els seus referents sempre seran noms reconeguts de l´impressionisme francès, com Cézanne, Monet o Renoir. Tot i que de vegades també toca l´estil abstracte, darrerament s´ha centrat en la temàtica de paisatges i retrats. «Tinc molts referents dins del món de la pintura, però no tots internacionals, també de casa nostra, com De Soto, Calonge o Basora», assegura. «Tenim la sort que al Berguedà hi ha molt artistes, i no només pintors», diu. «De petita em quedava embadalida davant dels quadres que hi havia a l´aparador de Cal Morlans», recorda amb nostàlgia.

Compagina la feina de terapeuta amb la pintura i deixa clar que és molt perfeccionista amb les seves obres. «Passa molt temps abans no dono un quadre per acabat. El deixo dies al menjador, i, fins que no n´estic del tot convençuda, no surt de casa», explica. Ara, té entre mans diverses obres per exposar a les mostres que té previstes per a enguany. «En tinc moltes ganes», finalitza.