La població del Berguedà cau als 39.178 veïns i retrocedeix a xifres del 2004

Des del 2009 la tendència ha anat a la baixa i any rere any el nombre de veïns registrats al padró no ha parat de caure. Aquesta és la conclusió que es desprèn de les dades, que constaten que a la comarca, l’1 de gener del 2016, hi havia 39.178 berguedans empadronats. El nombre suposa una disminució de 339 persones respecte de l’1 de gener del 2015, és a dir, una baixada del 0,9%. Tot i que és cert que es tracta d’una disminució inferior a la registrada el 2015, quan va ser de l’1,3% respecte de l’any anterior, la davallada suposa per a la comarca fer un retrocés en el temps i tornar a les xifres de fa onze anys. I és que segons l’INE el 2004 al Berguedà hi havia 39.224 habitants registrats al padró; i el 2005 n’hi havia 39.746.

Des del 2009, quan la comarca va assolir 41.744 habitants, la disminució ha estat constant. I és que des de llavors el Berguedà ha perdut 2.566 persones, més del 6,1% de la població en set anys. No obstant això, les dades històriques ens mostren que la comarca ha tingut alts i baixos pel que fa al nombre d’habitants, amb una tendència també a la baixa que es va registrar des de la dècada dels 60 fins a l’any 2000. Aquesta baixada, però, va ser més significativa i va suposar la pèrdua de prop de 10.000 habitants en quaranta anys (dels 47.534 registrats el 1960 als 38.051 de l’any 2000), que respon sobretot a la crisi del tèxtil i de la mineria a la comarca.

Les xifres fetes públiques per l’INE ofereixen la possibilitat d’estudiar detalladament l’evolució poble per poble del padró i comprovar quina variació hi ha hagut del nombre d’habitants en un any. Segons les xifres (vegeu quadre adjunt), Fígols és el municipi que, percentualment, ha perdut més població entre el 2015 i el 2016. Concretament el 7%, tot i que en nombre d’habitants només suposi la disminució de 3 persones i passar de 43 a 40 empadronats. Al darrere el segueixen Castell de l’Areny amb el 5,5% menys (passa de 73 a 69 habitants, és a dir, 4 persones menys), i Saldes amb el 4,2% menys (de 288 persones a 276, amb 12 persones menys).

Gironella perd 96 habitants

La cosa canvia, però, si es compara el padró en nombres absoluts i no en percentatge, tenint en compte el volum d’habitants de cada municipi. En aquest cas, les tres localitats més grans del Berguedà són les que han patit una davallada més destacada. El municipi que més ha perdut en un any és Gironella, de 4.925 a 4.829 amb una disminució de 96 habitants (l’1,9% respecte al 2015). Berga ha restat 63 habitants en el darrer any i ha passat de 16.238 a 16.175. Al darrere, segueix Puig-reig, que ha perdut 44 habitants i ara en té 4.123.

Avià, el poble que més creix

Tot i que percentualment no és el municipi del Berguedà que més ha crescut, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística constaten que del 2015 al 2016 Avià és la vila de la comarca que més habitants ha sumat en un any, pel que fa a nombres absoluts. El municipi del baix Berguedà ha passat de tenir 2.225 habitants l’1 de gener del 2015 a tenir-ne 2.257 l’1 de gener del 2016. Tot i que només suposa un increment de 32 persones empadronades, es tracta de la població que més ha augmentat en nombre d’habitants, encara que el percentatge suposi només un increment de l’1,4%.

Per contra, Gisclareny i Sant Jaume de Frontanyà, que únicament han augmentat en 2 i 1 habitants respectivament en el dar-rer any de què es tenen dades, són les localitats que més han crescut percentualment. En el cas de Sant Jaume de Frontanyà, que revalida el títol de poble més petit de Catalunya, ha passat de 26 habitants empadronats a 27. Gisclareny, que segueix de prop Sant Jaume, ha passat de 27 a 29 veïns registrats.

Després d’Avià, el municipi que més ha augmentat el seu nombre de veïns en nombres absoluts és Sant Julià de Cerdanyola, però únicament amb 9 empadronats més, molt per sota del primer de la llista.